divendres, d’octubre 28, 2005
On anem amb l'Estatut?
Acte públic
"On anem amb l'estatut?"
divendres, 4 de novembre a 2/4 de 8 del vespre a Can Palauet de Mataró
[carrer d'en Palau, 32-34]
amb Aleix Cardona [regidor independent d'ERC a Prats de Lluçanès]
i Quim Soler [membre del Secretariat Nacional de la CAL]
Organitza: CUP de Mataró
No perdem el Nord > Bus a Perpinyà
Des de l'Assemblea de Maulets del Barcelonès han organitzat un autocar per pujar Perpinyà, dissabte 5 de novembre, a la manifestació en motiu dels 346 anys del Tractat dels Pirineus.
Bus (anada i tornada) + Concert (OBRINT PAS, PASCAL COMELADE i ENRIC CASASSES, La FERA FEROTGE i PIRAT'S SOUND SISTEMA) = 25 euros
Informació i reserves al: 677 790 726
Xirinacs és alliberat
Dijous 27 d’octubre, a la tarda, es va confirmar l’alliberament de Lluís Maria Xirinacs, empresonat a Can Brians, després que dos dies abans el detinguessin en una comissaria de Barcelona quan s’estava renovant el carnet d’identitat.
Ahir, a la seu del CIEMEN, més d’un centenar de persones van assistir a l’acte de solidaritat amb Xirinacs. Mentre s’esperava la seva arribada, Manel Garcia, amic seu i membre de la Fundació Randa, va explicar que ell havia estat la persona a qui Xirinacs havia demanat que es truqués per advertir de la seva detenció; va explicar l’anècdota de la resposta al policia que exclamà “Usted está en busca y captura!” i que Xirinacs matisà dient-li “serà ordre de captura, no?”. Tot seguit, l’escriptor Lluís Busquets va parlar sobre la figura de Xirinacs, del qual va dir que era un gran desconegut i injustament marginat pels mitjans de comunicació que es dediquen a “crucificar-lo” pel fet que es tracta d’una persona que “no se sotmet al regne del Cèsar”.
L’advocat Jaume Asens, en representació de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, persona que el va visitar als calabossos dels jutjats de guàrdia, va denunciar l’existència de la legislació antiterrorista i va advertir que la ideologia que la justifica és paranoica i equivalent a l’anticomunisme dels anys de la guerra freda. Va explicar les gestions fetes per garantir l’alliberament de Xirinacs, en compliment del que estableix la llei, en els casos de penes iguals o inferiors a 2 anys i més encara quan es tracta de persones majors de 70 anys, amb salut precària i sense antecedents.
Les gestions per l’alliberament de Xirinacs s’havien activitat al migdia d’ahir arran de la reclamació del Col·legi d’Advocats i a les 17.30 Vilaweb anunciava que havia rebut una comunicació de la Secretaria d’Estat en resposta al grup de senadors de l’Entesa.
És evident que hi havia neguit en les files del “quadripartit”, que han resolt a corre cuita l’afer Xirinacs per evitar que la creixent mobilització de solidaritat ciutadana, amb actes com el de Mataró del passat dimecres, enterbolís el tràmit de presentació de l’Estatut a les Corts de Madrid. Tot i això, com diu Vicent Partal, director de Vilaweb, més enllà de l’anècdota “El fet, realment preocupant, és que a l'estat espanyol hi haja en vigor una llei i existesca un tribunal com aquest, que són una amenaça diària contra tots els ciutadans”. Cal doncs, exigir fermesa democràtica: derogació de la llei antiterrorista i la dissolució de l’Audiència Nacional espanyola.
Finalment, acabem aquesta explicació d’urgència manifestant la nostra alegria per l’alliberament del patriota empresonat, però amb la preocupació de veure’ns sotmesos a unes lleis mesquines i a una classe política covarda, que insisteix a fer-nos combregar amb l’Espanya de les autonomies. La força està en el poble organitzat i conscient, en paraules de Xirinacs, “Quan s’apropi aquell dia en què l’Assemblea dels Països Catalans estigui a punt d’exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s’afanyaran a corre cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble”. Gràcies Xirinacs pel teu testimoni de lluita.
Ahir, a la seu del CIEMEN, més d’un centenar de persones van assistir a l’acte de solidaritat amb Xirinacs. Mentre s’esperava la seva arribada, Manel Garcia, amic seu i membre de la Fundació Randa, va explicar que ell havia estat la persona a qui Xirinacs havia demanat que es truqués per advertir de la seva detenció; va explicar l’anècdota de la resposta al policia que exclamà “Usted está en busca y captura!” i que Xirinacs matisà dient-li “serà ordre de captura, no?”. Tot seguit, l’escriptor Lluís Busquets va parlar sobre la figura de Xirinacs, del qual va dir que era un gran desconegut i injustament marginat pels mitjans de comunicació que es dediquen a “crucificar-lo” pel fet que es tracta d’una persona que “no se sotmet al regne del Cèsar”.
L’advocat Jaume Asens, en representació de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats, persona que el va visitar als calabossos dels jutjats de guàrdia, va denunciar l’existència de la legislació antiterrorista i va advertir que la ideologia que la justifica és paranoica i equivalent a l’anticomunisme dels anys de la guerra freda. Va explicar les gestions fetes per garantir l’alliberament de Xirinacs, en compliment del que estableix la llei, en els casos de penes iguals o inferiors a 2 anys i més encara quan es tracta de persones majors de 70 anys, amb salut precària i sense antecedents.
Les gestions per l’alliberament de Xirinacs s’havien activitat al migdia d’ahir arran de la reclamació del Col·legi d’Advocats i a les 17.30 Vilaweb anunciava que havia rebut una comunicació de la Secretaria d’Estat en resposta al grup de senadors de l’Entesa.
És evident que hi havia neguit en les files del “quadripartit”, que han resolt a corre cuita l’afer Xirinacs per evitar que la creixent mobilització de solidaritat ciutadana, amb actes com el de Mataró del passat dimecres, enterbolís el tràmit de presentació de l’Estatut a les Corts de Madrid. Tot i això, com diu Vicent Partal, director de Vilaweb, més enllà de l’anècdota “El fet, realment preocupant, és que a l'estat espanyol hi haja en vigor una llei i existesca un tribunal com aquest, que són una amenaça diària contra tots els ciutadans”. Cal doncs, exigir fermesa democràtica: derogació de la llei antiterrorista i la dissolució de l’Audiència Nacional espanyola.
Finalment, acabem aquesta explicació d’urgència manifestant la nostra alegria per l’alliberament del patriota empresonat, però amb la preocupació de veure’ns sotmesos a unes lleis mesquines i a una classe política covarda, que insisteix a fer-nos combregar amb l’Espanya de les autonomies. La força està en el poble organitzat i conscient, en paraules de Xirinacs, “Quan s’apropi aquell dia en què l’Assemblea dels Països Catalans estigui a punt d’exigir la independència, us asseguro que els polítics més febles s’afanyaran a corre cuita a declarar la nostra independència des dels Parlaments per tal que no ho faci el poble”. Gràcies Xirinacs pel teu testimoni de lluita.
dijous, d’octubre 27, 2005
Ser català no és cap delicte
Dimecres 26 d'octubre al vespre, tal i com estava previst, es va fer una concentració d'urgència davant de l'Ajutnament de Mataró, per manifestar el rebuig a l'ordre d'empresonament dictat per l'Audència Nacional espanyola contra Lluís Maria Xirinacs.A l'acte hi van assistir una trentena de persones i s'hi van desplegar dues pancartes, una de Maulets "La repressió no 'satura, nosaltres tampoc" i una altra de la CUP "Llibertat Xirinacs. Fora la llei antiterrista. Ser català no és cap delicte".
Finalment, Xavier Safont-Tria va llegir un manifest en què es destacava que "la detenció de Xirinacs no és un fet casual i que s'emmarca en una onada d'anticatalanisme que fa d'Espanya un Estat hostil a les llibertats de les persones i dels pobles", en aquest sentit es va assenyalar que "l'Estatut no solucionarà el conflicte que hi ha entre Espanya i Catalunya".
Diversos mitjans d'informació local s'han fet ressò d'aquesta convocatòria. A la nit, l'informatiu de Televisió de Mataró va passar unes quantes imatges i un tall de veu a alguns dels concentrats i avui, 27/10/05, podeu llegir la crònica del Capgròs i del bloc de Joan Jubany.
dimecres, d’octubre 26, 2005
Concentració a Mataró > Llibertat Xrinacs!
>>CONCENTRACIÓ>>
Dimecres, 26 d'octubre
a les 7 del vespre
davant l'Ajuntament de Mataró
LLIBERTAT XIRINACS
dimarts, d’octubre 25, 2005
LLUÍS MARIA XIRINACS, LLIBERTAT!
LA CUP DEMANA LA LLIBERTAT DE LLUÍS MARIA XIRINACS
Dimarts 25 d’octubre de 2005, a les 11.00 del matí, LLUÍS MARIA XIRINACS, conegut per la seva trajectòria antifranquista i de lluitador pels drets de les persones i dels pobles, ha estat detingut en aplicació de la llei antiterrotrista mentre tramitava la renovació del carnet d’identitat en una comissaria de Barcelona.
Xirinacs s’enfronta a una petició d’ingrés a presó dictada per l’Audiència Nacional espanyola, veritable tribunal d’excepció, hereu del TOP, i que des de la seva creació s’ha dedicat a reprimir i criminalitzar les persones i els moviments socials que lluiten per la llibertat dels pobles oprimits per l’Estat espanyol.
Fa poc l’Audiència Nacional espanyola ordenà la detenció d’Èric Bertran, un nen de 14 anys, pel sol fet d’exigir a les empreses establertes a Catalunya que etiquetin els seus productes en català. Ara li toca el rebre a una persona de 74 anys, a qui se l’acusa de terrorisme pel sol fet d’haver expressat obertament la seva solidaritat amb el moviment d’alliberament nacional basc.
Des de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) de Mataró, denunciem públicament la legislació antiterrorista espanyola i la detenció arbitrària de Xirinacs del qual n’exigim la seva llibertat incondicional. La llibertat d’expressió és el fonament de qualsevol estat de dret, la detenció de Xirinacs atempta contra les llibertats fonamentals de les persones i representa una involució democràtica que no podem acceptar de cap de les maneres,
CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ CIUTADANA
DIMECRES 26 D’OCTUBRE A LES 19.00 DE LA TARDA
DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ
Alhora, la CUP emplaça a tots els grups polítics de l’Ajuntament de Mataró a aprovar la següent proposta de declaració institucional:
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
1.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda condemnar la detenció arbitrària de LLUÍS MARIA XIRINACS i n’exigeix la seva llibertat incondiconal.
2.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda exigir al govern espanyol que derogui la llei antiterrorista i la clausura, de forma definitiva, de l’Audiència Nacional espanyola.
3.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda manifestar el seu compromís amb la defensa del dret a la llibertat d’expressió.
4.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda donar suport a totes les mobilitzacions ciutadanes per la llibertat de Lluís Maria Xirinacs.
5.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró traslladarà els acords d’aquesta declaració institucional al Consell Comarcal del Maresme, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Mataró, 25 d’octubre de 2005
Dimarts 25 d’octubre de 2005, a les 11.00 del matí, LLUÍS MARIA XIRINACS, conegut per la seva trajectòria antifranquista i de lluitador pels drets de les persones i dels pobles, ha estat detingut en aplicació de la llei antiterrotrista mentre tramitava la renovació del carnet d’identitat en una comissaria de Barcelona.
Xirinacs s’enfronta a una petició d’ingrés a presó dictada per l’Audiència Nacional espanyola, veritable tribunal d’excepció, hereu del TOP, i que des de la seva creació s’ha dedicat a reprimir i criminalitzar les persones i els moviments socials que lluiten per la llibertat dels pobles oprimits per l’Estat espanyol.
Fa poc l’Audiència Nacional espanyola ordenà la detenció d’Èric Bertran, un nen de 14 anys, pel sol fet d’exigir a les empreses establertes a Catalunya que etiquetin els seus productes en català. Ara li toca el rebre a una persona de 74 anys, a qui se l’acusa de terrorisme pel sol fet d’haver expressat obertament la seva solidaritat amb el moviment d’alliberament nacional basc.
Des de la CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) de Mataró, denunciem públicament la legislació antiterrorista espanyola i la detenció arbitrària de Xirinacs del qual n’exigim la seva llibertat incondicional. La llibertat d’expressió és el fonament de qualsevol estat de dret, la detenció de Xirinacs atempta contra les llibertats fonamentals de les persones i representa una involució democràtica que no podem acceptar de cap de les maneres,
CONVOQUEM A UNA CONCENTRACIÓ CIUTADANA
DIMECRES 26 D’OCTUBRE A LES 19.00 DE LA TARDA
DAVANT DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ
Alhora, la CUP emplaça a tots els grups polítics de l’Ajuntament de Mataró a aprovar la següent proposta de declaració institucional:
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
1.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda condemnar la detenció arbitrària de LLUÍS MARIA XIRINACS i n’exigeix la seva llibertat incondiconal.
2.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda exigir al govern espanyol que derogui la llei antiterrorista i la clausura, de forma definitiva, de l’Audiència Nacional espanyola.
3.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda manifestar el seu compromís amb la defensa del dret a la llibertat d’expressió.
4.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró acorda donar suport a totes les mobilitzacions ciutadanes per la llibertat de Lluís Maria Xirinacs.
5.- El Ple Municipal de l’Ajuntament de Mataró traslladarà els acords d’aquesta declaració institucional al Consell Comarcal del Maresme, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Federació Catalana de Municipis al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Mataró, 25 d’octubre de 2005
dissabte, d’octubre 22, 2005
El PSC tanca files i parla de política del "pastelazo"
Dèiem que els poders fàctics de la ciutat estan que bufen amb la CUP i no ens equivocàvem...Divendres 21/10/05, el bloc de Ramon Bassas, sercetari del PSC de Mataró carregava contra la CUP qualificant els seus membres de "gamberros". Sembla mentida que una persona tan ponderada perdi els nervis d'aquesta manera! El seus comentaris no tenen desperdici:
"he hagut de sortir amb cara de pomes agres, però aquesta vegada sí que emprenyat de debò. Uns energúmens que s'han quedat sense arguments han passat a l'atac personal d'un company meu que, a banda que aprecio, té una categoria moral molt superior als qui l'ataquen. Són uns "gamberros", aquesta és la màxima aportació són capaços de fer al debat polític. Somniadors d'un país totalitari (independent, això sí), que s'entrenen amb nosaltres, electes per la voluntat popular que blasmen."
El comunicat del PSC ha seguit la mateixa línia desqualificadora. En cap cas s'aporten proves documentals exculpatòries, i els socialistes matanonins han optat per tancar files al voltant de la bèstia negra de l'urbanisme (Arcadi Vilert) i per atacar directament a la CUP, titllant els seus membres d'ignorants i de fer política del "pastelazo".
I la transparència? En seguirem parlant.
Ressò del cas Vilert
Els mitjans de comunicació locals han reproduït bona part del comunicat de la CUP denunciant l'especulació a la urbanització Can Quirze.
Tema de les parcel·les. Segons PUMSA les 3 parcel·les no s'han comprat, sinó que "corresponen a l'aprofitament mitjà de cessió obligatòria i gratuïta que han de realitzar els promotors segons el que estableix la llei".
Tema de les rajoles. Segons Vilert "el cost de l'actuació es liquidarà mitjançant les derrames que es fan periòdicament a cada veí de la urbanització, com és habitual". Cal esperar que el regidor ensenyi les factures.
Tema de les roques del mur. Segons Vilert "les pedres no tenen cap relació amb les obres de condicionament que es van fer a la riera i que les va adquirir ell mateix". Cal esperar que el regidor mostri algun comprovant.
Sigui com sigui, la CUP ha fixat l'atenció de la ciutadania en un sector on ara ja sabem que hi col·locaran 200 cases de luxe. Malgrat tot, els poders fàctics de Mataró estan que bufen i cal estar atents a les respostes que es vagin donant.
EL PUNT (1), (2)
CAPGRÒS
Tema de les parcel·les. Segons PUMSA les 3 parcel·les no s'han comprat, sinó que "corresponen a l'aprofitament mitjà de cessió obligatòria i gratuïta que han de realitzar els promotors segons el que estableix la llei".
Tema de les rajoles. Segons Vilert "el cost de l'actuació es liquidarà mitjançant les derrames que es fan periòdicament a cada veí de la urbanització, com és habitual". Cal esperar que el regidor ensenyi les factures.
Tema de les roques del mur. Segons Vilert "les pedres no tenen cap relació amb les obres de condicionament que es van fer a la riera i que les va adquirir ell mateix". Cal esperar que el regidor mostri algun comprovant.
Sigui com sigui, la CUP ha fixat l'atenció de la ciutadania en un sector on ara ja sabem que hi col·locaran 200 cases de luxe. Malgrat tot, els poders fàctics de Mataró estan que bufen i cal estar atents a les respostes que es vagin donant.
EL PUNT (1), (2)
CAPGRÒS
dijous, d’octubre 20, 2005
Urbanització Can Quirze: PUMSA especula, Arcadi Vilert sota sospita
La CUP denuncia la política especulativa de PUMSA a la urbanització Can Quirze i demana aclariments entorn de les obres realitzades a la casa particular del Sr. Arcadi Vilert, regidor d’urbanisme.Fa poc, amb el vist-i-plau del govern municipal, s’han iniciat les obres de construcció dels carrers en la nova ampliació de la urbanització de Can Quirze, situada al Veïnat de Mata. Tot i que veïns de les Cinc Sènies ja han presentat un contenciós administratiu per defectes de procediment en l’aprovació de la nova ampliació, les obres no s’han aturat.
Des de la CUP volem denunciar la política urbanística del tripartit de Mataró, atès que les ampliacions d’urbanitzacions fora del nucli de la ciutat es fan en detriment de zones agrícoles i forestals. Aquest model de creixement és agressiu amb l’entorn i el paisatge, afavoreix la dispersió de la zona urbanitzada com si fos una taca d’oli. No es tenen en compte les futures necessitats de serveis i a més a més s’afavoreix un model elitista que exclou a la gran part de ciutadans i ciutadanes de Mataró. Aquest model de creixement no és el que defensa la CUP.
Promocions Urbanístiques de Mataró SA (PUMSA) és una empresa dependent de l’Ajuntament de Mataró que en la seva publicitat afirma que treballa per millorar la qualitat de vida de la ciutadania amb “l’afany d’apropar l’habitatge a les persones”, “renovar els barris” i “recuperar el patrimoni històric”. La realitat és que a la Urbanització Can Quirze PUMSA ha comprat tres parcel•les, amb la qual cosa incompleix les finalitats socials que tant pregona.
Entenem que aquesta compra respon a una estratègia especulativa per part de l’Ajuntament. Des de la CUP considerem que la requalificació i adquisició de terrenys, ara ja urbanitzables, per part de l’Ajuntament, està fora de lloc. És molt greu que des del propi Ajuntament de Mataró es promogui l’especulació urbanística, que no es gestioni bé el sòl per garantir l’accés a l’habitatge i un model de ciutat equilibrada.
Amb PUMSA, per tant tota la ciutadania de Mataró, tindrem una despesa de 382.319,41 € en la nova construcció de carrers en la Urbanització de Can Quirze.
Davant del fet que la mateixa empresa que urbanitza els carrers i enrajola les voreres, sembla ser que també ha enrajolat l’entrada a la casa particular del Sr. Arcadi Vilert, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró i president de PUMSA, la CUP demana aclariments al Sr. Arcadi Vilert, per esvair els dubtes sobre aquesta sospitosa coincidència. El cas és que les rajoles són idèntiques i han estat col•locades al mateix temps.
Alhora que aprofitem per demanar també que aclareixi al conjunt de la ciutadania sobre quin és l’origen de les pedres d’un mur de l’esmentada casa particular del Sr. Arcadi Vilert, que tot sembla indicar que són les mateixes pedres que serviren per contenir la riera de Sant Simó, unes obres que en el seu dia es realitzaren amb una subvenció dels fons europeus.
Mataró, 20 d’octubre de 2005
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
dimarts, d’octubre 18, 2005
La llei contra la violència de gènere no atura els femicidis
Pel seu interès, reproduïm l'article d'Encarna Canet (especialista en Violència de Gènere) i Toni Infante (MDT), que publica el periòdic valencià L'Avanç.
________________________
Ara fa aproximadament un any publicàvem un article titulat “Violència de Gènere: quan els plans que es proposen són insuficients”. En aquell temps encara no havia entrat en vigor la Llei Integral contra la Violència de Gènere del govern del PSOE, però ja ens atrevíem a apuntar que tota la sèrie de mesures punitives, reformes legals, plans, lleis...que s’estaven encetant per a lluitar contra els femicidis, si bé eren positives, eren del tot insuficients.
Un any més tard seguim apuntant el mateix, perquè considerem que totes les mesures posades en marxa van encaminades únicament a mitigar les conseqüències que la violència produeixen en la dona i els fills i filles quan el mal ja està fet. És a dir que aquestes mesures no són realment preventives de la violència sinó de tractament i rehabilitació (el que s’anomena prevenció terciària).
Així doncs, la Llei Integral contra la Violència de Gènere 1/2004 de 28 de desembre i l’Ordre de Protecció 27/2003 de 31 de juliol, posada en marxa uns mesos abans, posen en pràctica tot un mecanisme de protecció a les víctimes, mesures penals, d’allunyament de l’agressor, mesures civils referents a la custòdia dels fills i filles, a l’habitatge conjugal, mesures socials de prestacions econòmiques per a les víctimes etc. Però, a banda de les limitacions pressupostàries, segueixen sense anar a l’arrel del problema de la violència contra la dona.
I com a mostra sols cal entrar a analitzar les dades del propi Instituto de la Mujer, segons les quals l’any 2004 van ser assassinades als Països Catalans 22 dones (72 a tot l’estat espanyol). Al 2005 portem ja 16 femicidis al nostre país i un total de 42 a l’estat espanyol (dades fins al mes d’agost de 2005). A banda dels femicidis cal assenyalar que la posada en marxa de la Llei Integral -que va ser celebrada per multitud de col·lectius feministes- va obrir unes expectatives irreals que han topat amb la dura realitat de la pràctica quotidiana. Periòdicament surten notícies en la premsa escrita sobre la manca de personal i recursos per a atendre a les víctimes als jutjats i als centres d’atenció. Noícies que denuncien la manca de preparació professional de les persones que han d’atendre a les víctimes; pocs recursos judicials, policíacs i manca de coordinació...
A més, notícies aparegudes a la premsa de València posen els pels de punta i entren en seriosa contradicció amb el principi de protecció a la víctima de la Llei. Després de convidar a totes les dones a denunciar als seus agressors podem llegir “La Guardia Civil abrirá expediente de expulsión a las inmigrantes ilegales que denuncien maltrato”. "El Gobierno ordena conjugar los derechos de las maltratadas con la Ley de Extranjería". El secretari d’estat de Seguretat, Antonio Camacho Vizcaíno, ha enviat una instrucció interna a totes les casernes de la Guardia Civil per a que atenguen correctament a les dones estrangeres que denuncien violència domèstica, però al mateix temps demana que els obrin un expedient sancionador si resideixen il·legalment (Levante EMV 15-09-05).
Aquesta instrucció deixa totalment desprotegides a les dones que precisament tenen més dificultats per disposar de pitjors treballs, menors recursos econòmics, menys xarxa social i familiar i en general menys recursos de defensa. A banda el seu agressor romandrà impune mentre elles no poden fer us de la famosa Llei Integral per por a ser expulsades.
Totes aquestes mancances i entrebancs -que ens volen fer vore que són perquè es tracta del primer any d’aplicació de la Llei-, fan pensar, una vegada més, que la política dels diferents governs fins ara, (siga el que siga) respecte a la violència de gènere és d’aparador i no de veritables intencions de solució.
Evidentment celebrem la posada en funcionament de totes les mesures que cal per reduir el nombre de femicidis, però la nostra opinió parteix de la idea que és el propi sistema social, econòmic i polític en que ens fan viure el que reprodueix i manté l’asimetria de poder entre gèneres i el sistema patriarcal que ens oprimeix.
Aquest sistema capitalista es nodreix de l’explotació d’unes persones per altres; de l’explotació d’uns països per altres; de la dominació d’unes cultures sobre altres; de la destrucció de la natura i la resta d’éssers vius i també, com no, de la supeditació d’un gènere sota l’altre: Segons dades de la Unió Europea, les dones cobren un 15% menys que els homes per la mateixa feina. A l’Estat espanyol el diferencial oficial és del 18%, i segons diversos estudis patronals la diferència real estaria per sobre del 34%.
A l’estat espanyol és realitzen una mitjana de 3,7 hores extra per assalariat/ada a la setmana, de les quals una de cada quatre no es cobren ni es compensen en dies lliures. En el cas de les dones les hores extra no cobrades pugen al 47,8%.
Segons dades aparegudes a la premsa aquest estiu, el 47% de les dones del nostre país han patit algun tipus de assetjament laboral o sexual al lloc de treball.
És la dona qui continua portant el gros de la feixuga càrrega de les tasques domèstiques, feina imprescindible per a la reproducció i recuperació psicosomàtica de la força de treball.
La renúncia de l’estat neoliberal a garantir un suficient nombre de guarderies i escoles públiques per a la primera infància, així com l’assistència a persones amb malalties, discapacitats i gent gran, fa recaure una vegada més tot el treball de cura i assistència en les dones, tancant així un cercle d’explotació sense el qual el sistema capitalista no acumularia els enormes guanys que esta obtenint.
És ací on rau el nus gordià del problema: el capitalisme en la seva faceta actual de neoliberalisme, ha fet seu, subsumint, tot el sistema de dominació patriarcal, garantint-se uns guanys als que no esta disposat a renunciar. El capitalisme com sistema totalitzant a més de generar mercaderies, plusvàlua, hegemonia social... produeix també subjectivitat alienada que fa que reproduïm en el pla cultural la seva pròpia escala de valors patriarcal i capitalistes. I de entre tots els seus valor sobresurt el de la violència.
Avui en dia la dona encara és explotada com a treballadora, com a mestressa de casa, com objecte sexual, com a ciutadana subordinada, com a botí de guerra, com a reproductora de més ma d’obra per al sistema...
I mentre no canviem aquest model de societat basat en l’explotació difícilment podrem acabar amb la violència contra els membres del sistema que es troben en desigualtat de condicions i oportunitats.
Res ens haguera agradat més que equivocar-nos amb les nostres previsions sobre la fi dels femicidis, però a hores d’ara seguirem mantenint que sols el canvi de model econòmic, social i polític del nostre poble, portarà cap a un procés d’empoderament de les dones com a gènere, com a treballadores i com a membres d’una nació oprimida.
dilluns, d’octubre 17, 2005
NO ens MATeu
Dissabte 15 d'octubre de 2005, un bon nombre de ciutadans i ciutadanes dels Països Catalans, es van manifestar a Barcelona per tal de dir no a la política energètica de la Generalitat de Catalunya i dels governs de l'estat espanyol i francès.El no anava adreçat als polítics autonòmics que acaben d'aprovar un pla energètic, que no té res de sostenible perquè deixa via lliure a la construcció d'una línia d'alta tensió de 40000 volts, amb l'excusa del seu tren d'alta velocitat i amb la falta d'energia a les poblacions de Girona.
A més a més la creació d'un parc eòlic a les terres de l'Ebre (a la Terra Alta). Aquest pla energètic, és simplement un pla especulatiu.
A la manifestació d'ahir, la CUP del Masnou va participar-hi activament, junt amb entitats ecologistes (NON THT, de la Catalunya Nord, Terra Alta-Terra Digna), d'altres de polítiques (Maulets, Cajei, etc.) totes sota el lema de l'eliminació de la MAT i per una nova cultura energètica.
Des de la CUP demanem als governs català, francès i espanyol, que deixin d'enganyar-nos i que aturin un pla energètic que l'única cosa que vol és especular i destruir més el territori català d'ambdues bandes de la ratlla fronterera.
PROU D'AGRESSIONS AL TERRITORI.
PER UNA NOVA CULTURA ENERGÈTICA.
diumenge, d’octubre 16, 2005
Potser al final ens allargaran la cadena
"Continuem treballant a la finca de l'amo, amb la cadena al coll, les terres que un dia van ser nostres -les més fèrtils, productives i més ben cultivades- i que, els que ara manen al mas, per la força de les armes un dia ens van prendre"
CARLES BONAVENTURA i CABANES.
(membre del col·lectiu Mata de Jonc - Països Catalans)
Després dels primers moments d'eufòria estatutària sobredimensionada dels polítics catalans, els espanyols ja s'han encarregat de posar aigua al vi. Recapitulem. El Parlament va aprovar el 30 de setembre un text que, comptat i debatut, va tenir com a objectiu no tant satisfer els interessos de la població catalana, com passaria en un país normal -amb estat propi-, sinó no traspassar els límits imposats per una constitució que no és la del propi poble sinó la d'un estat que ja la va fer, en el seu dia, per impedir que Catalunya -els Països Catalans- poguessin arribar mai a ser una nació normal, és a dir sobirana. Mala peça al teler... i encara més si tenim en compte que a aquest joc s'hi ha prestat un partit que es va presentar a les eleccions enarborant la bandera de la independència. Com a mínim ara ha quedat clar que ERC ha certificat la liquidació de l'independentisme parlamentari i, amb uns anys de retard, s'ha sumat al pacte constitucional i estatutari de la transició. Que algú agafi el relleu sisplau.
No vull ser jo, però, qui negui que aquest nou estatut podria ser, malgrat tot, un avenç per al poble de Catalunya: migrat, diminut, poruc, escarransit... però ho podria ser, almenys tenint en compte d'on venim. De tota manera, és ben frustrant, tot i el que digui el PP i part del PSOE, que malgrat l'intent de pas de puça o de pardal que fem ja parlen de «ruptura d'Espanya» -tant de bo fos així-, veure com la majoria de la classe política catalana ens intenta vendre com una gran victòria un estatut que certifica, de fet, la continuïtat de la nostra relació de subordinació envers Espanya. ¿Es pot considerar una victòria nacional que, a hores d'ara, en ple segle XXI, en l'era de la globalització, de l'Europa unida... encara pidolem a un Estat que fa segles que intenta fer-nos desaparèixer del mapa que accepti les nostres peticions sense retallar-les gaire? Perquè aquesta és una altra... un polític català amb un mínim de dignitat pot restar impassible contemplant com una proposta aprovada pel 90% dels grups del Parlament és després escapçada, rebaixada i esquarterada per llei per uns senyors que no formen part de la nació catalana? Té res de democràtic això o correspon més aviat a una situació política d'arrel colonial?
La nostra classe política ha aprovat un estatut que es queda a mig camí de gairebé tot: diu -per ara- que Catalunya és una nació, però només en el preàmbul -que no té validesa jurídica- cita el dret a la lliure determinació, a més pràcticament es renuncia al concepte de Països Catalans; vol equiparar els drets i deures de la llengua catalana amb la castellana, però consagra un bilingüisme suïcida per al país; millora el sistema de finançament però no posa fi ni al dèficit fiscal ni a la solidaritat forçada amb Espanya, i podríem continuar. No obstant aquests i altres dèficits, els líders del país es vantan ara del que han assolit i ho fan davant una població que veu amb sana enveja com diferents països del continent europeu amb menys potencial polític, cultural, econòmic i demogràfic que el nostre com Malta, Eslovàquia, Eslovènia, Lituània... no tenen cap problema per ser reconeguts i respectats arreu. On som nosaltres -mil anys d'història, diuen-? No necessitem un estatut, sinó un estat propi.
Per ara, continuem treballant a la finca de l'amo, amb la cadena al coll, les terres que un dia van ser nostres -les més fèrtils, productives i més ben cultivades- i que, els que ara manen al mas, per la força de les armes un dia ens van prendre. Ara sembla que aconseguirem que el senyor ens allargui uns centímetres -la llargària dependrà de l'humor que tinguin ell i la seva família el dia que hagin de prendre la decisió- la cadena que ens permetrà acostar-nos una mica més a la tanca barrada amb barrots ben gruixuts -constitucionals, per descomptat- per poder veure de més a prop com circulen pel carrer els ciutadans lliures i com van a dinar o sopar amb els seus propis diners als restaurants que ells lliurement trien. Mentrestant, amb la nostra docilitat, lleialtat i obediència potser aconseguirem que l'amo de la finca ens doni una mica més de ranxo, mentre que, amb els productes que nosaltres elaborem amb el nostre esforç i que ell regularment ens pren, permetrem que els seus fills es donin bona vida sense fotre brot. Encara sort que la família de l'amo és demòcrata de tota la vida...
[publicat a El Punt, 15/10/05]
dissabte, d’octubre 15, 2005
Urani i neocolonialisme: el cas del Níger
L'urani i els immigrants il·legals (del neocolonialisme) al Dorado africà: el cas de França al Níger
Per Jozé Bape (2005)
Per Jozé Bape (2005)
-publicat a Oozebap-
La immigració il·legal preocupa molt més que la il·legalitat sedentària. I, el que es veu, molt més que tot allò que no es vol veure. Així les coses, "la immigració es col·loca al primer lloc entre les preocupacions ciutadanes" (enquesta del Instituto Opina, El País, 09/10/2005). Les imatges de gana i desesperació salten també a les portades dels diaris i els telenotícies. En aquest sensacionalisme, els sense veu la recuperen durant uns segons d'exclusiva, els diaris emmarquen els testimonis directes i els seus "recorreguts extraordinaris" abans d'arribar a les fronteres dels enclavaments espanyols. Però res s'explica dels veritables immigrant il·legals, del viatge dels encorbatats executius, polítics i militars cap a riqueses controlades i explotades, encara avui, amb els mateixos sistemes perversos de l'època colonial.
Els tres punts del dia
1. La immigració il·legal es defineix per les incursions il·legals. I, una vegada dins, per les seves activitats il·legals. Cap persona és il.legal? Malauradament crec que sí hi ha il·legals.
2. La immigració il·legal s'ajuda de màfies organitzades que busquen enriquir-se de manera ràpida i fàcil, desestabilitzant tots els processos ètics que, inevitablement, agafen velocitats més lentes (però legals) per a sostenir-se. Tots som iguals? Em temo que no.
3. La immigració il·legal, malgrat les repeticions i els malentesos, està en una altra part. Justament en l'"altra" part: el cantó invers.
Exemples dels punts 1, 2 i 3 en el cas concret de Níger
Djibo Bakari liderava a mitjan anys 50 les esperances de canvi i revolució social que es vivien amb igual d'intensitat al Níger que en altres països africans a punt d'independitzar-se. El Níger era llavors una colònia de França. Bakari i el moviment Sawaba havien aconseguit guanyar les eleccions municipals de 1957 gràcies a la forta mobilització popular mitjançant les estructures que, en l'àmbit rural, s'articulaven sota formes d'organització tradicional com la Sama yu (associació de joves), Suna'u (corporació d'oficis) i associacions de dones, i que a la ciutat es convertien en sindicats (1). També començava a teixir relacions més enllà de les fronteres, com per exemple amb el carismàtic president de Ghana Kwame Nkrumah.
El 1960 el Níger accedeix a la independència amb Hamani Diori com a president. La nova realitat històrica mundial forçava a França a descolonitzar el continent, així que De Gaulle havia planejat continuar controlant els territoris que oficialment abandonava. Per això necessitava comprar els líders polítics que començaven a governar els nous estats. Una d'aquestes figures claus per mantenir el poder francès a l'Àfrica fou el president de la Costa d'Ivori Houphouët-Boigny, que es convertiria en un dels dictadors més rics del món. Aquest presidia el RDA (Rassemblement démocratique africain), del que el president del Níger, Hamani Diori, en formava part. Com el mateix Djibo Bakari declarà: "s'havia d'estar boig per pensar que França deixaria escapar a un país que compartia 1500 km de frontera amb la rebel Algèria (2)". El moviment Sawaba va ser reprimit amb força fins a prohibir-lo i Bakari es va exiliar. Tot i així, durant aquells anys els moviments de resistència van continuar, ajudats per Ghana i Algèria, amb un constant degoteig de morts (especialment el 1964) i l'inevitable desgast de la societat civil, que veia com la hipotètica independència i els beneficis de la descolonització estaven cada vegada més lluny.
A principis dels anys 70 es descobreix un important jaciment d'urani a Arlit, explotat a partir de 1974 i que col·loca al Níger tercer en el rànquing de reserves mundials. Hamani Diori manifesta la seva voluntat d'emancipar-se de la tutela francesa. El 15 d'abril de 1974 Diori serà tret del poder pel general Seyni Kountché, un militar retirat de l'exèrcit francès (amb el que lluità a les guerres colonials d'Indoxina i Algèria). Kountché suspèn totes les institucions, dissol l'Assemblea Nacional i instaura el Consell militar suprem, on ell mateix serà cap d'estat, ministre de defensa i de l'interior (3). Les estadístiques mostren com, des del moment que Kountché es fa amb el país, comencen les exportacions d'urani cap a França (únic país beneficiari), i que augmentaran cada vegada més amb els anys. Amb el mineral que explota a Arlit, el grup francès AREVA-COGEMA ha pogut desenvolupar la producció d'electricitat d'origen nuclear (77% de la producció d'electricitat a França contra el 17% de producció de mitjana al món). De tenir tan sols un 4% de reserves en el seu territori, França passà a ser el quart productor mundial d'urani.
Mentrestant, de 1974 a 1987, l'estratègia constant de Kountché serà la corrupció, el desviament de les ajudes al desenvolupament (amb la complicitat del govern francès) i també l¡eliminació progressiva dels seus adversaris potencials. Durant la dècada dels 80, els moviments socials, especialment els sindicats obrers i els estudiants i professors, pateixen la repressió directa del exèrcit en cadascuna de les nombroses manifestacions y accions que es duen a terme. La mort d'estudiants durant la visita de Mitterrand el 1982, i la intenció del govern socialista francès de perpetuar la il·legalitat i el suport a les dictadures africanes per a obtenir alts beneficis econòmics i geopolítics, van enterrar qualsevol optimisme de la població. Encara ara, amb el neogaullisme governant França, la tònica general a les societats de les excolònies franceses, amb els immigrants neoliberals exercint il·legalment en el continent, les opinions no són per res favorables. Com recordava aquest estiu el cantant de la Costa d'Ivori Tiken Jah Fakoli, el ciutadà francès ha d'adonar-se que, deixant fer a les empreses i al govern francès, ell també es troba terriblement perjudicat i de forma inevitable patirà les conseqüències.
El setmanari satíric africà Le Gri-Gri denuncia els fets. A la il.lustració, davant d'un home sorprès per la lluminositat de la dona, aquesta li respon: "Són les radiacions de la COGEMA".
_______________________________
L'any 1991 la forta pressió social aconsegueix que es celebrin eleccions democràtiques, entrant en uns anys d'esperança i il·lusió política. Un altre cop d'estat (el 1996) que donarà pas de nou a eleccions, fa que l'estabilitat política estigui condicionada per les necessitats econòmiques i geopolítiques de les potències il·legals del primer món. Si durant els primers trenta anys França era gairebé l'única potència que mantenia la relació neocolonial amb el Níger, la caiguda del mur de Berlín i la globalització econòmica neoliberal dels 90 provoca l'entrada de més immigrants il·legals en el ric "el dorado" francòfon. El 2001, els altres accionaris de Cominak, una de les dues companyies filials d'AREVA-COGEMA que exploten les mines d'urani, són la espanyola ENUSA i la japonesa OURD. L'estudi de l'impacte que tenen aquestes extraccions sobre les poblacions i el medi ambient, realitzat l'abril del 2005 per la CRIIRAD (Comission de Recherche et d'Information Indépendantes sur la Radioactivité), i malgrat els obstacles d'AREVA-COGEMA per a que no sortís a la llum, és un exemple més de com actua la veritable immigració il.legal ajudada per les màfies sense escrúpols: espoliació de les materies primeres sense que la població se'n beneficiï, equips de seguretat inexistents durant dècades, i encara ara del tot insuficients (tot i que curiosament els informes dels metges de l'empresa afirmen que en tots aquests anys no s'han produït malalties laborals), contaminació de l'aigua, empitjorament de la salut de les poblacions properes a les mines... L'estudi complert es pot llegir ací
Mentre, milers de persones al Níger es manifestaven convocats per sindicats i associacions a favor d'una ajuda real als més desfavorits: les agències de l'ONU i el govern del Níger decidiren que l'ajuda als més pobres no tenia per què ser gratuïta, sinó venuda a crèdit o a canvi d'hores de treball. Les imatges de les mobilitzacions massives contra aquestes i altres decisions per afrontar la crisis político-humanitària, que dicten els consells de l'ONU i el govern del Níger, no es difondran. Com escriu Jean Nanga a finals d'aquell mes de juny: "Aquest règim es caracteritza per la repressió als estudiants que s'oposen a la mercantilització de la universitat, als organitzadors del Fòrum Social del Níger , als sindicalistes en vaga contra el nou pla de jubilacions dels funcionaris, als principals dirigents de la Coordination Démocratique de la Société Civile du Niger (CDSCN), que han organitzat la gran mobilització popular (entre març i abril del 2005), amb una manifestació de 100.000 persones a Niamey en contra de la pujada del TVA (IVA) i del encariment de la vida... En aquest període de mobilització contra la globalització neoliberal, les lluites d'aquest poble, realitzades de manera gairebé permanent, es troben lluny dels mitjans de comunicació que edifiquen l'opinió internacional, i pateixen un dèficit flagrant de solidaritat per part del moviment altermundialista (4)."
________________________________
(1). Claude Raynaut y Souleymane Abba: "Trente ans d'indépendance: Repères et tendances" a Politique Africaine nº 38: Le Niger : Chroniques d'un Etat (París, 06/1990)
(2). "Du parti progressiste nigérien au Sawaba", entrevista amb Djibo Bakary a
Politique Africaine nº 38 (www.politique-africaine.com/numeros/pdf/038097.pdf)
(3). Odile Tobner: "Un peu d'histoire" (Billets d'Afrique nº 139, 09/2005)
(4). Jean Nanga: "Famine et Marchandisation de la Charité au Niger" (SolidaritéS, 28/06/2005)
La immigració il·legal preocupa molt més que la il·legalitat sedentària. I, el que es veu, molt més que tot allò que no es vol veure. Així les coses, "la immigració es col·loca al primer lloc entre les preocupacions ciutadanes" (enquesta del Instituto Opina, El País, 09/10/2005). Les imatges de gana i desesperació salten també a les portades dels diaris i els telenotícies. En aquest sensacionalisme, els sense veu la recuperen durant uns segons d'exclusiva, els diaris emmarquen els testimonis directes i els seus "recorreguts extraordinaris" abans d'arribar a les fronteres dels enclavaments espanyols. Però res s'explica dels veritables immigrant il·legals, del viatge dels encorbatats executius, polítics i militars cap a riqueses controlades i explotades, encara avui, amb els mateixos sistemes perversos de l'època colonial.
Els tres punts del dia
1. La immigració il·legal es defineix per les incursions il·legals. I, una vegada dins, per les seves activitats il·legals. Cap persona és il.legal? Malauradament crec que sí hi ha il·legals.
2. La immigració il·legal s'ajuda de màfies organitzades que busquen enriquir-se de manera ràpida i fàcil, desestabilitzant tots els processos ètics que, inevitablement, agafen velocitats més lentes (però legals) per a sostenir-se. Tots som iguals? Em temo que no.
3. La immigració il·legal, malgrat les repeticions i els malentesos, està en una altra part. Justament en l'"altra" part: el cantó invers.
Exemples dels punts 1, 2 i 3 en el cas concret de Níger
Djibo Bakari liderava a mitjan anys 50 les esperances de canvi i revolució social que es vivien amb igual d'intensitat al Níger que en altres països africans a punt d'independitzar-se. El Níger era llavors una colònia de França. Bakari i el moviment Sawaba havien aconseguit guanyar les eleccions municipals de 1957 gràcies a la forta mobilització popular mitjançant les estructures que, en l'àmbit rural, s'articulaven sota formes d'organització tradicional com la Sama yu (associació de joves), Suna'u (corporació d'oficis) i associacions de dones, i que a la ciutat es convertien en sindicats (1). També començava a teixir relacions més enllà de les fronteres, com per exemple amb el carismàtic president de Ghana Kwame Nkrumah.
El 1960 el Níger accedeix a la independència amb Hamani Diori com a president. La nova realitat històrica mundial forçava a França a descolonitzar el continent, així que De Gaulle havia planejat continuar controlant els territoris que oficialment abandonava. Per això necessitava comprar els líders polítics que començaven a governar els nous estats. Una d'aquestes figures claus per mantenir el poder francès a l'Àfrica fou el president de la Costa d'Ivori Houphouët-Boigny, que es convertiria en un dels dictadors més rics del món. Aquest presidia el RDA (Rassemblement démocratique africain), del que el president del Níger, Hamani Diori, en formava part. Com el mateix Djibo Bakari declarà: "s'havia d'estar boig per pensar que França deixaria escapar a un país que compartia 1500 km de frontera amb la rebel Algèria (2)". El moviment Sawaba va ser reprimit amb força fins a prohibir-lo i Bakari es va exiliar. Tot i així, durant aquells anys els moviments de resistència van continuar, ajudats per Ghana i Algèria, amb un constant degoteig de morts (especialment el 1964) i l'inevitable desgast de la societat civil, que veia com la hipotètica independència i els beneficis de la descolonització estaven cada vegada més lluny.
A principis dels anys 70 es descobreix un important jaciment d'urani a Arlit, explotat a partir de 1974 i que col·loca al Níger tercer en el rànquing de reserves mundials. Hamani Diori manifesta la seva voluntat d'emancipar-se de la tutela francesa. El 15 d'abril de 1974 Diori serà tret del poder pel general Seyni Kountché, un militar retirat de l'exèrcit francès (amb el que lluità a les guerres colonials d'Indoxina i Algèria). Kountché suspèn totes les institucions, dissol l'Assemblea Nacional i instaura el Consell militar suprem, on ell mateix serà cap d'estat, ministre de defensa i de l'interior (3). Les estadístiques mostren com, des del moment que Kountché es fa amb el país, comencen les exportacions d'urani cap a França (únic país beneficiari), i que augmentaran cada vegada més amb els anys. Amb el mineral que explota a Arlit, el grup francès AREVA-COGEMA ha pogut desenvolupar la producció d'electricitat d'origen nuclear (77% de la producció d'electricitat a França contra el 17% de producció de mitjana al món). De tenir tan sols un 4% de reserves en el seu territori, França passà a ser el quart productor mundial d'urani.
Mentrestant, de 1974 a 1987, l'estratègia constant de Kountché serà la corrupció, el desviament de les ajudes al desenvolupament (amb la complicitat del govern francès) i també l¡eliminació progressiva dels seus adversaris potencials. Durant la dècada dels 80, els moviments socials, especialment els sindicats obrers i els estudiants i professors, pateixen la repressió directa del exèrcit en cadascuna de les nombroses manifestacions y accions que es duen a terme. La mort d'estudiants durant la visita de Mitterrand el 1982, i la intenció del govern socialista francès de perpetuar la il·legalitat i el suport a les dictadures africanes per a obtenir alts beneficis econòmics i geopolítics, van enterrar qualsevol optimisme de la població. Encara ara, amb el neogaullisme governant França, la tònica general a les societats de les excolònies franceses, amb els immigrants neoliberals exercint il·legalment en el continent, les opinions no són per res favorables. Com recordava aquest estiu el cantant de la Costa d'Ivori Tiken Jah Fakoli, el ciutadà francès ha d'adonar-se que, deixant fer a les empreses i al govern francès, ell també es troba terriblement perjudicat i de forma inevitable patirà les conseqüències.
El setmanari satíric africà Le Gri-Gri denuncia els fets. A la il.lustració, davant d'un home sorprès per la lluminositat de la dona, aquesta li respon: "Són les radiacions de la COGEMA".
_______________________________
L'any 1991 la forta pressió social aconsegueix que es celebrin eleccions democràtiques, entrant en uns anys d'esperança i il·lusió política. Un altre cop d'estat (el 1996) que donarà pas de nou a eleccions, fa que l'estabilitat política estigui condicionada per les necessitats econòmiques i geopolítiques de les potències il·legals del primer món. Si durant els primers trenta anys França era gairebé l'única potència que mantenia la relació neocolonial amb el Níger, la caiguda del mur de Berlín i la globalització econòmica neoliberal dels 90 provoca l'entrada de més immigrants il·legals en el ric "el dorado" francòfon. El 2001, els altres accionaris de Cominak, una de les dues companyies filials d'AREVA-COGEMA que exploten les mines d'urani, són la espanyola ENUSA i la japonesa OURD. L'estudi de l'impacte que tenen aquestes extraccions sobre les poblacions i el medi ambient, realitzat l'abril del 2005 per la CRIIRAD (Comission de Recherche et d'Information Indépendantes sur la Radioactivité), i malgrat els obstacles d'AREVA-COGEMA per a que no sortís a la llum, és un exemple més de com actua la veritable immigració il.legal ajudada per les màfies sense escrúpols: espoliació de les materies primeres sense que la població se'n beneficiï, equips de seguretat inexistents durant dècades, i encara ara del tot insuficients (tot i que curiosament els informes dels metges de l'empresa afirmen que en tots aquests anys no s'han produït malalties laborals), contaminació de l'aigua, empitjorament de la salut de les poblacions properes a les mines... L'estudi complert es pot llegir ací
Mentre, milers de persones al Níger es manifestaven convocats per sindicats i associacions a favor d'una ajuda real als més desfavorits: les agències de l'ONU i el govern del Níger decidiren que l'ajuda als més pobres no tenia per què ser gratuïta, sinó venuda a crèdit o a canvi d'hores de treball. Les imatges de les mobilitzacions massives contra aquestes i altres decisions per afrontar la crisis político-humanitària, que dicten els consells de l'ONU i el govern del Níger, no es difondran. Com escriu Jean Nanga a finals d'aquell mes de juny: "Aquest règim es caracteritza per la repressió als estudiants que s'oposen a la mercantilització de la universitat, als organitzadors del Fòrum Social del Níger , als sindicalistes en vaga contra el nou pla de jubilacions dels funcionaris, als principals dirigents de la Coordination Démocratique de la Société Civile du Niger (CDSCN), que han organitzat la gran mobilització popular (entre març i abril del 2005), amb una manifestació de 100.000 persones a Niamey en contra de la pujada del TVA (IVA) i del encariment de la vida... En aquest període de mobilització contra la globalització neoliberal, les lluites d'aquest poble, realitzades de manera gairebé permanent, es troben lluny dels mitjans de comunicació que edifiquen l'opinió internacional, i pateixen un dèficit flagrant de solidaritat per part del moviment altermundialista (4)."
________________________________
(1). Claude Raynaut y Souleymane Abba: "Trente ans d'indépendance: Repères et tendances" a Politique Africaine nº 38: Le Niger : Chroniques d'un Etat (París, 06/1990)
(2). "Du parti progressiste nigérien au Sawaba", entrevista amb Djibo Bakary a
Politique Africaine nº 38 (www.politique-africaine.com/numeros/pdf/038097.pdf)
(3). Odile Tobner: "Un peu d'histoire" (Billets d'Afrique nº 139, 09/2005)
(4). Jean Nanga: "Famine et Marchandisation de la Charité au Niger" (SolidaritéS, 28/06/2005)
Maulets valora l'èxit i el desenvolupament de la Botifarrada a la Hispanitat
10 anys de Botifarrada a la hispanitat >> 2000 persones fan botifarra a Espanya
Maulets vol fer pública la seva valoració de la celebració dels 10 anys de Botifarrada a la hispanitat, esdevinguda el passat 11 d’octubre a Mataró.
> Valorem de forma positiva el conjunt de tot el desenvolupament de l’acte. Destaquem com a fet molt positiu, i com una mostra més de la força creixent que té l’esquerra independentista, les 2000 persones que assistiren a la plaça de l’Ajuntament de Mataró.
> Cal destacar l’esforç que va suposar per l’organització el portar un grup com Obrint Pas, i la voluntat de promocionar grups comarcals emergents com Kàtiva, enllaçant l’esperit de barrejar diferents expressions artístiques (grafitti, teatre, música, jocs...) amb la reivindicació política.
> Va ser una decisió arriscada tirar endavant la Botifarrada degut a la més que evident amenaça de pluja. Cal recordar que Maulets és una organització de joves que s’autogestiona, és a dir, que no depèn de subvencions públiques ni d’ajudes institucionals.
> El públic assistent, 2000 persones, es va comportar en l’espai de celebració de l‘acte i en tot moment de forma cívica i respectuosa, demostrant així la seva maduresa. Un fet que evidencia que no cal la presència de les forces de seguretat per mantenir l’ordre.
Tots aquests aspectes, que considerem que són els únics i més importants a valorar si es vol tenir un punt de vista objectiu i seriós, han estat deliberadament i intencionadament eclipsats per determinats partits polítics i alguns mitjans de comunicació, amb una interessada polèmica per l’encesa d’una bandera espanyola. Amb aquest recurs, tant habitual en l’actual classe dirigent i els mitjans de comunicació que controlen, volen desviar l’atenció de la població l’èxit de convocatòria de la Botifarrada i dels veritables problemes de la societat.
> Només podem entendre aquesta reacció com un símptoma de preocupació davant la més que evident puixança de l’esquerra independentista, com a projecte alternatiu a la socialdemocràcia reformista.
> Entenem que hi hagi algú que necessiti demostrar de forma visual el rebuig a l’opressió i el menyspreu que suporta el poble català dia rera dia des de fa 300 anys per part de l’estat espanyol.
> Des d’alguna tribuna d’opinió s’està demanant la nostra detenció per un suposat delicte que ens volen atribuir sense cap mena de fonament ni criteri sòlid. Considerem que no hi ha delictes més greus que l’explotació laboral, la destrucció del territori, la tortura policial, la violència de gènere... Els quals, l’actual oligarquia política no combat sinó que, a més a més, promociona pel seu enriquiment. A banda d’això, no entenem que se’ns exigeixi condemnar aquest acte, quan, per exemple, el 13 de febrer de l’any 2000, ells no condemnaren l’atemptat feixista (l’intent d’incendi amb 3 persones a dins) contra l’antic Casal Fèlix Cucurull.
No obstant això, no podem obviar alguns aspectes negatius a l’entorn de la Botifarrada.
> La desatenció mostrada per l’Ajuntament a l’hora de facilitar l’atenció sanitària a una persona que havia de ser transportada urgentment a l’hospital. L’ambulància no va poder arribar a les proximitats de l’emplaçament, malgrat el coneixement per part del responsable de via pública de la situació, degut que no es va abaixar les pilones del carrer Sant Josep.
> Constatar la dificultat d’organitzar aquest acte, des de fa 10 anys, el més d’octubre (mes plujós per excel·lència), a causa de la manca d’una sala polivalent per a organitzar-hi actes festius sota cobert. En canvi, podem verificar que altres entitats i associacions reben el suport institucional que necessiten.
> La presència de policies de paisà que van identificar sense motiu joves pels entorns de la plaça.
> Constatem que la regidoria de via pública prefereix destinar els seus recursos econòmics i de personal a investigar-nos que no pas a tots els punts esmentats anteriorment.
> Justifiquem que l’acte s’excedís una mica de l’horari del permís degut a la pluja caiguda durant la tarda. Vàrem preferir continuar els concerts a desallotjar de la plaça les 2000 persones assistents, a causa de la dificultat i el perill que això hagués suposat.
Animem el jovent català a no caure en la intoxicació mediàtica en la que intenten criminalitzar l’esquerra independentista, i a sumar-se a la lluita per una Països Catalans lliures, no patriarcals, ecològics, sense classes socials i mediterranis.
[>El jovent prenem la paraula>
>independència : revolució>]
Maulets vol fer pública la seva valoració de la celebració dels 10 anys de Botifarrada a la hispanitat, esdevinguda el passat 11 d’octubre a Mataró.
> Valorem de forma positiva el conjunt de tot el desenvolupament de l’acte. Destaquem com a fet molt positiu, i com una mostra més de la força creixent que té l’esquerra independentista, les 2000 persones que assistiren a la plaça de l’Ajuntament de Mataró.
> Cal destacar l’esforç que va suposar per l’organització el portar un grup com Obrint Pas, i la voluntat de promocionar grups comarcals emergents com Kàtiva, enllaçant l’esperit de barrejar diferents expressions artístiques (grafitti, teatre, música, jocs...) amb la reivindicació política.
> Va ser una decisió arriscada tirar endavant la Botifarrada degut a la més que evident amenaça de pluja. Cal recordar que Maulets és una organització de joves que s’autogestiona, és a dir, que no depèn de subvencions públiques ni d’ajudes institucionals.
> El públic assistent, 2000 persones, es va comportar en l’espai de celebració de l‘acte i en tot moment de forma cívica i respectuosa, demostrant així la seva maduresa. Un fet que evidencia que no cal la presència de les forces de seguretat per mantenir l’ordre.
Tots aquests aspectes, que considerem que són els únics i més importants a valorar si es vol tenir un punt de vista objectiu i seriós, han estat deliberadament i intencionadament eclipsats per determinats partits polítics i alguns mitjans de comunicació, amb una interessada polèmica per l’encesa d’una bandera espanyola. Amb aquest recurs, tant habitual en l’actual classe dirigent i els mitjans de comunicació que controlen, volen desviar l’atenció de la població l’èxit de convocatòria de la Botifarrada i dels veritables problemes de la societat.
> Només podem entendre aquesta reacció com un símptoma de preocupació davant la més que evident puixança de l’esquerra independentista, com a projecte alternatiu a la socialdemocràcia reformista.
> Entenem que hi hagi algú que necessiti demostrar de forma visual el rebuig a l’opressió i el menyspreu que suporta el poble català dia rera dia des de fa 300 anys per part de l’estat espanyol.
> Des d’alguna tribuna d’opinió s’està demanant la nostra detenció per un suposat delicte que ens volen atribuir sense cap mena de fonament ni criteri sòlid. Considerem que no hi ha delictes més greus que l’explotació laboral, la destrucció del territori, la tortura policial, la violència de gènere... Els quals, l’actual oligarquia política no combat sinó que, a més a més, promociona pel seu enriquiment. A banda d’això, no entenem que se’ns exigeixi condemnar aquest acte, quan, per exemple, el 13 de febrer de l’any 2000, ells no condemnaren l’atemptat feixista (l’intent d’incendi amb 3 persones a dins) contra l’antic Casal Fèlix Cucurull.
No obstant això, no podem obviar alguns aspectes negatius a l’entorn de la Botifarrada.
> La desatenció mostrada per l’Ajuntament a l’hora de facilitar l’atenció sanitària a una persona que havia de ser transportada urgentment a l’hospital. L’ambulància no va poder arribar a les proximitats de l’emplaçament, malgrat el coneixement per part del responsable de via pública de la situació, degut que no es va abaixar les pilones del carrer Sant Josep.
> Constatar la dificultat d’organitzar aquest acte, des de fa 10 anys, el més d’octubre (mes plujós per excel·lència), a causa de la manca d’una sala polivalent per a organitzar-hi actes festius sota cobert. En canvi, podem verificar que altres entitats i associacions reben el suport institucional que necessiten.
> La presència de policies de paisà que van identificar sense motiu joves pels entorns de la plaça.
> Constatem que la regidoria de via pública prefereix destinar els seus recursos econòmics i de personal a investigar-nos que no pas a tots els punts esmentats anteriorment.
> Justifiquem que l’acte s’excedís una mica de l’horari del permís degut a la pluja caiguda durant la tarda. Vàrem preferir continuar els concerts a desallotjar de la plaça les 2000 persones assistents, a causa de la dificultat i el perill que això hagués suposat.
Animem el jovent català a no caure en la intoxicació mediàtica en la que intenten criminalitzar l’esquerra independentista, i a sumar-se a la lluita per una Països Catalans lliures, no patriarcals, ecològics, sense classes socials i mediterranis.
[>El jovent prenem la paraula>
>independència : revolució>]
El PP de Mataró insisteix en la criminalització de Maulets
El diari El Punt (15/10/05) reprodueix les declaracions del regidor Paulino Mojedano (PP) en què demana una condemna explícita de l'acte i la presecució judicial dels organitzadors per la crema d'una bandera espanyola durant de la Botifarrada a la Hispanitat. En seguirem parlant...
Maresme. El PP de Mataró condemna la crema de la bandera espanyola
E.F.MataróEl grup municipal del PP de Mataró ha condemanat la crema de la bandera espanyola que va tenir lloc coincidint amb la Botifarrada a la Hispanitat que cada any organitza el col·lectiu independentista Maulets. Quatre encaputxats van pujar dalt l'escenari, durant la mitja part de les actuacions, i van cremar una bandera espanyola constitucional. El PP, a l'oposició, condemnarà en el pròxim ple els fets i demanarà al govern municipal quina valoració en fa i si en aquell moment hi havia a la plaça de l'Ajuntament forces de seguretat. També preguntaran si es prendrà alguna acció per a futures convocatòries de l'acte que des de fa deu anys organitzen els independentistes i que consisteix en actuacions musicals i una botifarrada.
divendres, d’octubre 14, 2005
Solidaritat maresmenca amb el Paquistan
Solidaritat amb Paquistan. Maresme, octubre 2005
Respostes urgents.
El terratrèmol que ha devastat el nord del Paquistan també ha afectat de ple ciutadans d’origen pakistanès que conviuen amb nosaltres. De la mateixa manera que un any i mig enrera el terratrèmol d’Al Hoceima va afectar molts rifenys de la comarca. Els qui convivim o tenim lligams d’amistat amb aquests ciutadans hem sentit novament molt de prop la tragèdia i, alhora, la necessitat d’emprendre accions de solidaritat i suport personal.
Les organitzacions no governamentals i les administracions internacionals sembla que han realitzat actuacions d’emergència de grans dimensions. A Catalunya, el Fons català de Cooperació i diverses Ong’s han tirat endavant les primeres respostes urgents. També s’han iniciat diverses iniciatives locals de base en algunes localitats de Catalunya. A Barcelona l’Associació de Treballadors Paquistanesos i diverses entitats de barri han emprès les seves campanyes.
La nostra campanya al Maresme.
És en aquest àmbit d’actuació local que una sèrie de persones i col.lectius del Maresme, molts dels quals vam estar implicats en la campanya del Rif, estem ara iniciant una primera actuació urgent.
Dilluns dia 10 d’octubre es va convocar una primera reunió a Mataró on vam convocar un primer nucli de persones que tenen coneixement i amistat directa amb Mohamed Bashir Kayum. Es va acordar de fer una ràpida recollida de diners per sufragar el seu viatge i per poder finançar unes primeres actuacions al seu nucli familiar i a la seva població. Amb la informació que es té en a quell moment es valora que és completament imprescindible l’ajuda directa i personal com a primer pas a una possible campanya d’abast més ampli. Es va valorar la necessitat de convocar una reunió més àmplia per dilluns dia 17 d’octubre per ampliar la resposta a partir de les necessitats locals detectades per en Bashir i els contactes que s’emprenen amb organitzacions paquistaneses de Catalunya i amb altres campanyes locals. També es va valorar la necessitat de saber la quantitat de persones que viuen a Catalunya amb familiars afectats.
La situació de Mohammed Bashir.
La situació del nostre amic és un exemple de la gran tragèdia humana que s’està vivint dins la comunitat paquistanesa tant dins el país com a la comunitat emigrada. En Bashir va emigrar a Catalunya fa set anys i viu entre Martorell i el Maresme i té el seu lloc de treball a una fàbrica de Vilassar de Dalt. Diumenge va poder comunicar-se amb un oncle que li va demanar que viatgés urgentment a Paquistan. Dilluns, un contacte del seu poble li va comunicar que havien trobat morta la seva mare i que la resta de familiars estaven desapareguts. La seva filla d’un any, la seva dona, el seu pare i els sis germans i germans casats i amb fills. L’ambaixada de Paquistan a Madrid, al seu torn, ens va remarcar que les possibilitats de trobar supervivents al poble eren nul.les.
Ha arribat al Paquistan el dimecres dia 12 d’octubre i la darrera trucada que hem rebut d’ell ens ha comunicat que viatjava amb helicòpter al seu poble per anar a casa seva i ajudar la comunitat.
Kawai, un poble de muntanya.
La seva família vivia a Kawai, a uns 10 kilòmetres de Balakot, a la província de Manserha. És una zona veïna del Kaixmir, coneguda com l’Hazarà, on es parla la llengua henko. La població, d’uns 3000 habitants es troba en una vall boscosa situada a 1300 metres, dins el conjunts de les valls i pobles del riu Kagan. Hi predominen cases escampades, d’una planta, de pedra i tàpia amb terrats de sorra compactada. Al seu damunt hi ha cims de 5000 metres que precedeixen el gran cim del Nanga Parvat de més 8000 metres. S’hi practicava una agricultura i ramaderia de subsistència molt diversificada lligada als ramats de búfals, vaques i cabres. Damunt la vall hi ha extenses pastures d’estiu. També es practicava l’explotació forestal, i hi havia una piscifactoria i un incipient turisme de muntanya.
CONVOCATÒRIA:
GRUP DEL MARESME: SOLIDARITAT AMB EL PAQUISTAN.
Dilluns dia 17 d’octubre
Lloc: Local CGT, plaça de Cuba. MATARÓ.
Ordre del dia:
-Informacions sobre la situació al Paquistan.
-Informació directa de les comunicacions amb en Bashir.
-Valoració extensió de la campanya des de l’àmbit personal i familiar a l’àmbit local.
Nº de compte per ingressos a Mohammed Bashir:
Caixa Penedès: 2081- 4- 0- 00000 26 51 17
Respostes urgents.
El terratrèmol que ha devastat el nord del Paquistan també ha afectat de ple ciutadans d’origen pakistanès que conviuen amb nosaltres. De la mateixa manera que un any i mig enrera el terratrèmol d’Al Hoceima va afectar molts rifenys de la comarca. Els qui convivim o tenim lligams d’amistat amb aquests ciutadans hem sentit novament molt de prop la tragèdia i, alhora, la necessitat d’emprendre accions de solidaritat i suport personal.
Les organitzacions no governamentals i les administracions internacionals sembla que han realitzat actuacions d’emergència de grans dimensions. A Catalunya, el Fons català de Cooperació i diverses Ong’s han tirat endavant les primeres respostes urgents. També s’han iniciat diverses iniciatives locals de base en algunes localitats de Catalunya. A Barcelona l’Associació de Treballadors Paquistanesos i diverses entitats de barri han emprès les seves campanyes.
La nostra campanya al Maresme.
És en aquest àmbit d’actuació local que una sèrie de persones i col.lectius del Maresme, molts dels quals vam estar implicats en la campanya del Rif, estem ara iniciant una primera actuació urgent.
Dilluns dia 10 d’octubre es va convocar una primera reunió a Mataró on vam convocar un primer nucli de persones que tenen coneixement i amistat directa amb Mohamed Bashir Kayum. Es va acordar de fer una ràpida recollida de diners per sufragar el seu viatge i per poder finançar unes primeres actuacions al seu nucli familiar i a la seva població. Amb la informació que es té en a quell moment es valora que és completament imprescindible l’ajuda directa i personal com a primer pas a una possible campanya d’abast més ampli. Es va valorar la necessitat de convocar una reunió més àmplia per dilluns dia 17 d’octubre per ampliar la resposta a partir de les necessitats locals detectades per en Bashir i els contactes que s’emprenen amb organitzacions paquistaneses de Catalunya i amb altres campanyes locals. També es va valorar la necessitat de saber la quantitat de persones que viuen a Catalunya amb familiars afectats.
La situació de Mohammed Bashir.
La situació del nostre amic és un exemple de la gran tragèdia humana que s’està vivint dins la comunitat paquistanesa tant dins el país com a la comunitat emigrada. En Bashir va emigrar a Catalunya fa set anys i viu entre Martorell i el Maresme i té el seu lloc de treball a una fàbrica de Vilassar de Dalt. Diumenge va poder comunicar-se amb un oncle que li va demanar que viatgés urgentment a Paquistan. Dilluns, un contacte del seu poble li va comunicar que havien trobat morta la seva mare i que la resta de familiars estaven desapareguts. La seva filla d’un any, la seva dona, el seu pare i els sis germans i germans casats i amb fills. L’ambaixada de Paquistan a Madrid, al seu torn, ens va remarcar que les possibilitats de trobar supervivents al poble eren nul.les.
Ha arribat al Paquistan el dimecres dia 12 d’octubre i la darrera trucada que hem rebut d’ell ens ha comunicat que viatjava amb helicòpter al seu poble per anar a casa seva i ajudar la comunitat.
Kawai, un poble de muntanya.
La seva família vivia a Kawai, a uns 10 kilòmetres de Balakot, a la província de Manserha. És una zona veïna del Kaixmir, coneguda com l’Hazarà, on es parla la llengua henko. La població, d’uns 3000 habitants es troba en una vall boscosa situada a 1300 metres, dins el conjunts de les valls i pobles del riu Kagan. Hi predominen cases escampades, d’una planta, de pedra i tàpia amb terrats de sorra compactada. Al seu damunt hi ha cims de 5000 metres que precedeixen el gran cim del Nanga Parvat de més 8000 metres. S’hi practicava una agricultura i ramaderia de subsistència molt diversificada lligada als ramats de búfals, vaques i cabres. Damunt la vall hi ha extenses pastures d’estiu. També es practicava l’explotació forestal, i hi havia una piscifactoria i un incipient turisme de muntanya.
CONVOCATÒRIA:
GRUP DEL MARESME: SOLIDARITAT AMB EL PAQUISTAN.
Dilluns dia 17 d’octubre
Lloc: Local CGT, plaça de Cuba. MATARÓ.
Ordre del dia:
-Informacions sobre la situació al Paquistan.
-Informació directa de les comunicacions amb en Bashir.
-Valoració extensió de la campanya des de l’àmbit personal i familiar a l’àmbit local.
Nº de compte per ingressos a Mohammed Bashir:
Caixa Penedès: 2081- 4- 0- 00000 26 51 17
dijous, d’octubre 13, 2005
L'èxit de la botifarrada neguiteja als botiflers que amenacen amb accions judicials contra els organitzadors
[Capgròs]
Cremen una bandera espanyola a la Botifarrada davant 2.000 persones
El PP demana a tots els grups una condemna dels fets i el regidor de Via Pública afirma que l'Ajuntament posarà el cas en coneixement del jutge
per E.Aymerich/J.Salicrú - fotos Adela Genís/El Punt - 13/10/2005 16:32
La desena edició de la Botifarrada a la Hispanitat celebrada dimarts dia 11 a la plaça de l'Ajuntament portarà cua. Aprofitant l'impàs entre dues actuacions i passada la mitjanit, quatre encaputxats van pujar dalt l'escenari i van cremar una bandera constitucional espanyola de dos metres de llarg per un d'ample entre els aplaudiments d'una part de les dues mil persones que assistien a l'acte. El grup municipal del Partit Popular ha posat el crit al cel i ha anunciat que farà una pregunta en el proper Ple Municipal. El seu portaveu, Paulí Mojedano, ha reclamat la condemna unànime de tots els grups municipals als fets de dimarts a la nit. "Tenim una preocupació òbvia perquè aquestes coses vagin a més. Tenim la responsabilitat de fer el que estigui a la nostra mà perquè a la nostra ciutat no es creï un clima contrari a la convivència en pau i llibertat", ha explicat ! en un comunicat. Per la seva part, el regidor de Via Pública, Ramon Bassas, ha anunciat que els fets podrien ser constitutius d'un pressumpte delicte i que l'Ajuntament els posarà en coneixement de la justícia. Bassas ha explicat que la policia es troba en aquests moments recabant informació sobre l'inicident i que aquesta s'anirà oferint al jutjat de torn perquè, si ho considera oportú, pugui tramitar diligències informatives. El regidor també ha dit que la celebració de la Botifarrada d'enguany també podria tenir conseqüències en forma de sancions administratives ja que no es va respectar el permís donat per l'Ajuntament en diversos aspectes, cosa per la qual s’ha obert un expedient. Finalment, tres persones van ser identificades i seran sancionades en compliment de l'ordenança de civisme per fer malbé mobiliari urbà quan, pressumptament, sortien d’aquest acte. El cap de llista de la Canditatura d'Unitat Popular (CUP) -entitat que donava suport a l'acte-! , Joan Jubany, ha desdramatitzat la crema de la bandera. "Trobo fantàstic que es cremin banderes, especialment si es tracta d'un símbol d'un estat opressor com l'espanyol. Ho trobo una manera d'expressar-se purament simbòlica. No entenc com això pot estar tipificat com a delicte" ha declarat Jubany.
Vibrant concert de Obrint Pas
L'estrella de la nit musicalment parlant va ser el concert dels valencians Obrint Pas, que van protagonitzar una actuació vibrant, plena de força, amb un escenari envoltat per centenars de seguidors. La banda de hardcore va desplegar un directe contundent, enèrgic, amb un raguitzell d'ska, rock, reggae i cúmbia. Les seves cançons, amb lletres compromeses sobre la lluita antifeixista de la Guerra Civil, l'especulació urbanística o la lluita d'emancipació dels Països Catalans, van fer ballar els presents a la plaça. El públic provenia d'arreu del país però sobretot de la comarca del Maresme. Des d'última hora de la tarda, centenars de persones de totes les edats s'havien anat apropant a la Plaça de l'Ajuntament, per tal de participar en la botifarrada popular que estava prevista. També hi havia carpes informatives i jocs infantils. Es van registrar llargues c! ues per a sopar de fins a mitja hora, desbordant el servei de càtering. A la nit la plaça plena de gom a gom va rebre amb un entusiasme creixent als teloners Sva-Ters i Kàtiva. També va haver-hi temps per la paròdia teatral dels Iron Kupi.
[El Punt]
Maresme. El Día de la Hispanidad propicia actes a favor i en contra de la bandera espanyola
La desena botifarrada dels Maulets aplega més d'un miler de persones a Mataró.
ADELA GENÍS. MataróEl Día de la Hispanidad va propiciar actes de diferent signe a la comarca. Dimarts a la nit, més d'un miler de joves cridaven consignes en contra de l'Estat espanyol en la desena botifarrada que organitzen els Maulets a la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fins i tot, es va cremar una bandera espanyola, que el públic assistent va rebre amb aplaudiments. Ahir, a Premià de Mar, la Guàrdia Civil va celebrar la seva diada! amb una missa en honor de la patrona del cos, la Mare de Déu del Pilar. L'acte, al qual van assistir més de 400 persones, va acabar amb visques a Espanya i a la Guàrdia Civil.
Actes de signe contrari al Maresme en el Día de la Hispanidad. Dimecres al matí, la Guàrdia Civil de Premià de Mar celebrava el seu dia amb una missa i un vermut. Durant l'acte, es va recordar els companys morts en servei i, sobretot, els que han estat víctimes del terrorisme. El Día de la Hispanidad es va tancar cantant un himne. L'alcalde de Premià de Mar, Jaume Batlle, i regidors de diferents partits van assistir a la missa. L'alcalde de Vilassar de Dalt, Llorenç Artigas, també hi va assistir .a més de molts ciutadans que no es van voler perdre un acte tan tradicional-. Res a veure amb la Botifarrada contra la Hispanidad que des de fa deu anys organitzen els Maulets a Mataró. Més d'un miler de persones no es van voler perdre una nit en què es reclamava amb insistència la «independència dels Països Catalans».El punt àlgid de la nit el van protagonitzar els valencians Obrint Pas. Així, a més de jovent de Mataró, molta gent de la comarca es va acostar fins a la plaça de l'ajuntament. Abans, però, un representant de Maulets va carregar amb contundència contra tots els partits polítics catalans. Després, dos joves van sortir a l'escenari per cremar una bandera espanyola. Durant l'acte, que va començar a les sis de la tarda i es va allargar fins més enllà de les tres de la matinada, hi van participar altres grups de música com ara Kàtiva i Sva-Ters. Abans, hi havia hagut jocs infantils i la representació teatral dels Iron-Kupi. Durant tot el dia d'ahir, també es van fer actes reivindicatius que van quedar deslluïts per culpa del mal temps.
A Pineda i Canet s'havien de fer botifarrades populars. El secretari gene! ral d'ERC, Joan Puigcercós, va assistir a un acte de les joventuts republicanes de Pineda, acompanyat de Pere Aragonès. Les joventuts de CiU van anar al giratori de Montgat, on van desplegar una bandera gegant i repartien adhesius «Cat» als conductors.
Més de 1000 persones fan botifarra a la Hispanitat
Dimarts 11 d'octubre es varen aplegar més de 1.000 persones a la plaça de l'Ajuntament per plantar cara a la celebració espanyolista de la Hispanitat. Segons Portal Mataró la xifra va rondar les 3.000 persones durant l'actuació d'Obrint Pas.
El fet és que gent de tota mena va voler participar en un acte combatiu i festiu de rebuig a una festivitat que durant el franquisme era el "Día de la Raza" i que, anys després, el govern de Felipe González va recuperar amb un vernís de "constitucionalitat" que no pot amagar la trista realitat d'aquesta data: el geneocidi de militons de pobles amerindis.
La desena edició de la botifarrada no va defraudar les expectatives. Els més puntuals van poder atipar-se de botifarres i, cap al vespre, es va gaudir de valent amb l'espectacle teatral de la companyia mataronina d'acció directa Iron Kupi i amb les actuacions musicals de Kàtiva, Sva-Ters i l'esperadíssima d'Obrint Pas.
Maulets va advertir que som davant d'un rebrot del feixisme, auspiciat per l'Estat espanyol en forma d'anticatalanisme i murs de filferrades a l'Estret de Gibraltar, una realitat davant la qual cosa el millor que podem fer és lluitar per la independència i la revolució.
Les mostres de rebuig massiu a la celebració de la Hispanitat, contrastaren, a l'endemà, dimecres 12, quan desenes de regidors botiflers de la comarca, entre els quals també hi havia l'inefable cap de Governació del tripartit de Mataró, Ramon Bassas, van acudir a la caserna de la Guàrdia Civil de Premià de Mar per cridar visques al "cuerpo" i a la unitat d'Espanya.
dijous, d’octubre 06, 2005
A Mataró, preservem el patrimoni arquitectònic!
Aviat farà un any que la CUP va demanar al govern tripartit explicacions sobre l’arrencada de teulades dels edificis singulars de La Bòvila i el Cafè de Mar.
Mentre encara esperem la resposta del govern, aquest estiu ja s’ha ensorrat La Bòvila, i amb ella un edifici únic i irrepetible i una part de la història de la nostra ciutat. Però no hem de patir, ja que el regidor d’urbanisme, Sr. Vilert, diu que la Bòvila “es reconstruirà en la mesura que sigui possible”… No seria millor no haver-la destruït? Ara hem d’esperar que s’ensorri el Cafè de Mar per a poder-lo reinventar?
Les mataronines i mataronins que estimem la nostra història i volem preservar la memòria dels nostres avantpassats exigim al govern municipal que vetlli per la preservació del patrimoni arquitectònic, enlloc de permetre’n, fomentar-ne i (a vegades) executar-ne la destrucció.
La Bòvila: edifici únic i irrepetible al qual es va arrencar la teulada per evitar que hi dormís gent sense casa. L’estiu del 2005 ha estat enderrocat parcialment amb llicència muncipal, ja que només estava catalogada la xemeneia i els forns. Les pluges estiuenques han acabat de destruir el que quedava de l’edifici despullat.
El Cafè de Mar: edifici catalogat com a patrimoni arquitectònic, al qual es va arrencar la teulada després de fer-ne fora el darrer “okupa”. Van passant els anys (i les pluges) amb l’edifici sense coberta. Ens haurem de sorprendre el dia que s’ensorri?
Cases de cós: al Centre i l’Eixample de Mataró cada any s’enderroquen cases de cós (de baix més pis) per a aixecar-hi blocs de pisos. El regidor d’urbanisme Sr. Vilert explica satisfet que per aquest sistema (ell en diu “reciclar”) s’edifiquen 400 o 500 habitatges nous cada any. El que no explica el regidor és que així es destrueix la morfologia urbana de la nostra ciutat, i amb ella el seu caràcter mediterrani.
I no ens oblidem de la Llar Cabanellas, el patrimoni de la Unió de Cooperadors, la Nau Gaudí, l’enderrocada casa on nasqué Miquel Biada…
Candidatura d’Unitat Popular (CUP)
Mataró, octubre de 2005.
En defensa del patrimoni.
diumenge, d’octubre 02, 2005
La flama de la Llengua arriba a Mataró
La Flama de la Llengua catalana va tornar a il·luminar la Plaça de Santa Anna de Mataró. El simbolisme de la torxa encesa representa la unitat de la nostra comunitat lingüística, que va molt més enllà de les fronteres autonòmiques i estatals imposades. No en va, des de Fraga (Oest) fins a l'Alguer (Est) i des de Salses (Nord) fins a Oriola (Sud) hi ha prop de 7 milions de persones que parlem català. Ara bé, l'acceptació dels marcs polítics aliens comporta, a la curta o a la llarga, la substitució de la nostra identitat lingüística i cultural. Al Rosselló, per exemple, molts catalanoparlants s'han acabat identificant amb França i a poc a poc han acabat renunciat a parlar en català, per por, per vergonya o per simple inèrcia social.
Vet aquí, que a Mataró, una ciutat de prop de 120.000 habitants i que ha crescut desmesuradament en els darrers anys, encarem el repte de fer del català i de la catalanitat un lloc comú i un instrument de cohesió social. Justament, per això és important que se celebri el Correllengua, perquè és una iniciativa cívica unitària que arriba allí on l'Administració no està disposada a fer res. D'altra banda, ben poca cosa podem esperar d'una classe política que només puja a l'escenari per sortir a la foto del setmanari Capgròs. A Mataró, l'ús social del català va de baixa i, malgrat que ens convidin a "parlar sense vergonya", el cert és que si hem de confiar en l'acció normalitzadora del nostre Ajuntament, anem venuts!
Vet aquí, que a Mataró, una ciutat de prop de 120.000 habitants i que ha crescut desmesuradament en els darrers anys, encarem el repte de fer del català i de la catalanitat un lloc comú i un instrument de cohesió social. Justament, per això és important que se celebri el Correllengua, perquè és una iniciativa cívica unitària que arriba allí on l'Administració no està disposada a fer res. D'altra banda, ben poca cosa podem esperar d'una classe política que només puja a l'escenari per sortir a la foto del setmanari Capgròs. A Mataró, l'ús social del català va de baixa i, malgrat que ens convidin a "parlar sense vergonya", el cert és que si hem de confiar en l'acció normalitzadora del nostre Ajuntament, anem venuts!
A la cercavila hi varen particiapr els gegants Carretero (Escola el Turó), en Xanet-xaneta (Escola Anxaneta), l'Iris (Escola Balmes) i la Iàia (Escola Bressol Riereta). També hi havia el drac i la momeroteta de la família Montserrat i els cavallets de l'Esbart dansaire Iluro, que van fer una demostració amb la Marxa d'en Jordana, tot just abans que els relleus que van passejar la torxa amb la flama de la llengua arribessin a la plaça. Llavors, Jaume Graupera, regidor de Cultura, escortat per altres regidors de l'Ajuntament, que també volien sortir a la foto, va fer la rebuda institucional, amb poca gràcia. Ben mirat, al sopar ja no hi havia cap dels solemnes regidors, excepte en Ramon Bassas (PSC).
A continuació, Espartac Peran, periodista mataroní, va llegir el manifest nacional del Correllengua i una estona més tard va començar l'actuació del mallorquí Jaume Tugores i es van servir, amb retard, prop de 70 plats amb pastís de bolets, botifarra amb seques i fruita.
A continuació, Espartac Peran, periodista mataroní, va llegir el manifest nacional del Correllengua i una estona més tard va començar l'actuació del mallorquí Jaume Tugores i es van servir, amb retard, prop de 70 plats amb pastís de bolets, botifarra amb seques i fruita.
La
