dimarts, de gener 31, 2006
Fèlix Cucurull i Tey > 10 anys en el record • 1919 - 1996
Arenys de Mar ha programat una pila d'actes de record en el desè aniversari del traspàs de Fèlix Cucurull. Tot seguit us reproduïm el text del díptic i el progrma d'actes. Si voleu més informació, podeu telefonar al 93 792 32 53 o adreçar-vos a la Biblioteca Popular P. Fidel Fita o consultar els webs de l' Ajuntament d'Arenys de Mar i el monogràfic d'En Fèlix Cucurull.
Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919 - 1996)
Escriptor, periodista i polític
La seva obra literària, sempre escrita en català i traduïda a 10 idiomes –sobretot al portuguès–, abasta 23 llibres de novel·la, poesia i assaig, i nombrosos treballs periodístics. Cal destacar Vida terrena entre els llibres de poesia, i les novel·les L’últim combat, El silenci i la por i El desert.
La seva obra d’assaig i d’investigació, lúcida i continguda,versa sobre temes polítics i socials: Orígens i evolució del federalisme català; Consciència nacional i alliberament; Catalunya, nació sotmesa; i Dos pobles ibèrics, sobre les relacions entre Catalunya i Portugal.
La seva obra més important és Panoràmica del nacionalisme català –en sis volums–, editada a París, la qual ofereix una exhaustiva recopilació documental de l’activitat política a Catalunya des del segle XIV fins al 1936, que evidencia la voluntat nacional del poble català a través de la història.
Fou molt actiu políticament. Durant la clandestinitat, milità al Front Nacional de Catalunya (FNC); al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN); fou cofundador de l’Assemblea de Catalunya i del Partit dels Socialistes de Catalunya, com també membre actiu del Consell Nacional Català. En restablir-se la democràcia, presidí l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i fou membre de Crida a la Solidaritat.
Fèlix Cucurull (Arenys de Mar, 1919 - 1996)
Escriptor, periodista i polític
La seva obra literària, sempre escrita en català i traduïda a 10 idiomes –sobretot al portuguès–, abasta 23 llibres de novel·la, poesia i assaig, i nombrosos treballs periodístics. Cal destacar Vida terrena entre els llibres de poesia, i les novel·les L’últim combat, El silenci i la por i El desert.
La seva obra d’assaig i d’investigació, lúcida i continguda,versa sobre temes polítics i socials: Orígens i evolució del federalisme català; Consciència nacional i alliberament; Catalunya, nació sotmesa; i Dos pobles ibèrics, sobre les relacions entre Catalunya i Portugal.
La seva obra més important és Panoràmica del nacionalisme català –en sis volums–, editada a París, la qual ofereix una exhaustiva recopilació documental de l’activitat política a Catalunya des del segle XIV fins al 1936, que evidencia la voluntat nacional del poble català a través de la història.
Fou molt actiu políticament. Durant la clandestinitat, milità al Front Nacional de Catalunya (FNC); al Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN); fou cofundador de l’Assemblea de Catalunya i del Partit dels Socialistes de Catalunya, com també membre actiu del Consell Nacional Català. En restablir-se la democràcia, presidí l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana i fou membre de Crida a la Solidaritat.
Programa d'actes
1 de febrer
12 h. Ajuntament d’Arenys de Mar
Roda de premsa
Presentació del programa d’actes en commemoració
del desè aniversari de la mort de Fèlix Cucurull
4 de febrer
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Presentació del programa d’actes
• Presentació de l’adreça web: http://www.felixcucurull.org
Amb la intervenció de:
Jordi Bilbeny, lingüista i historiador,
glossant la figura de Fèlix Cucurull
Jordi Cucurull, en nom de la família Cucurull
Mercè Cussó, directora de la Biblioteca
Miquel Rubirola, alcalde de la vila
• Lectura de textos a càrrec de Joan Pera, Mercè Sàbat i Miquel Vila
21.30 h. Teatre Principal
Concert de música clàssica
a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic
Ofert per l’Aula d’Extensió Universitària
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Presentació del programa d’actes
• Presentació de l’adreça web: http://www.felixcucurull.org
Amb la intervenció de:
Jordi Bilbeny, lingüista i historiador,
glossant la figura de Fèlix Cucurull
Jordi Cucurull, en nom de la família Cucurull
Mercè Cussó, directora de la Biblioteca
Miquel Rubirola, alcalde de la vila
• Lectura de textos a càrrec de Joan Pera, Mercè Sàbat i Miquel Vila
21.30 h. Teatre Principal
Concert de música clàssica
a càrrec de l’Orquestra de Cambra de Vic
Ofert per l’Aula d’Extensió Universitària
10 de febrer
20 h. Biblioteca P. Fidel Fita
Inauguració de l’exposició
Fèlix Cucurull, 10 anys en el record
Amb la intervenció de:
Mercè Cussó, directora de la Biblioteca
Imma Albó, comissària de l’exposició
Miquel Rubirola, alcalde de la vila
• Presentació de la reedició del llibre Llibertat per la democràcia,
recull d’articles de premsa de Fèlix Cucurull
Inauguració de l’exposició
Fèlix Cucurull, 10 anys en el record
Amb la intervenció de:
Mercè Cussó, directora de la Biblioteca
Imma Albó, comissària de l’exposició
Miquel Rubirola, alcalde de la vila
• Presentació de la reedició del llibre Llibertat per la democràcia,
recull d’articles de premsa de Fèlix Cucurull
17 de febrer
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Taula rodona
Fèlix Cucurull, historiador i polític
Amb la intervenció de:
Jaume Sobrequés, historiador i director del Museu d’Història
de Catalunya
Toni Strubell, professor de filologia anglesa
a la Universitat de Deusto
Pilar Royo, historiadora, com a moderadora
27 de febrer
19 h. Biblioteca P. Fidel Fita
Tertúlia
sobre la narrativa de Fèlix Cucurull, a càrrec de Ramon Verdaguer
3 de març
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Primer col·loqui
Experiència, lluita i cultura
Amb la intervenció de:
Josep M. Cadena, periodista
Francesc Vicens, polític i historiador de l’art
David Caldeira, lingüista i professor, com a moderador
7 de març
18 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Aula d’Extensió Universitària
Fèlix Cucurull en el record, conferència de Jordi Cucurull,
historiador
10 de març
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Segon col·loqui
Experiència, lluita i cultura
Amb la intervenció de:
Frederic-Pau Verrié, historiador de l’art
Arnau Puig, filòsof
Oriol Ferran, Secretari de Telecomunicacions i Societat
de la Informació i periodista, com a moderador
17 de març
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Taula rodona
Fèlix Cucurull, poeta i novel·lista
Amb la intervenció de:
Jordi Albertí, filòleg i investigador
Joan Alegret, professor de literatura catalana
a la Universitat de les Illes Balears
Teresa Bertran, poetessa, com a moderadora
24 de març
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Tercer col·loqui
Experiència, lluita i cultura
Amb la intervenció de:
Isabel-Clara Simó, escriptora
Gerard Horta, antropòleg i poeta
Albert Costas, biòleg, com a moderador
7 d’abril
20 h. Biblioteca P. Fidel Fita
Presentació del llibre
Fèlix Cucurull: allò que no diuen els llibres, de Míriam Fabregà
i Raquel Vidal
Amb la intervenció de:
Agustí Barrera, historiador
Miquel Rubirola, alcalde de la vila
• Dídac Rocher i Fèlix Cucurull, nét, posaran música
a set poemes de Fèlix Cucurull, acompanyats
per Ferran Aguiló, baix i Gerard Aguiló, percussió
28 d’abril
20 h. Sala Josep M. Arnau del Calisay
Catalunya i Portugal
Cloenda dels actes a càrrec de Josep-Lluís Carod-Rovira,
diputat del Parlament de Catalunya per ERC,
amb la intervenció d’António de Macedo, cineasta, escriptor
i filòsof, des de Lisboa
dimecres, de gener 25, 2006
L'Estatut a Salamanca >> els papers a Catalunya!
La CUP de Mataró ha programat un acte públic amb la participació d'Enric Borràs, editor i impulsor de la Comissió de la Dignitat, amb un títol sorprenent: "L'Estatut a Salamanca. Els papers a Catalunya!". L'acte es farà el proper dimecres 8 de feberer a les 19.00 h.- de la tarda a la sala de Can Palauet (plaça de l'Ajuntament -Mataró) i vol servir per evidenciar la farsa del retorn dels papers de particulars, entitats polítiques, sindicals, culturals i recreatives del nostre país segrestats a Salamanca pel règim franquista. També es vol aprofitar l'avinentesa per denunciar el clima d'hostilitat contra Catalunya que impulsen els espanyolistes (PP-PSOE, la COPE, l'Exèrcit o l'Audiència espanyola...) i la claudicació de la classe política catalana que igual que amb els Papers de Salamanca, ens fa creure que l'Estatut serà la panacea que servirà per resoldre el conflicte existent entre Espanya i els Països Catalans.
dilluns, de gener 23, 2006
Segona bicicletada de rebuig a l'especulació urbanística a Mataró
Després de l'edició de l'any passat, una quarantena de ciclistes han participat avui a la segona bicicletada contra l'especulació, convocada per l'Assemblea de CSOA la Fibra. Durant la pedalada, col·lectius i entitats han compartit coneixements sobre els darrers moviments urbanístics i especulatius en els múltiples fronts que Ajuntament i promotors mantenen oberts. En el recorregut per Mataró s'han anat fent aturades on portaveus de les entitats que treballen en el territori han informat sobre casos concrets.
L'Estella
La primera aturada informativa ha estat davant el solar on fins l'any passat hi havia Can Maymí. La fàbrica havia esdevingut un Centre Social Okupat Autogestionat i va ser rebatejada com l'Estella i va ser desallotjada de forma il·legal pels Mossos d'Esquadra el febrer de l'any passat, tot destruïnt la tasca del que havia esdevingut el "centre cívic" més actiu de la ciutat. Una portaveu de l'assemblea de l'Estella ha denunciat que l'espai va ser enderrocat per aixecar-hi quatre gratacels de pisos de luxe.
El Rengle
La bicicletada ha recorregut l'antiga carretera N-II fins la porta Laietana, just davant d'El Rengle. En la segona aturada, Antonio Ruiz, ex-treballador d'Iveco-Pegaso i portaveu d'Alternativa Vecinal de Mataró ha denunciat la política de destrucció de llocs de treball i les requalificacions de sòl industrial a residencial, tot creant nous "barris" que no estan connectats a la ciutat consolidada.
Can Cruzate
La següent xerrada ha estat a la Plaça Gran, davant el CSOA La Drogueria, on dos portaveus de l'assemblea han denunciat que l'Ajuntament ja ha obert la veda per "reformar" l'illa de Can Cruzate (entre la plaça de l'Ajuntament i la plaça Gran).
Casal Can Sisternes
La pedalada popular ha continuat fins al carrer Sant Simó núm. 17, on un representant del PSUC Viu ha exposat que el Casal Can Sisternes, edifici que data del segle XVII corre el perill de ser enderrocat per aixecar pisos en el solar. S'ha dit que seria imperdonable perdre un edifici d'aquesta naturalesa (consta en el Registre de Béns Declarats d'Interès Cultural) quan pràcticament ja no ens en queda cap.
Les cases de cós
Els participants han enfilat el Rierot amunt fins aturar-se a la cantonada amb el carrer Cristina. Joan Jubany, de la CUP, ha fet una defensa de la preservació de les cases de cós, patrimoni arquitectònic i història viva de la nostra ciutat. Ha explicat que s'estan demolint centenars cases de baix més pis per construir blocs de minipisos, a raó de 500 nous habitatges cada any. També ha alertat que el Pla d'habitatge 2005-2015 que està a punt d'aprovar l'Ajuntament preveu l'enderroc de 305 cases cada any per fer-hi blocs de pisos. D'això el regidor d'Urbanisme Arcadi Vilert en diu "reciclar" i el tàndem Genís Bargalló - Sergi Penedès ho anomenen "substitució de teixit vell". Podeu llegir un resum de la xerrada aquí.
Garrofers de Cerdanyola
Després de travessar mig Mataró, els i les ciclistes han arribat als Garrofers del turó de Cerdanyola, on l'esforç de la pedalada ha estat premiat amb un piscolabis. Aquí en Joan Sánchez, del col·lectiu Terra Verda, ha informat sobre els projectes especulatius al sector, relacionats amb la zona de la piscina de El Sorrall i el Pla integral de l'Ajuntament per al barri de Cerdanyola.
Llar CabanellasLa bicicletada ha fet cap fins a les portes de la Llar Cabanellas, on en Miquel Torner, membre del Col·lectiu Ciutadà Salvem Cabanellas ha exposat com en un any, fent força des del moviment associatiu, hem estat capaços de desencallar el tema i sembla que s'ha aconseguit que l'Ajuntament es fes enrere en el projecte de farcir de blocs de pisos els horts i l'entorn d'aquest espai on finalment s'ubicarà un equipament de salut mental per a la ciutat i la comarca.
Llar CabanellasLa bicicletada ha fet cap fins a les portes de la Llar Cabanellas, on en Miquel Torner, membre del Col·lectiu Ciutadà Salvem Cabanellas ha exposat com en un any, fent força des del moviment associatiu, hem estat capaços de desencallar el tema i sembla que s'ha aconseguit que l'Ajuntament es fes enrere en el projecte de farcir de blocs de pisos els horts i l'entorn d'aquest espai on finalment s'ubicarà un equipament de salut mental per a la ciutat i la comarca.
Les Cinc Sènies
La penúltima aturada informativa ha estat a la carretera de Mata, a tocar de les Cinc Sènies, on en Xevi Safont-Tria, membre d'Unió de Pagesos i de la CUP ha deixat clar que l'espai agrari no pot ser el rebost d'una mala gestió urbanística. També ha dit que cal entrar dins l'Ajuntament (amb regidors i regidores) per poder frenar l'especulació urbanística.
CSOA La Fibra
La meta de la bicicletada ha estat al Centre Social Ocupat Autogestionat La Fibra, a la ronda pintor Estrany, on membres de l'assemblea que gestiona aquest espai alliberat han explicat les activitats que s'hi realitzen. Aquest final d'etapa s'ha clos amb un dinar popular.
diumenge, de gener 22, 2006
Acció a Mataró, per la preservació de les Cinc Sènies
Els murals pintats en tàpies a les Cinc Sènies, són la primera acció de l’assemblea de Maulets de Mataró, dins la campanya nacional contra l’especulació urbanística.L’espai anomenat com a Cinc Sènies, (que inclou altres zones com Mata, Valldeix i Pla de Sant Simó) és una de les zones agrícoles i forestals més importants de Mataró i del Maresme, concentra un gran nombre d'explotacions agrícoles i ramaderes, així com espais d'interès natural i paisatgístic: rieres, marges, boscos, corredors naturals... La revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Mataró del 1997, va declarar aquest àmbit com a zona de desenvolupament agrícola i espai protegit, que s'ha de desenvolupar per mitjà d'una Pla Especial i un seguit d'actuacions urbanístiques, de promoció i de recuperació dels seus valors; productius, paisatgístics i ambientals. L'aprovació del Pla Especial de les Cinc Sènies, que l' any 1997 es veia força imminent, resta encara avui bloquejada.
A finals de la passada legislatura (2003) contribueix a enrarir l'ambient entorn les Cinc Sènies l'anomenat Pla Vilert, el qual contemplava que una llenca important de les Cinc Sènies, a tocar de la Riera de Sant Simó, esdevingués zona verda urbana (el Parc de Llevant) com a contrapartida a un desenvolupament urbanístic centrat en la construcció d'habitatge al conjunt de la ciutat.
El tripartit ha impulsat un Pla de protecció dels espais costaners no programats; aquest pla es troba encara en fase de resposta a les al·legacions i de negociació política. Aquest projecte inicial és extraordinàriament proteccionista amb l’àmbit de les Cinc Sènies fins el punt que, aplicat fil per randa, podria fer-ne perillar la viabilitat de les pròpies explotacions agràries.
Encara avui es una incògnita el veritable futur de les Cinc Sènies, el que es segur, es les Cinc Sènies no es toquen!
dimecres, de gener 18, 2006
Acció solidària amb els treballadors de SEAT
Aquest dijous dia 19 de gener a les 12 hores, la secretaria d’Acció Sindical de la CGT Maresme ha organitzat una concentració davant de la SEAT situada al polígon de les Hortes de Mataró. Està prevista una okupació simbòlica com a protesta pels acomiadaments de 660 treballadors. La CGT convoca a tothom que vulgui donar suport i participar en l’acció, a les 11hores del matí al local de CGT a Mataró, plaça de Cuba 18, 2n. pis.
Okupació "debats d'una pràctica política"
Dissabte 28 de gener a les 18.00 h.- de la tarda, el CSOA la Drogueria (c. Santa Maria 20 de Mataró) ha organitzat una tarda d'intercanvi d'opinions, dubtes, experiències al voltant de l'okupació. Per parlar de tots aquells aspectes que afecten a l'usurpació d'espais. La tertúlia vol contribuir a resoldre els dubtes que genera aquesta pràctica, les diferents necessitats que l'envolten, els objectius que es persegueixen, les repercussions que genera.... en fi, de totes les virtuts i mancances, vistes des de dins i des de fora.
dissabte, de gener 14, 2006
Municipals i Mossos emparen un acte feixista al Masnou
Divendres 13 Gener de 2006 al vespre, es va celebrar l'acte feixista de "Ciutadants de Catalunya" a la sala polivalent de l'edifici centre del Masnou. Membres de la CUP juntament amb Maulets Baix Maresme i altres persones a títol personal van intentar accedir-hi per tal de poder debatre les seves postures "antinacionalistes", però els Mossos d'Esquadra i la Policia Local els ho van impedir.
A continuació reproduïm la nota de premsa emesa per la CUP del Masnou:
"Els/les membres de la CUP denunciem la postura antidemocràtica de "Ciutadants de Catalunya" que han celebrat un acte que prèviament havia estat anunciat a les bústies dels habitants d'Ocata, El Masnou i Premià de Mar. La propaganda convidava a la gent a assistir-hi i adherir-se al manifest, però la policia ha impedit l'accés, de forma indiscriminada, a una vintena de persones. A més a més, també se li ha negat l'entrada a un periodista del diari El Punt.
- Com és que se'ns ha denegat l'accés a una part de l'edifici públic?
- Què hi feia tanta Policia Local d'uniforme i de paisà protegint un acte privat?
- Com és que hi havia tanta presència de Mossos d'Esquadra de paisà i un furgó d'antiavalots?
- Com és que un acte suposadament privat es defensa amb béns públics?
- Qui ha pagat el desplegament policial?
- Com és que se'ns ha prohibit la nostra llibertat d'expressió?
Esperem que les regidories competents donin explicacions sobre aquests fets."
divendres, de gener 13, 2006
Finalment, a Mataró també hi haurà cinema en català
Segons ha informat el digital Capgròs, "El president del Patronat Municipal de Cultura (PMC), Jaume Graupera, va anunciar en el ple d'ahir dijous dia 12 la signatura d'un conveni amb els cinemes Oscar per programar una sessió mensual de cinema infantil en català. Les previsions de la iniciativa, que piloten conjuntament el PMC i el Servei de Normalització Lingüística de l'Ajuntament, són projectar films com Shrek 2 o Buscando a Nemo."
El canvi d'actitud del consistori s'ha dut a terme després que el ple municipal aprovés la moció a favor del cinema en català de la Plataforma per la Llengua, proposada per la CUP i aprovada per tots els grups amb representació.
A continuació, reproduïm la intervenció de Neus Pujol, representant maresmenca de la Plataforma per la Llengua:
"Com a membre de la Plataforma per la Llengua-Maresme els vinc a explicar el nostre interés perquè s'aprovi aquesta moció del cinema en català, ja que del punt de vista lingüístic la situació actual del cinema al Maresme, com a la resta del territori de parla catalana, és clarament discriminatòria, tant pel que fa en la llengua en què són exhibides gairebé la totalitat de les pel•lícules, com a tota la publicitat, els programes de mà d’aquelles sales d’exhibició que n’editen, la premsa i les cartelleres.
La Plataforma per la Llengua en les seves diverses campanyes en defensa del cinema en català ha obtingut el recolzament de diverses universitats entre públiques i privades, Òmnium Cultural, Acció Culutral del País Valencià, Obra Cultural Balear, els sindicats com UGT i Comissions Obreres entre d'altres i desenes d'entitats cíviques i culturals.
Quant a la Plataforma per la Llengua-Maresme hem fet ja diverses accions reivindicatives per demanar més cinema en català, i ara juntament amb altres entitats organitzarem una campanya per demanar més presència del català als cinemes.
Vet aquí només unes quantes dades que il•lustren la situació:
Només un 10% aproximat del total de l'oferta cinematogràfica en nombre de títols disposa de doblatge al català. I quant al subtitulat, són comptats els films que ho han estat i moltes temporades no n'hi ha cap.
Algunes pel•lícules catalanes amb versió doblada o subtitulada al català s'estrenen només en castellà a bona part de la nostra àrea lingüística. Amb freqüència, a més, allà on arriben en català són exhibides en sales poc cèntriques, en horaris dolents i sempre durant un període més breu que les castellanes.
Mataró és una de les ciutats capitals de comarca on poques vegades arriben les pel•lícules catalanes ni les doblades al català –les subtitulades mai-
no com altres ciutats, com Vic, Terrassa, Granollers, Sabadell o Manresa.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem de pagar-nos el doblatge o subtitulat en la llengua pròpia del país, amb diners de la Generalitat. Es tracta d'una mena d'impost afegit que no pateixen els ciutadans de la resta de l'Estat ni de cap altre país, en què les versions de la llengua corresponent les paguen les productores o distribuïdores corresponents. Aquest fet constitueix un greuge comparatiu i una situació de palesa desigualtat dels ciutadans i ciutadanes davant la llei.
Per tot plegat, considerem necessària la implicació en aquesta causa de tots els Ajuntaments que disposen de cinemes en el seu municipi o que realitzen o promouen projeccions públiques, posem per cas les sessions de cinema a la fresca els estius o les de cine club.
I és per això que demanem que l'Ajuntament de Mataró aprovi una moció a favor de la projecció de les còpies catalanes, de tots els títols de què n'hi hagi, als cinemes del seu terme municipal, i que promocioni i fomenti les projeccions en català en tota mena de sessions de cinema, comercials i no comercials que s'hi celebrin.
I que així ho comuniqui per escrit a les sales d’exhibició.
Espero que això sigui un pas endavant!"
El canvi d'actitud del consistori s'ha dut a terme després que el ple municipal aprovés la moció a favor del cinema en català de la Plataforma per la Llengua, proposada per la CUP i aprovada per tots els grups amb representació.
A continuació, reproduïm la intervenció de Neus Pujol, representant maresmenca de la Plataforma per la Llengua:
"Com a membre de la Plataforma per la Llengua-Maresme els vinc a explicar el nostre interés perquè s'aprovi aquesta moció del cinema en català, ja que del punt de vista lingüístic la situació actual del cinema al Maresme, com a la resta del territori de parla catalana, és clarament discriminatòria, tant pel que fa en la llengua en què són exhibides gairebé la totalitat de les pel•lícules, com a tota la publicitat, els programes de mà d’aquelles sales d’exhibició que n’editen, la premsa i les cartelleres.
La Plataforma per la Llengua en les seves diverses campanyes en defensa del cinema en català ha obtingut el recolzament de diverses universitats entre públiques i privades, Òmnium Cultural, Acció Culutral del País Valencià, Obra Cultural Balear, els sindicats com UGT i Comissions Obreres entre d'altres i desenes d'entitats cíviques i culturals.
Quant a la Plataforma per la Llengua-Maresme hem fet ja diverses accions reivindicatives per demanar més cinema en català, i ara juntament amb altres entitats organitzarem una campanya per demanar més presència del català als cinemes.
Vet aquí només unes quantes dades que il•lustren la situació:
Només un 10% aproximat del total de l'oferta cinematogràfica en nombre de títols disposa de doblatge al català. I quant al subtitulat, són comptats els films que ho han estat i moltes temporades no n'hi ha cap.
Algunes pel•lícules catalanes amb versió doblada o subtitulada al català s'estrenen només en castellà a bona part de la nostra àrea lingüística. Amb freqüència, a més, allà on arriben en català són exhibides en sales poc cèntriques, en horaris dolents i sempre durant un període més breu que les castellanes.
Mataró és una de les ciutats capitals de comarca on poques vegades arriben les pel•lícules catalanes ni les doblades al català –les subtitulades mai-
no com altres ciutats, com Vic, Terrassa, Granollers, Sabadell o Manresa.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hem de pagar-nos el doblatge o subtitulat en la llengua pròpia del país, amb diners de la Generalitat. Es tracta d'una mena d'impost afegit que no pateixen els ciutadans de la resta de l'Estat ni de cap altre país, en què les versions de la llengua corresponent les paguen les productores o distribuïdores corresponents. Aquest fet constitueix un greuge comparatiu i una situació de palesa desigualtat dels ciutadans i ciutadanes davant la llei.
Per tot plegat, considerem necessària la implicació en aquesta causa de tots els Ajuntaments que disposen de cinemes en el seu municipi o que realitzen o promouen projeccions públiques, posem per cas les sessions de cinema a la fresca els estius o les de cine club.
I és per això que demanem que l'Ajuntament de Mataró aprovi una moció a favor de la projecció de les còpies catalanes, de tots els títols de què n'hi hagi, als cinemes del seu terme municipal, i que promocioni i fomenti les projeccions en català en tota mena de sessions de cinema, comercials i no comercials que s'hi celebrin.
I que així ho comuniqui per escrit a les sales d’exhibició.
Espero que això sigui un pas endavant!"
dijous, de gener 12, 2006
El Ple Municipal de Mataró aprovarà la moció a favor del cinema en català
Dijous 12 de gener, el Ple Municipal de l'Ajuntament de Mataró aprovarà, si no hi ha cap imprevist d'última hora, una moció de mínims a favor del cinema en català redactada per la Plataroma per la Llengua i presentada per la CUP
La resolució es preveu que sigui aprovada en el punt 15 de l'ordre del dia, i la CUP a demanat poder intervenir per defensar la proposta i advertir que vetllarem perquè no es quedi en paper mullat. La CUP cedirà la paraula a Neus Pujol, de la Plataforma per la Llengua.La proposta de resolució ha estat assumida per tots els grups municipals amb representació a l'Ajuntament, tot i que s'ha modificat la proposta de mínims original.
dissabte, de gener 07, 2006
Celebració de l'any nou amazig a Mataró
Un cop més s'acosta l'inici del nou any amazic. A Mataró per tercer any consecutiu celebrarem aquesta data amb diverses activitats culturals i festives.
Enguany, hem volgut destacar un fet important: la llengua thamazight s'ensenya ja a les escoles catalanes. Aquesta és una aspiració dels imazighen de Catalunya que comença a fer-se realitat i per això dedicarem la conferència del dia 21 de gener a debatre aquest tema. Però a més hi haurà música, teatre, sopar de yennayer amb cuscus amazic, documentals, debats... i sobretot l'ocasió de conèixer un xic més la cultura del poble amazigh, la cultura d'una part important de la ciutadania de Mataró.
Us preguem feu difusió d’aquesta convocatòria i us convidem a participar tots plegats en les activitats que comencen el proper dijous 12 de gener, cap d’any amazic
ASEGGWAS AMAYNU AMEGGAZ 2956!
ASEGGWAS AMAYNU AMEGGAZ 2956!
BON ANY NOY AMAZIGH 2956!
Passejada sobre rodes contra l'especulació
Perquè ja en tenim prou!! espais buits, desallotjaments, mobbing, lloguers abusius, hipoteques...
ET PROPOSEM UN "RODES-TOUR" AMB PARADES INFORMATIVES, BON AMBIENT I PER ACABAR UN BON DINAR
Dissabte 21 de gener
INICI: 10.00 h. a l'estació Renfe de Mataró
FINAL: Dinar 3€ al c.s.o.a La Fibra
dimecres, de gener 04, 2006
Els Tres Tombs a la corda fluixa
Un any mes, la Germandat Antiga de Sant Antoni Abat de Mataró, va iniciar a finals de Setembre tots els tràmits per portar als carrers de Mataró a finals de gener la tradicional festa del Tres Tombs. Un cop presentades totes les instàncies a l’administració tot semblava que seguia el seu curs normal, i en un principi tot semblava apuntar un final gratificant per la organització, ja que en l’edició anterior ja vàrem anunciar que per la següent edició l’objectiu principal era recuperar el tradicional recorregut que ens permetia fer la benedicció en el lloc tradicional i tant important per la nostre tradició realitzar la benedicció just al davant de l’església que acull el nostre patró. També remarcar que per part dels participants també vàrem rebre opinions negatives del recorregut, i fins hi tot comentaris de que si aquell era el recorregut posterior que es plantejaven segui participant a Mataró.
La gran sorpresa va ser rebre la noticia per part del departament d’obres que no ens seria permès el pas per la riera (zona peatonal) per els possibles desperfectes que poden ocasionar els cavalls en el seu pas per sobre la pedra. Any rere any, la organització dels tres tombs a demanat en instància a l’administració el cobriment amb sorra dels carrers per on passa la comitiva, ja no només per evitar desperfectes en el paviment, tal i com fan altres Ajuntaments, si no també per facilitar l’adherència dels mateixos cavalls, i evitar el lliscament i la possible caiguda dels mateixos, aquesta instancia també ens ha estat denegada sempre, ja que l’administració no volia fer treballar la brigada en diumenge, i la poca sorra que hi hagut sempre la ha tingut de posar la mateixa organització utilitzant els seus propis i limitats mitjans.
Arribat aquest punt, la Germandat Antiga de Sant Antoni Abat de Mataró està perdent la motivació que portava quan va agafar les regnes d’aquesta tradició, i al no veure compensada la feina i trobar-se sola davant la gran tasca de portar any rere any la tradició els carrers de Mataró, ja que cal remarcar que ho fa sense ànim de lucre, i no tornarà a organitzar la festa fins que l’administració no destini mes recursos a la tradició cultural, patrimoni de la ciutat, i sobretot fins que no doni mes facilitats a la realització de la mateixa.
La Junta.
La CUP demana diàleg i cartelleres
LA CUP DEMANA DIÀLEG I SOLUCIONS PER GARANTIR EL DRET D’EXPRESSIO DE LESENTITATS CIUTADANES
Arran d’una sanció de 120 euros per un cartell enganxat amb cel·lo, la CUP demana diàleg al regidor de Serveis i Manteniment. L’Ajuntament només preveu sancions però no ofereix solucions a la manca de cartelleres públiques.
El passat 12 de maig de 2005, la CUP va organitzar una per presentar públicament la memòria anual de 2004 i per exposar les línies de treball futur del nostre col·lectiu a la ciutat. Casualment, el mateix dia 12 de maig, un inspector de Serveis Municipals va fer una fotografia a un cartell del CUP que convocava a l’acte i que estava afixat amb cel·lo (material fàcil de remoure) a la cantonada del Camí Ral amb el carrer de l’Hospital.
La fotografia serví perquè el 20 de maig de 2005 el Sr. Francesc Melero,Conseller delegat de Serveis i Manteniment, incoés un expedient sancionador, imposant a la CUP una multa de 120 Euros per haver contravingut l’Ordenança general de residus urbans i neteja viària i l’Ordenança de publicitat de l’Ajuntament de Mataró.
Tot i que l’adreça postal de la CUP és pública i coneguda per l’Ajuntament deMataró, la notificació es va adreçar al domicili particular del pare de Joan Jubany. Poc després, Joan Jubany va respondre demanant explícitament que s’esmenés l’error i féu diverses observacions en relació al motiu de la sanció.
Finalment, el Sr. Francesc Melero, resol el cas amb un Decret (7941/2005 de 3d’octubre) i envia, aquest cop sí, a la seu social de la CUP, una nova missiva, datada el 4 d’octubre de 2005 i amb registre de sortida de 14 d’octubre. Melero reconeix que la primera notificació “es va realitzar en un domicili incorrecte” i tot seguit procedeix a respondre les observacions fetes per Joan Jubany,considerant que “estan fora de lloc”. Resultat: 120 Euros de multa per a la CUP.
Davant dels fets exposats, la CUP entén la situació actual és inacceptable atès que:
1. Les ordenances municipals regulen i estableixen sancions per les conductes incíviques, però en canvi, l’Ajuntament no ha habilitat ni cartelleres niespais públics destinats a garantir el dret d’expressió de les entitats ciutadanes. L’ambigüitat i el desajustament entre la normativa i la realitat, queda palès en la insuficient i gens aclaridora explicació feta al núm. 2 del butlletí municipal “Més Mataró” del passat novembre de 2005.
2. L’Ajuntament, amb anterioritat a la incoació de la sanció imposada a la CUP, no ha fet cap esforç per explicar a la ciutadania i a les entitats el contingutde les normatives municipals que regulen la col·locació de publicitat en la viapública. Lògicament, les sancions imposades a diverses entitats ciutadanes només són atribuïbles al desconeixement de la normativa, amb la qual cosa creen una situació manifesta d’indefensió.
3. Els errors de procediment amb què l’Ajuntament de Mataró ha incoat la sanció a la CUP i el fet que les al·legacions han estat rebatudes sense tenir en compte la inexistència d’espais públics per publicitat les activitats de les entitats, posa en entredit el tarannà dialogant i participatiu de què fa gala el govern municipal.
Per tot plegat, la CUP ha sol·licitat mantenir una reunió formal amb el Sr.Francesc Melero, Conseller delegat de Serveis i Manteniment, per aclarir el greuge i resoldre de forma satisfactòria i duradora l’ambivalència amb què, darrerament, es sanciona als col·lectius socials que fem ús del dret a la llibertat d’expressió i que volem fer-ho dins d’un marc de respecte envers la resta de la ciutadania.
Oficina de Premsa CUP Mataró
Mataró, 3 de gener de 2006
Crònica del Cul d'any a La Fibra
Unes 400 persones gaudiren del Cul d’any, festa celebrada en el CSOA La Fibra de Mataró.Cap problema s’esdevingué en el Cul d’any, la festa de cap d’any organitzada, tot el contrari, unes 400 persones entraren al 2006 amb música i molta festa, a la fabrica ocupada, situada al barri de Rocafonda de Mataró. El CSOA La Fibra i el Casal Fèlix Cucurull, organitzadors del Cul d’any, pogueren dur a terme l’acte, sense que les pressions de policia municipal i del govern tripartit, tinguessin cap efecte en la festa. Els beneficis de la festa aniran destinats a l’autogestió dels col·lectius i a sufragar les despeses provocades per la repressió als moviments socials de la ciutat.
Les arrels no neixen del ciment,
Prou especulació urbanística!
