dimecres, d’abril 26, 2006
Neix la Campanya Diguem NO
Dimarts 25 d’abril, diverses persones a títol individual i membres d'organitzacions polítiques i sindicals, entitats culturals i col·lectius socials, han decidit constituir la Campanya Diguem NO amb l’objectiu de demanar el vot pel NO al referèndum de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
La Campanya Diguem NO neix per aglutinar el màxim de sensibilitats al voltant del rebuig de la proposta de nou text estatutari i impedir que s’aprovi. El eixos que uneixen les persones i els col·lectius i que, conseqüentment, articularan el discurs de la Campanya Diguem NO són els següents: Autodeterminació; Som una nació; Països Catalans i Drets socials.
La Campanya Diguem NO compta amb el suport de la Plataforma pel Dret de Decidir, que va acordar posicionar-se i fer campanya activa contra el sí i assumir les diferents opcions de vot que expressen aquest rebuig.
La Campanya Diguem NO anuncia que dijous 4 de maig realitzarà una roda de premsa pública per donar a conèixer les activitats que es duran a terme i els suports personals i col·lectius amb què compta.
Finalment, la Campanya Diguem NO fa una crida a la participació i a la implicació de totes les persones i entitats col·lectives i, especialment, a la creació de comitès de suport oberts que defensin el NO arreu del territori.
dilluns, d’abril 24, 2006
Crida a la solidaritat amb el CSOA La Drogueria de Mataró
La CGT del Maresme ha decidit donar suport al col•lectiu CSOA La Drogueria davant l'ordre de desallotjament dictada des de l'Ajuntament de Mataró. Dita determinació s'ha pres pels següents motius:
L'espai va ser ocupat després de 14 anys d'abandonament per part de l'Ajuntament i, d'ençà s'ha treballat amb il•lusió i esforç per part d'aquest col•lectiu de joves per disposar d'un lloc on desenvolupar els seus projectes. Ara, aquest espai és objectiu de l'especulació urbanística, la qual cosa no deixa lloc a dubtes, ja que ha estat tot aquest temps tancat sense aprofitar-ho per cap ús; i el primer pas és fer fora com sigui a aquest col•lectiu de joves.
La forma utilitzada és tractar davant el jutjat a aquests joves com a llogaters, sense existir cap contracte de lloguer i, denunciant-los per impagament. El veredicte, com les tantes altes vegades que ha precedit amb casos similars, ja ens és ben conegut; com també la forma de fer fora del local als ocupants utilitzant les forces de seguretat que paguem de les nostres butxaques, però que veritablement estan al seu servei fent tasques repressives en contra de qui deurien protegir.
Queda clar també que la justícia i la democràcia de la que tant s'omplen la boca els que diuen que son la representativitat del poble, la utilitzen segons els hi convé pels seus fins.
Deixen ben clar quins son els objectius de l'Ajuntament quan no fa gaire temps la CUP de Mataró va denunciar el cobrament per part de la regidoria de joventut per utilitzar les instal•lacions de Can Palauet, però, per altra banda, ha cedit Can Boada a una associació privada com es el Gremi de Promotors de la Construcció del Maresme. És evident per qui governen aquests partits "catalanistes i d'esquerres" quines son les seves prioritats.
Amb tot això fem una crida a la solidaritat amb el CSOA la Drogueria i assistim totes i tots a la manifestació convocada pel dia 6 de maig a les 17.30h a la plaça Gran de Mataró.
CGT Maresme.
Activitats per l'1 de maig a Mataró
El Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i la Joventut Comunista (CJC) de Mataró han organitzat, el dissabte 29 d'abril a la 13.00 del migdia, una sardinada popular i+fondie de xocolata al Pati de Can Marxal. L'acte festiu l'emmarquen en la commemoració del Dia Internacional de la Classe Treballadora. Dos dies més tard, l'1 de maig, han convocat una cercavila amb batucada per tal que tothom que vulgui assistir a les manifestacions de Barcelona s'hi sumi; el punt de trobada serà a la plaça de Santa Anna a les 10.30 del matí.
dijous, d’abril 06, 2006
MANTENIM EL CALLAO. PRESERVEM EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA CIUTAT DE MATARÓ
Mantenim el Callao! (manifest veïnal)
Volem mantenir el Callao tal com és
Volem mantenir el Callao tal com va ser
Volem mantenir el Callao tal com a de ser
Informació Pública per a tots els ciutadans
L'Ajuntament de Mataró, prepara un projecte d'urbanisme que contempla el sacrifici d'una part de les cases del Callao per donar més amplada al vial, sense voler acceptar la proposta veïnal d’eliminar els pocs aparcaments situats darrera de les cases per donar l'amplada necessària en el vial, i no sacrificar una part de les cases.
L'opció d'expropiació que contempla l'Ajuntament és IL·LEGAL ja que les Cases es troben en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró amb un Nivell de protecció que NO PERMET SEGREGAR-NE CAP PART,(art.27.B/s-3art.) i per el contrari obliga a l'Administració a cuidar el seu manteniment i adequada conservació.
Sembla ser que la normativa legal del Patrimoni Arquitectònic de la Ciutat és poc coneguda per el departament d'Urbanisme( pot consultar-se www.gencat.net/diari/3859/03080113.htm). Les cases del Callao estan catalogades amb la protecció B/s / i cal llegir els articles; art.8/2 -
art.20 -art.27.B/s - art.27.B/s-3 - art.31/b - art.38.
Més Informació
Les cases del Callao es troben formades per dos grups, poc diferenciats.
Les corresponents als números 1 al 11 daten del 1880-1890 i van ser dissenyades per Ignasi Caballol, agrimensor i mestre d'obres, i construïdes per la Constructora Mataronesa amb la finalitat de ser els habitatges dels pescadors de la nostra ciutat. Dels números 12,13 i 14, se’n desconeix el constructor tot i que mantenen la tipologia i s'integren en el conjunt.
El Pla General de 1977, amb una negada visió del patrimoni arquitectònic de la ciutat, va qualificar tot el conjunt de zona verda, possibilitant la seva expropiació per part de l'Ajuntament. Posteriorment, en el primer projecte d'urbanització del Passeig Marítim,
aprovat i mig executat per l'Ajuntament, els tècnics redactors, amb vés a saber quina intenció..... van situar els aparcaments al costat de la via del tren, amb la (oportuna?) consegüent afectació dels patis, cuines i serveis, de les cases.
Amb l'aprovació del Pla Especial del Catàleg del Patrimoni, l'Ajuntament comprèn per primera vegada la necessitat de protegir un conjunt de cases de cós únic a la Ciutat, i protegir-les, amb un nivell de protecció de tipus B/s, que no permet segregar-ne cap part, ni modificar-ne la volumetria.
La CUP dóna suport als veïns i pregunta a l'Ajuntament
Davant la intenció del regidor d’Urbanisme, sr. Arcadi Vilert, de mutilar el conjunt de cases d’El Callao, catalogades com a Patrimoni Arquitectònic, la CUP de Mataró ha adreçat un escrit a l’alcalde on se li demana que es posi seny a aquest disbarat urbanístic i que l’Ajuntament aprovi i executi el projecte alternatiu presentat pels veïns de la zona afectada.
Els veïns de les cases del Callao es van adreçar a la CUP per exposar la seva preocupació davant un projecte urbanístic que contempla l’expropiació i l’enderroc dels patis dels habitatges, amb la finalitat d’eixamplar el vial que hi ha entre aquest conjunt de cases i la via de tren.
El mateixos veïns van parlar amb l’Alcalde, Sr. Joan Antoni Baron, i van presentar una opció alternativa, que no ha estat resposta, consistent a suprimir uns pocs aparcament situats al darrera de les cases per poder efectuar l’eixamplament del vial.
Les 14 cases de cós del Callao són un conjunt arquitectònic singular de la nostra ciutat i estan incloses dins del catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró (DOGC núm.3859, 07/04/2003), que no permet segregar-ne cap part ni modificar-ne la volumetria (inclosos els pati o eixides).
Davant la situació d’incertesa creada amb el futur de les cases del Callao, la CUP fa seva i trasllada la preocupació veïnal per la destrucció del patrimoni arquitectònic i cultural de la nostra ciutat i demana a l’Alcalde, Sr. Baron i als consellers delegats d’Urbanisme (Sr. Arcadi Vilert), de Mobilitat (Fermí Manchado), de Cultura (Sr. Jaume Graupera) i de Ciutat Sostenible (Sra. Quitèria Guirao), que responguin:
• Contemplen l’enderroc (total o parcial) dels patis de les cases de cós del Callao?
• Han estudiat solucions alternatives?
• Dialogaran i arribaran a un acord satisfactori amb els veïns afectats?
• Pensen complir la normativa legal pel que fa les cases de cós del Callao incloses
dins del catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Mataró?
• L’augment del trànsit de cotxes, molts dels quals eviten la carretera passant pel
passeig marítim, és una política de mobilitat sostenible?
Mataró
Finalment la CUP ha sol·licitat a l’Alcalde de Mataró:
Que s’aprovi i s’executi la proposta, factible i ranoable, presentada pels veïns i que consisteix a eixamplar el vial per la banda dels aparcaments de la vorera de muntanya enlloc de per la banda de les cases catalogades. Aquesta proposta, a més de ser més econòmica, preserva íntegrament el conjunt de cases i alhora evita que el passeig Marítim sigui utilitzat com a via ràpida alternativa a l’avinguda del Maresme.
Que es prenguin les mesures pertintents, inclosa la requalificació com a zona residencial, per tal de garantir el manteniment d’aquest conjunt arquitectònic com a patrimoni de la ciutat. La qualificació residencial garantirà el control social de la zona, que d’altra manera podria esdevenir un focus de marginalitat.
D’altra banda, la CUP ha ofert als veïns afectats el seu suport i col·laboració en qualsevol tipus de mobilització popular que calgui fer per a defensar el nostre patrimoni.
dimecres, d’abril 05, 2006
La CUP de Mataró vol ser l’alternativa d’esquerres a les municipals de 2007
Diumenge 2 d'abril, els i les membres de la CUP de Mataró van celebrar una Assemblea General en la qual es valorar l'activitat política duta a terme, la situació actual de la ciutat i es van traçar els eixos de treball. Finalment es va refermar la voluntat de presentar una llista pròpia a les municipals de maig de 2007 que podria encapçalar en Joan Jubany, la Carme Polvillo o en Jordi Canal.
Segons l'anàlisi de la CUP el principal problema de Mataró és l'actual model de creixement especulatiu que ha imposat el PSC -PSOE i que han acceptat els seus socis (ICV i ERC). La situació política està marcada per uns partits de govern burocratizats, fracturats per disputes internes, envellits i amb problemes de relleu. La legislatura ja no dóna més de sí i la iniciativa de transfomració del govern és nul·la.
La situació socioeconòmica està marcada per la destrucció del teixit productiu, la pèrdua d'oferta comercial amb botigues que tanquen i són substituïdes per caixes, bancs o immobiliàries. L'economia de Mataró és feble i no té cap pla de futur creïble, més enllà de la bombolla immobiliària. La qual cosa condiciona negativament la gestió cultural, els serveis socials o l'educació.
Davant de tot plegat, la CUP ratifica la decisió de presentar-se a les eleccions municipals de 2007 amb una llista pròpia i un programa d'esquerres que elaborarà de forma participativa amb totes les persones i col·lectius afins de la ciutat.
L'assemblea ha proposat que les persones que encapçalaran el projecte de la CUP seran la Carme Polvillo, en Joan Jubany i en Jordi Canal. Abans de l'estiu, en una assemblea oberta, es farà públic el nom de la persona que formalment serà la candidata de la CUP a l'alcaldia.
ÈRIC BERTRAN, UN EXEMPLE DE DIGNITAT DAVANT DE L'ESPANYOLISME
Entrevista de Núria Navarro (El Periódico 05/04/06) a ÈRIC BERTRAN, ESTUDIANT D'ESO: "Només vaig dirigir un correu a 'Atenció al Client'" • Aquest noi va demanar l'etiquetatge en català i el van portar a l'Audiència Nacional
Nascut a Barcelona (1990). Viu a Lloret de Mar. Demà presenta el seu llibre a Òmnium Cultural. Èric Bertran té 15 anys, és voluntari de la Creu Roja, practica vela i estudia cinc idiomes. Fins aquí, el fill que qualsevol mare voldria tenir. Però, per alguns, ha efectuat amenaces. Fa un any va demanar a través d'un correu l'etiquetatge en la seva llengua i en va passar de tots els colors. El cas va arribar fins a l'Audiència Nacional. Ara ho explica tot a Èric i l'Exèrcit del Fènix (Proa).-
Nascut a Barcelona (1990). Viu a Lloret de Mar. Demà presenta el seu llibre a Òmnium Cultural. Èric Bertran té 15 anys, és voluntari de la Creu Roja, practica vela i estudia cinc idiomes. Fins aquí, el fill que qualsevol mare voldria tenir. Però, per alguns, ha efectuat amenaces. Fa un any va demanar a través d'un correu l'etiquetatge en la seva llengua i en va passar de tots els colors. El cas va arribar fins a l'Audiència Nacional. Ara ho explica tot a Èric i l'Exèrcit del Fènix (Proa).-
--Tot va començar amb un berenar.--Sí. Berenant, vaig veure que l'envàs de llet no estava en català. Em vaig preguntar per què i vaig decidir enviar-hi un correu. Només vaig dirigir un correu al departament d'Atenció al Client dels supermercats DIA.
--Al correu deia que era el cap de l'organització Exèrcit del Fènix.--Així vaig batejar la web en què quatre amics comentàvem notícies sobre la llengua i sobre Catalunya.
--I deia que, si no li responien, "vindria tota la seva organització i..."--"... ho demanaria de manera menys simpàtica". En aquest any he après altres formes de dir les coses, però d'això a ser una amenaça terrorista... ¡Al correu, que vaig escriure en castellà perquè m'entenguessin, sortia la meva adreça!
--Si no l'arriba a contestar ningú, ¿què hauria fet?--¡Si ni tan sols me'n recordava, ja! Simplement el vaig enviar i no hi vaig donar més importància. Al cap de sis dies jo estava en pijama, a punt d'anar al llit, i es va presentar a casa la Guàrdia Civil. A l'entrar a la meva habitació, el primer comentari va ser: "Mira, una bandera catalana, ¡ja el tenim!". ¿Sap per què tenia aquella bandera?
--¿Per sentiment?--Perquè me la va regalar el meu oncle després del Catalunya-Brasil. Però a la meva habitació, que és petitona, hi havia 10 agents i al passadís, 5 més. Em van registrar la paperera plena de mocadors, van mirar els bolis per dins, van llegir el meu diari personal...
--¿Què va passar després?--Em van prendre declaració a Blanes, fent-me bromes sobre si era Harry Potter... Però els mateixos que feien broma, van posar a l'expedient que era un nen violent i que l'Exèrcit del Fènix era l'inici d'un grup terrorista molt perillós. Si tan perillós era, ¿per què em van deixar anar?
--Un matís. ¿Com definiria vostè un terrorista?--Com la persona que mata o té intenció de matar.
--L'angoixa va anar creixent.--Sí. Potser el pitjor moment va ser a l'Audiència Nacional. Sabia que no em podien fer res, però tot era molt surrealista... ¡Al nen que va portar la dinamita d'Astúries per a l'11-M no el van jutjar com a terrorista! La fiscal, entre altres coses, em va dir que era massa intel.ligent, i que aquest tipus d'intel.ligències "s'ha de controlar per no descarrilar...".
--¿La seva família és independentista?--Els meus pares són catalans. Parlem en català. Ni tan sols tenim el burro enganxat al cotxe...
--Doncs hi ha qui el descriu com "el fill de Josu Ternera...".--Fins i tot va córrer el rumor que jo havia posat les bombes a Hipercor... ¡Si no havia nascut!
--¿Com van reaccionar els amics?--He hagut de canviar d'institut.
--¡Què diu ara!--Molts alumnes van acceptar malament la meva història i hi va haver professors que van prendre partit... El conductor de l'autocar em va dir que el que havia passat no era res comparat amb el que ell em faria. La direcció del centre no va fer res; el consell comarcal, tampoc...
--Vostè va recórrer a Maragall i no en va rebre resposta.--No. ¡I és el meu president! Gairebé em tanquen vuit anys en un reformatori per fer la feina que ell no fa i que hauria de fer: defensar el català. No voldrà que ho ignori quan hi hagi eleccions... Jo vull una democràcia democràtica.
--¿Què vol dir?--Que tanquin diaris o il.legalitzin un partit a Euskadi no és democràtic. Castigar algú per cremar una bandera espanyola i no fer-ho per cremar-ne una de catalana, tampoc.
--Escolti, ¿tan important és tenir un tetrabric de llet en català?--Per a mi, sí. No és un problema per a estats d'Europa amb llengües amb menys parlants que el català. ¿Per què aquí sí? Simplement per la poca dignitat que tenim els catalans. Som un país amb polítics nacionalistes que estan en contra de l'etiquetatge en català. ¿Això és normal? Anem rebent atacs i ens costa reaccionar.
--Bé, ara tenim l'Estatut.--És un Estatut ideal per a Espanya, molt covard. Alguns partits han posat un preu molt baix a Catalunya. I jo no li poso preu.
dissabte, d’abril 01, 2006
Un centenar de persones es concentren per l'Autodeterminació dels Països Catalans
Gairebé un centenar de persones s'han concentrat aquest dissabte 1 d'abril davant l'Ajuntament de Mataró per donar suport a la convocatòria unitària per l'Autodeterminació dels Països Catalans.
La concentració ha estat la primera gran resposta a la imposició dels Estatuts d'Autonomia i ha emplaçat a continuar endavant amb les mobilitzacions el 23 d'abril.
Cap a les 7 de la tarda s'ha desplegat la pancarta i s'han distribuït manifestos entre els vianants que passejaven per la Riera. Poc a poc, el gruix de persones ha anat augmentant i a un quart de vuit, Carme Polvillo, de la CUP de Mataró, ha llegit el manifest comarcal i tot seguit s'ha clos l'acte amb el cant dels Segadors.
Cal remarcar que l'acte ha estat precedit per un fort desplegament intimidatori de policia municipal i d'antiavalots dels mossos d'esquadra. La vigilància policíaca ha estat el resultat d'una demanda formulada pel Partido Popular i ha pretès, sense aconseguir-ho, deslluir el caràcter pacífic i revinidicatiu de la concentració. MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÀRIA PER L’AUTODETERMINACIÓ
(EL MARESME)
Des de fa mesos els polítics del Principat i del País Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d’autonomia. Acceptar l'estatut comporta acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els límits imposats per aquest i admetre els pilars bàsics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.
L’actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al finançament, que la classe política del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars.
Hem de ser conscients que l’especulació, la precarietat, el tancament d’empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, ... Tot això passarà mentre s’apliquin polítiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. Problemes i situacions que podem veure al Maresme, on el preu de l’habitatge cada dia puja més o coneixem empreses que han tancat o tancaren.
També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la precarització, mitjançant polítiques repressives i d’exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d’immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l’estat.
Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Aquests estatuts marginen la llengua catalana, fixen la cooficialitat del català, enlloc de l’oficialitat plena, mantenen el secessionisme lingüístic i asseguren la disminució constant de l’ús i ensenyament del català a les aules o en altres àmbits com el cinema, Al Maresme és gairebé impossible poder veure una pel·lícula en català.
El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d’exercir el dret a l'Autodeterminació. Des del Maresme, les entitats i organitzacions que donem suport a la campanya per l’autodeterminació, us animem a sumar-vos a aquesta lluita.NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!
