diumenge, d’octubre 02, 2005

 

La flama de la Llengua arriba a Mataró



La Flama de la Llengua catalana va tornar a il·luminar la Plaça de Santa Anna de Mataró. El simbolisme de la torxa encesa representa la unitat de la nostra comunitat lingüística, que va molt més enllà de les fronteres autonòmiques i estatals imposades. No en va, des de Fraga (Oest) fins a l'Alguer (Est) i des de Salses (Nord) fins a Oriola (Sud) hi ha prop de 7 milions de persones que parlem català. Ara bé, l'acceptació dels marcs polítics aliens comporta, a la curta o a la llarga, la substitució de la nostra identitat lingüística i cultural. Al Rosselló, per exemple, molts catalanoparlants s'han acabat identificant amb França i a poc a poc han acabat renunciat a parlar en català, per por, per vergonya o per simple inèrcia social.

Vet aquí, que a Mataró, una ciutat de prop de 120.000 habitants i que ha crescut desmesuradament en els darrers anys, encarem el repte de fer del català i de la catalanitat un lloc comú i un instrument de cohesió social. Justament, per això és important que se celebri el Correllengua, perquè és una iniciativa cívica unitària que arriba allí on l'Administració no està disposada a fer res. D'altra banda, ben poca cosa podem esperar d'una classe política que només puja a l'escenari per sortir a la foto del setmanari Capgròs. A Mataró, l'ús social del català va de baixa i, malgrat que ens convidin a "parlar sense vergonya", el cert és que si hem de confiar en l'acció normalitzadora del nostre Ajuntament, anem venuts!

A la cercavila hi varen particiapr els gegants Carretero (Escola el Turó), en Xanet-xaneta (Escola Anxaneta), l'Iris (Escola Balmes) i la Iàia (Escola Bressol Riereta). També hi havia el drac i la momeroteta de la família Montserrat i els cavallets de l'Esbart dansaire Iluro, que van fer una demostració amb la Marxa d'en Jordana, tot just abans que els relleus que van passejar la torxa amb la flama de la llengua arribessin a la plaça. Llavors, Jaume Graupera, regidor de Cultura, escortat per altres regidors de l'Ajuntament, que també volien sortir a la foto, va fer la rebuda institucional, amb poca gràcia. Ben mirat, al sopar ja no hi havia cap dels solemnes regidors, excepte en Ramon Bassas (PSC).

A continuació, Espartac Peran, periodista mataroní, va llegir el manifest nacional del Correllengua i una estona més tard va començar l'actuació del mallorquí Jaume Tugores i es van servir, amb retard, prop de 70 plats amb pastís de bolets, botifarra amb seques i fruita.

Comments: Publica un comentari a l'entrada

<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?