dimarts, d’octubre 18, 2005

 

La llei contra la violència de gènere no atura els femicidis

Pel seu interès, reproduïm l'article d'Encarna Canet (especialista en Violència de Gènere) i Toni Infante (MDT), que publica el periòdic valencià L'Avanç.
________________________

Ara fa aproximadament un any publicàvem un article titulat “Violència de Gènere: quan els plans que es proposen són insuficients”. En aquell temps encara no havia entrat en vigor la Llei Integral contra la Violència de Gènere del govern del PSOE, però ja ens atrevíem a apuntar que tota la sèrie de mesures punitives, reformes legals, plans, lleis...que s’estaven encetant per a lluitar contra els femicidis, si bé eren positives, eren del tot insuficients.

Un any més tard seguim apuntant el mateix, perquè considerem que totes les mesures posades en marxa van encaminades únicament a mitigar les conseqüències que la violència produeixen en la dona i els fills i filles quan el mal ja està fet. És a dir que aquestes mesures no són realment preventives de la violència sinó de tractament i rehabilitació (el que s’anomena prevenció terciària).

Així doncs, la Llei Integral contra la Violència de Gènere 1/2004 de 28 de desembre i l’Ordre de Protecció 27/2003 de 31 de juliol, posada en marxa uns mesos abans, posen en pràctica tot un mecanisme de protecció a les víctimes, mesures penals, d’allunyament de l’agressor, mesures civils referents a la custòdia dels fills i filles, a l’habitatge conjugal, mesures socials de prestacions econòmiques per a les víctimes etc. Però, a banda de les limitacions pressupostàries, segueixen sense anar a l’arrel del problema de la violència contra la dona.

I com a mostra sols cal entrar a analitzar les dades del propi Instituto de la Mujer, segons les quals l’any 2004 van ser assassinades als Països Catalans 22 dones (72 a tot l’estat espanyol). Al 2005 portem ja 16 femicidis al nostre país i un total de 42 a l’estat espanyol (dades fins al mes d’agost de 2005). A banda dels femicidis cal assenyalar que la posada en marxa de la Llei Integral -que va ser celebrada per multitud de col·lectius feministes- va obrir unes expectatives irreals que han topat amb la dura realitat de la pràctica quotidiana. Periòdicament surten notícies en la premsa escrita sobre la manca de personal i recursos per a atendre a les víctimes als jutjats i als centres d’atenció. Noícies que denuncien la manca de preparació professional de les persones que han d’atendre a les víctimes; pocs recursos judicials, policíacs i manca de coordinació...


A més, notícies aparegudes a la premsa de València posen els pels de punta i entren en seriosa contradicció amb el principi de protecció a la víctima de la Llei. Després de convidar a totes les dones a denunciar als seus agressors podem llegir “La Guardia Civil abrirá expediente de expulsión a las inmigrantes ilegales que denuncien maltrato”. "El Gobierno ordena conjugar los derechos de las maltratadas con la Ley de Extranjería". El secretari d’estat de Seguretat, Antonio Camacho Vizcaíno, ha enviat una instrucció interna a totes les casernes de la Guardia Civil per a que atenguen correctament a les dones estrangeres que denuncien violència domèstica, però al mateix temps demana que els obrin un expedient sancionador si resideixen il·legalment (Levante EMV 15-09-05).


Aquesta instrucció deixa totalment desprotegides a les dones que precisament tenen més dificultats per disposar de pitjors treballs, menors recursos econòmics, menys xarxa social i familiar i en general menys recursos de defensa. A banda el seu agressor romandrà impune mentre elles no poden fer us de la famosa Llei Integral per por a ser expulsades.


Totes aquestes mancances i entrebancs -que ens volen fer vore que són perquè es tracta del primer any d’aplicació de la Llei-, fan pensar, una vegada més, que la política dels diferents governs fins ara, (siga el que siga) respecte a la violència de gènere és d’aparador i no de veritables intencions de solució.
Evidentment celebrem la posada en funcionament de totes les mesures que cal per reduir el nombre de femicidis, però la nostra opinió parteix de la idea que és el propi sistema social, econòmic i polític en que ens fan viure el que reprodueix i manté l’asimetria de poder entre gèneres i el sistema patriarcal que ens oprimeix.


Aquest sistema capitalista es nodreix de l’explotació d’unes persones per altres; de l’explotació d’uns països per altres; de la dominació d’unes cultures sobre altres; de la destrucció de la natura i la resta d’éssers vius i també, com no, de la supeditació d’un gènere sota l’altre: Segons dades de la Unió Europea, les dones cobren un 15% menys que els homes per la mateixa feina. A l’Estat espanyol el diferencial oficial és del 18%, i segons diversos estudis patronals la diferència real estaria per sobre del 34%.


A l’estat espanyol és realitzen una mitjana de 3,7 hores extra per assalariat/ada a la setmana, de les quals una de cada quatre no es cobren ni es compensen en dies lliures. En el cas de les dones les hores extra no cobrades pugen al 47,8%.

Segons dades aparegudes a la premsa aquest estiu, el 47% de les dones del nostre país han patit algun tipus de assetjament laboral o sexual al lloc de treball.

És la dona qui continua portant el gros de la feixuga càrrega de les tasques domèstiques, feina imprescindible per a la reproducció i recuperació psicosomàtica de la força de treball.
La renúncia de l’estat neoliberal a garantir un suficient nombre de guarderies i escoles públiques per a la primera infància, així com l’assistència a persones amb malalties, discapacitats i gent gran, fa recaure una vegada més tot el treball de cura i assistència en les dones, tancant així un cercle d’explotació sense el qual el sistema capitalista no acumularia els enormes guanys que esta obtenint.

És ací on rau el nus gordià del problema: el capitalisme en la seva faceta actual de neoliberalisme, ha fet seu, subsumint, tot el sistema de dominació patriarcal, garantint-se uns guanys als que no esta disposat a renunciar. El capitalisme com sistema totalitzant a més de generar mercaderies, plusvàlua, hegemonia social... produeix també subjectivitat alienada que fa que reproduïm en el pla cultural la seva pròpia escala de valors patriarcal i capitalistes. I de entre tots els seus valor sobresurt el de la violència.

Avui en dia la dona encara és explotada com a treballadora, com a mestressa de casa, com objecte sexual, com a ciutadana subordinada, com a botí de guerra, com a reproductora de més ma d’obra per al sistema...


I mentre no canviem aquest model de societat basat en l’explotació difícilment podrem acabar amb la violència contra els membres del sistema que es troben en desigualtat de condicions i oportunitats.


Res ens haguera agradat més que equivocar-nos amb les nostres previsions sobre la fi dels femicidis, però a hores d’ara seguirem mantenint que sols el canvi de model econòmic, social i polític del nostre poble, portarà cap a un procés d’empoderament de les dones com a gènere, com a treballadores i com a membres d’una nació oprimida.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?