dilluns, de maig 30, 2005

 

El NO guanya a França. Una altra Europa és possible


El referèndum de la Constitució europea a França ha obert un bri d'esperança, perquè amb una participació rècord del 70 per cent, els partidaris del NO han estat el 54,87 per cent mentre que tan sols el 45,13 per cent han votat pel SÍ.

Amb la victòria del NO a França s'enterra la pretensió de bastir un ordenament jurídic i polític fet d'esquenes a la ciutadania. Ara és el moment de fer baixar dels núvols als qui fa tres mesos, tant a Catalunya com a Mataró defensaven un vot afirmatiu "per disciplina de partit" o "per obediència als poders econòmics".

Tal i com ja van denunciar els col·lectius integrants del Comitè del Maresme contra la Constitució Europea, els resultats del referèndum espanyol i, encara més a Catalunya, van ser pírrics del tot insuficients per validar el text del tractat constitucional. Ara, amb els resultats i l'índex de participació de França, el referèndum del passat 20 de feberer no sols resulta ridícul sinó que ens serveix per preguntar als membres del PSC-PSOE, el PP i CiU: seguireu manipulant i agenollant-vos als designis del capital? o bé atendreu les revindicacions de democràcia, de drets socials i dels pobles que us vàrem formular?

Tal i com escriu Vicent Partal, en el seu mail obert del 30/05/2005 "És que Espanya encara és diferent? Ho és, sí. Però ho és, sobretot, perquè perpetua un sistema de partits nascuts de la transició, en què era important una direcció estricta que garantira possibles negociacions sense haver de donar gaires explicacions. A la gran majoria dels nostres partits polítics no hi ha llibertat de pensament. Només hi ha llibertat d'afiliació"


Mentre esperem la resposta del poder establert, cal no abaixar la guàrdia. Els col·lectius socials cal que continuïn la tasca de denúncia del tractat constiucional europeu i que treballin sobre propostes tangibles de transformació social, basades en la coordinació i el respecte a la diversitat dels pobles d'Europa i de la Mediterrània, àmbits naturals de relació dels Països Catalans.


D’altra banda, el passat dissabte 28/05/2005, centenars de persones han manifestat públicament la seva solidaritat als companys i a les companyes de l'Esquerra Independentista del Penedès imputats per un presumpte delicte electoral, arran d’una manifestació pel NO a la Constitució Europea convocada a Vilafranca del Penedès el passat 19 de febrer. Des de Mataró Viu també ens en fem ressò i exigim l’anul·lació de la causa oberta, atès que la repressió no pot aturar la llibertat de pensament i d’expressió del poble català.



diumenge, de maig 29, 2005

 

Ni a Berga ni enlloc: fora fatxes!

El President Maragall, la Mieras, els Mossos, la TV3 i tota una tirallonga de botiflers s'han afanyat a amagar els fets ocorreguts a Berga el passat divendres de Patum al recinte de les barraques. La versió oficial parla de baralla de joves, però les notícies que ens arriben des dels col·lectius socials de Berga apunten cap a una altra direcció: impunitat dels feixistes espanyols i passivitat de la policia autonòmica.
Des de Mataró Viu, volem manifestar la nostra ràbia continguda i la nostra solidaritat més sincera amb els amics, familiars del jove assassinat, Josep Maria Isanta, i a tots els berguedans compromesos amb el país, la cultura popular.
Ara i sempre: Cap agressió sense resposta!
Tot seguit us adjuntem una crònica de valoració dels fets penjada als fòrums de www.racocatala.com
La Patum més trista
Feia molts anys que no em llevava tan d'hora un diumenge de Patum. Habitualment, el dissabte hem plegat prou tard i aprofitem el llit al màxim, just per arribar a les dotze menys un minut a la plaça. Però, avui a dos quarts d'onze ja hi érem. Havia tornat a córrer una convocatòria per SMS, aquest cop per presionar el jutge que no alliberi demà mateix els assassins, com sembla que passarà.
Però, no teníem son, perquè ahir no vam sortir: la Patum s'havia suspès i els bars van tancar. La Plaça era plena de gent, amb el posat molt seriós, trist, indignat, impotent. Els berguedans no ens saludàvem amb l'alegria de les festes sinó donant-nos el condol els uns als altres. Els amics, els coneguts, els que sabíen qui era i els que el desconeixien. Els balcons de la Plaça éren plens de llençols amb crespons negres. Al balcó del segon pis de Cal Ros una pancarta "Isanta, mai t'oblidarem" i a la barana dues més "Berga, han matat en Pep: involucra't" i "Cap agressió sense resposta". Després se n'ha penjat una altra al balcó d'El Barato (actualment Bar Caracas) "Isanta, ni oblit ni perdó".
Quan ha arribat el seguici dels administradors amb l'Alcalde, els regidors i el president de la Generalitat la Plaça els ha dedicat una severa xiulada. Una xiulada que es feia més intensa al pas del Cap dels Mossos d'Esquadra, que ha hagut de sentir de tot. Algú els ha qualificat dels "Valents de la Rotonda" a causa de la seva negativa a intervenir en els fets fins que ja fou massa tard i al fet que van obligar a fer el test d'alcoholèmia a gent que duia en el seu cotxe ferits a l'hospital.La sortida de les autoritats al balcó de l'Ajuntament ha suposat una altra sorollosa xiulada. En aquesta ocasió, el Cap dels Mossos d'Esquadra, que sempre acompanya les autoritats al balcó, no ha tingut la valentia de sortir, certer que hauria sentit en forma de xiulets i insults el que pensa el poble de Berga d'aquest cos.
La Patum no ha sigut una festa sinó una expressió de dol. Patum per força. Ningu ballava, ningú saltava, ningú somreia ni feia broma. Les comparses feien el seu ball i prou. L'Àliga s'ha abstingut de saludar a l'Ajuntament, com és de costum, i això ha comportat una gran ovació. L'Ajuntament ha donat l'esquena al poble i avui el poble donava l'esquena a l'ajuntament. Van preferir donar per bona la versió dels Mossos però Berga sap què va passar. No va ser una baralla, va ser una ràtzia i els Mossos no van actuar per demostrar als "anarquistes i als independentistes" que són necessaris. No van actuar per despit, com a revenja per l'odi que a Berga se'ls hi té. Com si aquest odi hagués aparegut per art de màgia. Com si no fossin ells els culpables, amb les seva actitut fa molts mesos, d'aquesta animadversió. Berga sap qui són els culpables. Ho sap perquè són els mateixos que cada setmana provoquen aldarulls davant la covardia permanent i manifesta dels Mossos. I l'Ajuntament ha preferit els Mossos abans que no pas els berguedans i ja s'ho ha trobat.
Després dels gegants s'ha acabat La Patum: ni Nans Nous ni Tirabol. Totes les comparses s'han aplegat al mig de la Plaça i s'han fet uns minuts de silenci.Com ha deia un escrit que s'ha llegit de la comparsa dels Nans Nous, a la que pertanyia Pep Isanta: La Plaça és més plena que mai, però mai s'havia vist tanta buidor. Abans de marxar un amic em deia "No pensava que això ho arribés a veure mai."F.

divendres, de maig 27, 2005

 

Tripartit de Mataró: punt i final?

Davant la recomposició del pacte de govern de l’Ajuntament de Mataró provocada per l’afer d’assetjament laboral de l’exregidor Antoni Civit a l’Institut Municipal de Promoció Econòmica, la CUP fa la següent valoració:

El 4 d’abril de 2005, el Sr. Lansó, llavors director de l’Institut Municipal de Promoció Econòmica (IMPEM) i càrrec de confiança d’ERC, va acusar d’assetjament laboral a l’exregidor i cap de llista d’aquesta formació, Sr. Antoni Civit. Aquest afer motivà que l’Alcalde retirés a ERC la direcció de l’IMPEM i que aquest organisme passés a mans del PSC, que acabà designant a la Sra. Alícia Romero. Després de la intervenció dels treballadors de l’IMPEM en el ple de l’Ajuntament, la situació del regidor sense cartera Antoni Civit quedà en entredit. Dies més tard, davant la pressió interna d’ERC i les trifulgues amb els socis d’ICV i PSC, Civit cessà i abandonà l’acta de regidor.

El tripartit, tot i l’anunci de transparència tanca files i anuncia una propera remodelació del govern en funció de la persona que elegeixi ERC per rellevar al regidor sortint. Finalment, després de gairebé dos mesos, el tripartit ha acordat el tercer cartipàs municipal en el que portem de legislatura.

Valoració de la crisi de govern i del nou cartipàs

MANCA DE TRANSPARÈNCIA
La crisi de govern no està tancada, perquè fins ara la ciutadania només ha pogut escoltar judicis morals i no dades i informacions concretes que permetin esclarir la veracitat de les acusacions que pesaven sobre l’exregidor Civit.

LENTITUD
Les disputes polítiques internes del tripartit i d’ERC, en particular, han allargat ineccessàriament la situació de provisionalitat; la qual cosa, de ben segur que ha reprecutit negativament en el servei / atenció a la ciutadania a causa del funcionament de l’Administració local, com a mínim en les àrees més afectades (IMPEM, Esports, Joventut, Dona, Participació).

INESTABILITAT DEL GOVERN I FEBLESA D’ERC
El nou acord de govern municipal, aprovat per PSC, ICV i ERC el passat 24/05/05, és el tercer d’aquesta legislatura. Aviat s’engegarà la maquinària electoral dels partits i per tant, els 4 anys de govern tripartit hauran resultat un cúmul de projectes inacabats com a conseqüències de la intermitència en els càrrecs polítics de responsabilitat i de l’absència de transversalitat el les decisions. L’únic que funciona de debò és la propaganda i l’autobombo dels partits, tapant-se les vergonyes entre si.
Més enllà de l’afer Civit, cal considerar que la inestabilitat és inherent al funcionament d’aquest govern. Al llarg d’aquest últim any han quedat al descobert i damunt de la taula l’actuació vacil·lant del regidor Ivan Pera, al qual hem demanat responsabilitats per la seva concepció elitista i excloent de la participació ciutadana.
Igualment, cal recordar la nefasta actuació de Genís Bargalló al capdavant de Prohabitatge, que més enllà d’haver col·locat al President de la Secció local d’ERC en un càrrec de confiança, encara estem esperant que resolgui els nyaps denunciats pels usuaris dels habitatges de protecció oficial. No creiem que el nou cartipàs doni resposta a aquests problemes.
D’altra banda, a la nova regidora d’ERC, Maria Rosa Cuscó, li correspon el paper galdós de substituir a Ivan Pera, amb la qual cosa ERC i la regidora s’empassen el gripau de la participació ciutadana i reconeixen implícitament la mala gestió de l’IMPEM..

GOVERN DE CONVENIÈNCIES
Amb el nou cartipàs el govern del Sr. Baron, tot i que tard i sense la transparència necessària, dóna per acabat l’afer. Malgrat que la crisi s’ha centrat en ERC, s’ha destapat la sumptuosa despesa que reporta per a les arques municipals el manteniment dels diversos càrrecs de confiança, que alhora que serveixen per pagar favors personals també contribueixen al fiançament dels partits polítics. En aquest sentit, cal exigir que la classe política tingui les "mans netes" i no malbarati els minsos recursos del nostre consistori, que altrament podrien anar destinats a resoldre mancances socials.

UNA ALTRA POLÍTICA ÉS POSSIBLE I NECESSÀRIA
Finalment, cal dir que fins ara, els partits que es diuen d’esquerres i catalanistes, ERC i ICV, han deixat perdre l’oportunitat de fer una política agosarada i transformadora en benefici de les classes populars de Mataró. No sols han contribuït a desprestigiar la política, sinó que han afavorit el reforçament del PSC i, indirectament, de les opcions més conservadores de la ciutat.

Des de la CUP entenem que les intermitències de l’actual legislatura han creat un buit polític que deixa mans lliures als interessos privats i, particularment, a l’urbanisme especulatiu que tant ens amoïna. Per la nostra part, continuarem vetllant per un funcionament participatiu i transparent de la política municipal i, fins a la data de les properes eleccions municipals, procurarem articular una resposta social que estigui en condicions de traslladar i fer efectives les necessitats de la ciutadania al nostre Ajuntament.

Assemblea Permanent de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró

Mataró, 27 de maig de 2005
c/ d’Amàlia, 16, baix - 08302 Mataró (El Maresme) ::Tel. 93 757 25 31::
www.cupmataro.org:: info@cupmataro.org::

 

El litoral del Maresme

Dissabte 28 de maig a les 17,30 de la tarda, a Can Roure (c. Sant Antoni -a prop de l'Ajuntament- a l'antic Jutjat de Pau) de Premià de Mar,

Xerrada-col·loqui sobre l'estat del litoral al Maresme

Intervencions de:

- Jordi Pagès, membre de Codesema
- José Mauricio Pulido. Patró major de la Confraria de Pescadors d'Arenys de Mar
- Un representant de la Plataforma de defensa del litoral de Badalona

Convoquen i organitzen: Associació de Veïns de Santa Anna-Tió, Codesema i Col·lectiu llibertari del Baix Maresme

dijous, de maig 26, 2005

 

NOU ORDRE MUNDIAL, IMPUNITAT I TORTURES

La presentació de l’Informe Anual d’Amnistia Internacional ha servit per posar llum a les greus vulneracions dels Drets Humans que es produïren durant el 2004. La imposició violenta del Nou Ordre Mundial, amb el neoliberalisme com a dogma i amb l’hegemonia dels EUA i les disputes dels blocs regionals emergents com la UE, posen de relleu la tragèdia que pateixen molts pobles i molts col·lectius de persones.
A Catalunya, tal i com recull l’Avui, també s’han produït vulneracions dels drets humans i relata el cas del mosso d'esquadra acusat de torturar Jordi Vilaseca Cantacorps, jove de Torà detingut el 2003, els maltractaments al marroquí Driss Zraidi per part d'un altre mosso d’esquadra, o la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures a independentistes catalans l'any 1992.En el capítol internacional, destaquen les conseqüències de l’ocupació de l’Iraq, que també va denunciar el dictamen emès pel Tribunal Internacional sobre l’Iraq, reunit a Barcelona els passats dies 16, 17, 18 i 19 de maig. Destaquem els testimonis de l’horror i les informacions relatives a les tortures i abusos sexuals comesos per les tropes ocupants.
Finalment, us convidem a llegir les declaracions d’Irene Khan, secretària d’Amnistia Internacional (AI), recollides per Gara.
AI critica als EUA per haver obert la veda de la impunitat
La secretària general d’AI va criticar l'arrogància dels Estats Units, que valent-se de la seva «qualitat de superpotència» incompleix les lleis i tractats internacionals. L'acusa en cas de ser el model per a d’altres Governs que apliquen «polítiques de por i inseguretat en nom de la guerra contra el terrorisme».
Donostia 26/05/05.

«Estats Units, en la seva qualitat de superpotència política, militar i econòmica sense rival al món, marca la pauta del comportament dels governs al món. Quan el país més poderós del món es burla de l'Estat de Dret i dels drets humans, està donant permís perquè altres països cometin abusos amb impunitat i audàcia». Aquest és un extracte de les declaracions que la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan, va fer durant la presentació de l'informe anual, “L’estat dels drets humans al món”, que va presentar ahir a Londres.

Khan va criticar durament el líder de l'ordre mundial, els Estats Units, per representar un «exemple negatiu» per a la resta del món. «Quina autoritat moral li pot quedar a EUA després dels escàndols com el de Guantànamo i Abu Ghraib?», es va preguntar aquesta bengalí.Khan va assegurar que EUA «s'ha emprat a fons per restringir l'aplicació dels Convenis de Ginebra i redefinir la tortura (...) ha tractat de justificar l'ús de tècniques d'interrogatori coercitives, la pràctica de mantenir “detinguts fantasma” (persones que es troben detingudes en règim d'incomunicació no reconeguda) i el lliurament de presoners a tercers països on se sap que es practica la tortura».
També va qualificar la base nord-americana a Cuba del «gulag del nostre temps» i va deplorar que «un any després del qual el Tribunal Suprem dictaminés el dret dels detinguts a sol·licitar que es revisin els seus casos, no s'ha donat ni un només cas» en aquest sentit.

Així mateix, Khan va arremetre contra l'ONU, perquè segons la seva opinió, «s'ha convertit en un fòrum on es mercadeja amb els drets humans». La secretària general d'AI va assenyalar la passivitat d'aquesta organització respecte a les greus violacions de drets a nombrosos països. L'any passat la Comissió de Drets Humans de l'ONU «va deixar d'analitzar el cas d'Iraq, va ser incapaç d'adoptar mesures sobre Txetxènia, Nepal o Zimbabwe i va guardar silenci sobre Guantànamo», va denunciar.Una altra mostra d'aquesta indolència és el conflicte de Darfur, on no només el Govern sudanès «va trair els drets de la seva pròpia gent», sinó que les Nacions Unides van fer «ben poc i van intervenir massa tard» per evitar la catàstrofe, va asseverar la secretària general d'AI. Amb aquest cas es va mostrar especialment dura, ja que va acusar al Consell de Seguretat de «ser ostatge dels interessos petroliers de la Xina i del comerç d'armes de Rússia» per no haver estat capaç d'unir voluntats alhora de frenar la matança a Darfur.

Igualment, a Haití es va permetre ocupar de nou «posicions de poder a individus responsables de greus violacions de drets humans» després de la crisi que va forçar la sortida del poder del president Jean Bertrand Aristide.
També va qüestionar l'eficàcia de les polítiques dels governs per fer front al «terrorisme» a costa de reduir els drets civils. Segons va advertir, «atemptats com els del 11-M a Madrid o la matança en una escola de Beslan són alguns dels exemples que va deixar l'últim any com prova de què EUA i els seus aliats persisteixen en estratègies ineficaces contra el terrorisme».


El «doble llenguatge» de la UE

Khan també va denunciar el «doble llenguatge» de la Unió Europea que, d'una banda, aposta per la via diplomàtica amb països com Iran, Xina i Egipte, i, per una altra, es «manté en silenci» davant de la situació a Guantànamo o les tortures comeses a la presó iraquiana d'Abu Ghraib per part de soldats nord-americans.«La tortura és probablement el pitjor que pot fer-li una persona a una altra» i la seva pràctica «representa tornar als temps medievals», va subratllar la responsable d'AI.Per millorar aquesta situació AI proposa una remodelació de les Nacions Unides. Entre altres desafiaments caldria «condemnar els abusos contra els drets humans (...), però subratlla amb fermesa la responsabilitat que tenen els governs d'enjudiciar els responsables dins dels límits de l'Estat de dret». Els membres del Consell de Seguretat s'haurien «de comprometre a no utilitzar el vet en casos de genocidi, crims de guerra o altres abusos a gran escala».

 

Manifestació solidària a Barcelona

CONVOCATÒRIA DE MANIFESTACIÓ A BARCELONA EN SOLIDARITAT AMB TAMASSINT

En resposta a la crida a la solidaritat que fan les associacions del Rif, el proper dia 29 manifestarem el nostre rebuig a la repressió a Tamassint, els Col·lectius de Catalunya de suport al Rif convoquem:

MANIFESTACIÓ

diumenge 29 de maig
a les 12 del migdia a la Plaça Catalunya


Per la llibertat inmediata dels detinguts!
Fora l’exèrcit de Tamassint!
Solucions pels afectats pel terratrèmol!

dimecres, de maig 25, 2005

 

Tamassint: més concentracions solidàries

Ahir, dimarts 24 de maig, a les 12 del migdia es va fer una concentració davant del Consolat del Marroc a Barcelona, per tal de mostrar el rebuig a la situació creada per les forces militars a Tamassint (El Rif-Marroc) arran de la brutal repressió sobre les persones que protestaven per la insuficiència dels ajuts del Govern marroquí per a la reconstrucció de les cases derruïdes per terratrèmol.

Dos representants dels concentrats van entrevistar-se amb el Cònsol, lliurant-li un document de protesta per aquesta situació i expressant la preocupació de les persones rifenyes que viuen a Catalunya pel que està passant.

Al document lliurat es demana la llibertat dels detinguts, la retirada de l’exèrcit de Tamassint, el càstig pels culpables de la brutal repressió de la manifestació del dia 19 i la recerca responsable d’una solució pels centenars de famílies que encara viuen en tendes de campanya després del terratrèmol de Febrer de 2004.

El Cònsol, es va comprometre a demanar informació sobre els fets i a donar una resposta.

Pel proper diumenge 29 de maig es prepara una manifestació a Barcelona, que s’efectuarà de forma simultània a diferents ciutats d’Europa convocada per les Associacions de suport al poble Rifeny.

 

Globalització i crisi del tèxtil: Mediterrània vs. Xina ?

La globalització neoliberal només mira els beneficis i està exempta de responsabilitats socials i ecològiques. El tèxtil de Mataró està vivint una situació equivalent a la de molts països de la Mediterrània. La crisi del sector no pot amagar la realitat d'explotació que s'ha sustentat amb el vist-i-plau de polítics i que durant anys ha afavorit els guanys dels empresaris. Aquests són els agents responsables de la subcontractació, de l'economia submergida i de l'explotació de gènere. Ara, al·ludint a l'entrada de productes barats de la Xina, la seva solució és tancar l'empresa-taller o bé incrementar l'explotació.
Davant dels prejudicis i dels tòpics dels qui pengen les culpes als "xinesos", us convidem a fer una reflexió col·lectiva per encarar una resposta popular de totes les persones que vivim i treballem a Mataró enfront de la passivitat institucional i de l'explotació patronal.
Visiteu l'informe "L'economia submergida en un context local. El cas de la indústria tèxtil de Mataró", elaborat per Pere Jódar i Ramon Alòs que trobareu a http://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdf
I per tenir una idea global del problema, llegiu aquest article que hem traduït del francès:

Tèxtil, tempesta als països mediterranis . Marroc, Tuníssia i la Turquia davant de la competència xinesa.

El tèxtil xinès fa tremolar els països de la mediterrània. La fi de les quotes amenaça a països com el Marroc, Tuníssia i Turquia, que exporten el 90% de la seva producció cap a Europa. És impossible, en efecte, que competeixin amb costos de producció de la Xina, deu vegades menys elevats.

Marchés Tropicaux
La fi de les quotes sobre les exportacions de teixits xinesos pesa com una llosa sobre les economies països del contorn mediterrani. "Un terç, aproximadament, de les ocupacions de la zona estan en risc i severament afectades" per aquesta competència, considera Jean-François Limantour, president del Cercle euromediterrani dels dirigents del tèxtil-indumentària, una associació que agrupa industrials i distribuïdors de la regió.El sector del tèxtil-indumentària constitueix la primera empresa industrial de gairebé la totalitat dels països de la zona, amb 7 milions d’empleats directes. A Tuníssia i a Marroc, més de 200.000 persones són respectivament empleades en el teixit (entre una meitat i un terç de les ocupacions de la indústria). A Turquia, un milió d’assalariats treballen al sector (un quart de les ocupacions industrials). Aquests tres països exporten 90% de la seva producció cap a Europa, gairebé sense drets de duana.

Impossible de competir amb la XinaSi els països del contorn mediterrani han assentat la seva activitat des de fa dos o tres anys, "s'han debilitat respecte al període recent ja que l'última fase de supressió de les quotes (acabada el 1r de gener) ha afectat a productes que figuraven al primer rang de les seves exportacions com les T-shirts, els productes de gènere de punt o els pantalons", explica Gildas Minvielle, economista a l’Institut francès de la moda. Així entre gener i febrer, les exportacions marroquines de tèxtil han caigut un 22% respecte a l’any precedent, tal i com indicà el passat 25 d'abril a Rabat Mohamed Tazi, director general de l’Associació marroquina de les indústries del tèxtil i la indumentària.

"És una qüestió perduda de bell antuvi, perquè aquests països no poden discutir sobre els costos.", considera François-Marie Grau, director dels assumptes econòmics internacionals de la Unió francesa de les indústries de la indumentària (UFIH). "El salari d’una obrera de confecció a Marroc o a Tuníssia són 200 euros per mes, en canvi a la Xina oscil·la entre 20 o 25 euros" subratlla el Sr. Limantour. L’única estratègia per sortir-se’n és "passar de la subcontractació a la contractació", és a dir a la fabricació de productes acabats, explica Sr Grau. Una altra estratègia possible és "fabricar petites sèries en terminis molt curts, això que els xinesos no poden fer a causa del gran volum de la seva producció", segons el Sr. Grau.

Marroc, Egipte i Tuníssia han reclamat una ajuda tècnica de la Unió Europea per plantar cara als productes xinesos, va indicar el passat 27 d'abril el ministre tunisenc d’Indústria en una entrevista al diari marroquí L’Economiste. “Li hem demanat que prengui un mínim de mesures de salvaguarda (...)". M. Chelbi ha subratllat igualment la importància d’un ajut de la UE a la formació del tèxtil. Ja que per fabricar productes d’alta gamma, es necessita molta experiència, ha dit. "També cal que puguem participar en els programes europeus d'Investigació i Desenvolupament al sector del tèxtil-indumentària, als quals no tenim accés actualment”, ha lamentat el ministre tunisenc.

dimarts, de maig 24, 2005

 

EL NOU PAISATGE LINGÜÍSTIC CATALÀ

• Catalunya pot revitalitzar la seva llengua si es fa solidària amb els més de 200 idiomes que acull

M. Carme Junyent- Professora del Departament de Lingüística General de la UB


En els darres 20 anys, el paisatge lingüístic de Catalunya s'ha transformat espectacularment. Venim d'una situació en què el català maldava per recuperar-se en el seu àmbit històric, i el castellà era reconegut de facto com a llengua per defecte, quan, de cop i volta, ens trobem en un país on els seus habitants són parlants de més de 200 llengües, i on la dinàmica del bilingüisme s'ha dissolt en una multiplicitat d'alternatives. Si fins fa poc podíem suposar que tots érem més o menys competents en castellà, ara pot ser que 8 de cada 100 catalans no puguin comunicar- se en aquesta llengua.

La nova configuració sociolingüística del país obre un ventall de possibilitats que no podem deslligar del delicadíssim moment en què es troba el català. Malgrat els debats cíclics que es produeixen sobre el futur de la nostra llengua, on sembla que tot es redueixi a l'enfrontament de pessimistes i optimistes, ningú no pot negar que el català mostra símptomes d'una llengua en la fase primària del procés d'extinció. És a dir, no ens trobem en fase irreversible, però ens estem acostant perillosament al 30% de transmissió intergeneracional de la llengua, que la Unesco posa com a llindar per considerar que una llengua està "amenaçada" i que en faria molt difícil la possibilitat d'ús espontani.

A banda d'aquest possible descens, que ara és en mans de la generació nascuda entre la segona meitat dels 70 i els primers 80, un altre símptoma indiscutible d'aquest procés és l'ús del català entre els joves de secundària, autèntic forat negre de la normalitzaciólingüística, on es perden gran part dels esforços –i èxits- de l'ensenyament primari.

L'eix del debat se situa ara, doncs, en la manera com es gestionarà aquesta diversitat lingüística, i molt especialment en quin és el missatge que transmetem a través d'aquesta gestió. Si la nostra societat és conscient que les llengües mostren visions complementàries de la realitat i que, per tant, totes aporten coneixements útils per a tota la humanitat, hem d'esperar que serà capaç d'incorporar-les alnostre patrimoni. Si, en canvi, estem disposats a retrocedir en el procés d'humanització i acostar cada vegada més la capacitat humana del llenguatge a un simple sistema de comunicació animal, aleshores tot està a punt perquè reproduïm el missatge colonial segons el qual només les llengües de la metròpolis són llengües, i la resta, vulgars dialectes que no serveixen per a res.

Els parlants de llengües subordinades, alliçonats durant segles amb aquest missatge colonial, quan ens adrecem a un desconegut acostumem a optar per la llengua dominant, aquella que no ens connotarà com amembres d'un grup estigmatitzat. Paradoxalment, moltes persones que tenen el castellà com a primera llengua veuen ara com la seva varietat també està estigmatitzada perquè no s'adiu al cànon... ¿del Baix Llobregat?

En qualsevol cas, el fet és que, avui, tres o quatre catalans de cada 100 són parlants de llengües molt maltractades en els seus llocs d'origen, llengües que oculten perquè els marquen i marginen. És a dir, que per a molts dels nostres conciutadans, el vincle més tangible amb els seus avantpassats -la llengua— és objecte d'escarni. Aquestes persones, en arribar al nostre país, s'emmirallen ràpidament en la nostra situació i estableixen una relació simètrica entre la seva llengua i el català. A partir d'aquí, tot depèn del nostre comportament perquè ells, o bé vegin reforçat el missatge destructiu que han rebut sempre -"hi ha llengües que no serveixen per a res"-, o bé rebin un missatge alliberador en el sentit que hi ha un espai per a totes les llengües i que totes són iguals.

El nostre país té ara, doncs, l'oportunitat de revitalitzar l'ús del català en tant que pot ser vehicle de transmissió d'un missatge solidari i alliberador, i per això mateix generar reciprocitat.Però abans que res cal conèixer a fons el nostre patrimoni, reconèixer les aportacions de tots els catalans i no reproduir el discurs dominant que fins ara ha estat fonamentat en les llengües oficials dels estats i que ha ignorat sistemàticament que els estatsmonolingües al món són una raresa.

[El Periódico 22/5/2005]

dilluns, de maig 23, 2005

 

SOLIDARITAT AMB TAMASSINT

Diumenge 22 de maig, unes 200 persones es van manifestar a Mataró en solidaritat amb el poble de Tamassint, mostrant el rebuig a la repressió i exigint l’alliberament dels detinguts i que l’exèrcit marroquí abandoni Tamassint. Els manifestants varen lliurar a una representant del Govern municipal un comunicat en el que demanaven la intervenció del consistori, i la seva mediació davant del Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol per tal que demanin explicacions al Govern marroquí sobre la gravetat dels fets que estan patit els german(e)s del poble de Tamassint.

NO A LA BRUTAL REPRESSIÓ A TAMASSINT


El poble de Tamassint va ser un dels més afectats pel terratrèmol que va sacsejar la regió d'Al Hoceima al febrer de 2004. A hores d'ara, encara la gent viu en tendes de campanya suportant condicions infrahumanes en mig del seu dolor.

El desacord amb la insuficiència del programa de reconstrucció del Govern marroquí per a la zona, s'ha traduït en nombroses manifestacions i protestes des de fa més d'un any.
Aquestes protestes i la convocatòria d'una marxa pel passat dia 19 va tenir com a conseqüència la detenció, el dia 11 de maig, del Coordinador de l'Associació que segueix els efectes del sisme i de dues persones més.
Posteriorment, la manifestació del dia 19 va ser brutalment reprimida per forces de l'exèrcit marroquí i de la gendarmeria que van utilitzar helicòpters, gasos lacrimògens i tot tipus de violència per dispersar als manifestants. Hi ha 25 persones detingudes, desenes de ferits i tot un poble atemorit. Des del passat dia 19, l'exèrcit s’ha instal·lat al poble de Tamassint que viu en un estat de setge: registres indiscriminats, detencions i amenaces, han portat al seus habitants a reviure la situació de repressió dels pitjor temps de Hassan II.

A Mataró hi viuen molts veïns i veïnes procedents de Tamassint i de la zona del Rif, persones que avui segueixen amb angoixa i preocupació els fets que estan succeint a la seva zona d'origen. La nostra relació amb aquest poble és molt estreta, fa més de cinc anys que col·laborem solidàriament en un projecte de cooperació, hem treballat plegats per donar resposta a les conseqüències del terratrèmol, hem intercanviat visites per conèixer més a prop les nostres respectives realitats.

Per tot això entenem que la nostra implicació solidària és absolutament necessària. El respecte als drets humans, a la llibertat d’expressió i manifestació ha de ser exigit sense concessions i per això fem una crida a la ciutadania de Mataró a què expressi la seva voluntat democràtica denunciant la brutal repressió a Tamassint i exigint la llibertat dels detinguts i la sortida de l'exèrcit del poble.

Finalment i donada la implicació de Mataró en la solidaritat amb el poble rifeny demanem al Govern municipal que prengui consciència d’aquesta situació i faci les gestions necessàries davant el Govern de la Generalitat per demanar explicacions sobre aquests fets a les autoritats marroquines.

Llibertat detinguts!
Fora l’exèrcit de Tamassint!


Comissió de solidaritat amb el poble rifeny.
Mataró 22 de maig de 2004








dijous, de maig 19, 2005

 

Concentració per la denúncia del PP als manifestants antiguerra




Divendres, 20 de maig del 2005, el militant de la CUP i d'Unió de Pagesos de Mataró Xavier Safont-Tria ha estat citat a declarar davant el Jutjat número 4 de Mataró arran d'una denúncia presentada pel PP per la concentració espontània del 13 de març del 2004, jornada de reflexió.

Entre les esperpèntiques acusacions fetes pel PP hi ha el "llançament d'ous", crits a favor d'una organització armada basca… i penjar una pancarta.

El 3 de maig del 2004 ja va ser citat pel mateix motiu el també membre de la CUP de Mataró Joan Jubany. En aquella ocasió, Jubany va reconèixer haver penjat la pancarta al balcó de la seu mataronina del PP i en va explicar els motius davant els jutjats.

Pel que ens consta, els dos militants mataronins de la CUP són els únics imputats a tot l'estat espanyol per haver participat en les cassolades davant la seu del PP la mateixa nit que Mariano Rajoy violava la llei electoral presentant-se com a "candidato del PP" a les televisions, i la mateixa nit que el llavors ministre de l'interior Ángel Acebes mentia i ocultava informació sobre l'autoria dels atemptats de l'11M a Madrid, tots dos amb l'objectiu de decantar el vot cap al seu partit espanyolista.

Concentració de suport:
divendres, 20 de maig del 2005
a 2/4 d'11 del matí
al Jutjat número 4
de Mataró






 

Contra l'especulació al Masnou

Manifestació al Masnou

Per un poble obert, sostenible i respectuós!

Aturem l'Especulació!

El Masnou està sent sotmès a un continu i cruel atac contra el seu territori. Les zones limítrofs amb Teià i Premià han estat sentenciades amb la incipient construcció d'un macro-projecte urbanístic que el Masnou no necessita. Aquest projecte signat per convergents i mantingut pel Tripartit local destrueix l'última espurna d'esperança que teniem de mantenir un poble obert, sostenible i respectuós. Deixant-nos a la espera de què altres ens uneixin amb la Gran Barcelona, idea que condemnem.

Per condemnar l'especulació al Masnou us convoquem a la Manifestació que la Plataforma Salvem el Masnou proposa per el divendres, 20 de maig del 3005 a les 18:30 hores a Ocata.

Us hi esperem

>>Hora: 18:30 hores
>>Data: Divendres, 20 de maig del 3005
>>Lloc: C/ Abat Escarré (Al costat de l'Avinguda Kennedy; és un carrer sense asfaltar)


::::Convoca la Plataforma Salvem el Masnou

http://www.elmasnou.net/entitats/salvemelmasnou
salvem_el_masnou@yahoo.ca

dimecres, de maig 18, 2005

 

7 ANYS DE TAVERNA ATZUCAC




Concert 7è aniversari Taverna Atzucac
Dissabte 21 de maig > 22 h.
Fàbrica Llobet > Calella de Mar [Alt Maresme]

SKATALÀ
INSERSHOW
LA GOSSA SORDA
THE CABRIANS


>S’obsequiarà a les 100 primeres persones en arribar amb una samarreta.
>Hi haurà servei d’entrepans calents, Shawarma i begudes de la terra.
>Paradetes de material independentista.

ENTRADES: Anticipada: 10€, Taquilla: 13€

PUNTS DE VENDA: ARRAN (Vila de Sants), CASAL EL SOLC (Pineda de Mar), PARTISANO (Girona), CASAL QUICO SABATÉ (Sant Celoni), SETCIÈNCIES (Arenys de Mar), EL FARISTOL (Calella de Mar), CA LA TEIA (Vilassar de Dalt), CAN PLATS (Vilassar de Mar), ATZUCAC (Mataró). + info >
www.atzucac.net > www.bullangues.org > www.maulets.org >

 

MOBBING I ASSETJAMENT LABORAL

Xerrada informativa "Mobbing i assetjament laboral"
Dissabte 21 de maig a les 18:00h
Centre civic de Premià
(c. Esperança, 19 Premià de Mar)

Organitza: CNT/AIT Premià
Apartat de correus 187
08330 Premià de Mar
cnt_premia@hotmail.com

dimarts, de maig 17, 2005

 

Contra els abusos patronals en el sector del comerç

Xerrada sobre l'abús patronal al sector del comerç
dilluns 16 de Maig a les 18:00h

El Sindicat de Treballadors de Premià ha organitzat una xerrada dirigida als treballador/es del Sector del Comerç. Serà una activitat més pràctica que teòrica per apendre defensar els nostres drets. Aquesta xerrada es realitzarà el proper dilluns dia 16 de Maig a les 18:00h al local de la A.VV Barri Cotet. situat al carrer València nº 2 de Premià de Mar.

CNT/AIT Premià
Apartat de correus 187
08330 Premià de Mar
cnt_premia (at) hotmail.com

dijous, de maig 12, 2005

 

EXPERIÈNCIES D'AUTOGESTIÓ A L'ARGENTINA

Divendres 13 de maig a les 20 hores al carrer Sta.Maria núm. 20 de Mataró, el col·lectiu del CSO La Drogueria i la CGT organitzen una xerrada amb treballadors de l'empresa Ceràmiques ZANON d'Argentina, que explicaran com autogestionen la fàbrica sense empresaris.

dimarts, de maig 10, 2005

 

LA CUP QÜESTIONA EL MODEL DE PARTICIPACIÓ DE L'AJUNTAMENT

Participació ciutadana a Mataró: comèdia o inoperància?

Davant l’abandó del Consell de Nova Ciutadania per part de la FAVM i el MEM, i després del veto a entitats interessades a formar part dels consells, la CUP demana al govern tripartit que faci autocrítica sobre el model institucional de participació.

Divendres 6 de maig, el Sr. Baron, Alcalde de Mataró, va presidir la constitució del Consell de Ciutat, un organisme consultiu de l’Ajuntament destinat únicament a donar opinions quan el Ple Municipal vulgui tenir claca o legitimitat social en temes polèmics com els plans urbanístics o els pressupostos.

Hagués estat fantàstic que tothom hi pogués participar, però d’entrada, l’Alcalde i les tres formacions del seu govern (PSC-ICV-ERC), han preferit mantenir la participació ciutadana sota control, impedint que els sectors crítics amb la seva gestió poguéssim opinar dins dels consells sectorials, territorials i en el flamant consell de ciutat acabat de constituir.

Lamentem que el govern tripartit no atengués la demanda que vàrem exposar-los, el passat 3 de febrer en una intervenció al Ple Municipal, de garantir la formació d’uns consells de participació ciutadana oberts, transparents, sense filtres burocràtics o partidistes i amb capacitat deliberativa real.

Atès que el passat 12 d’abril, la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) va dir a l’Alcalde que els seus representants no tornarien a assistir a les reunions del Consell Municipal per a la Convivència, perquè tenien la sensació de perdre el temps per culpa de "la total inoperància" dels responsables polítics. Des de la CUP preguntem: com és possible que després d’haver empaperat la ciutat amb la campanya "Participa!" i d’haver convocat a les entitats ciutadanes i veïnals a mil i una reunions preparatòries, els representants de les entitats que més interès hi posen decideixin plegar?

Cal que l’Alcalde i el govern tripartit facin una autocrítica generosa i responsable, perquè no anem bé si els òrgans que han de donar la paraula a la ciutadania només serveixen per silenciar les veus crítiques amb la seva gestió.

Conseqüentment, des de la CUP, demanem al conseller delegat de participació ciutadana, Sr. Ivan Pera, que informi a la ciutadania de quina és la situació real de tots els consells.

I, ateses les queixes dels representants de la FAVM respecte al funcionament del Consell Municipal per a la Convivència, demanem al Sr. Ivan Pera què pensa fer al respecte.

Assemblea Permanent de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró

www.cupmataro.org

Oficina de Premsa CUP

Mataró 10 d’abril de 2005



 

SALVEM CABANELLAS, PROU ESPECULACIÓ!










dissabte, de maig 07, 2005

 

IV Congrés de Filologia (Conclusions)

Us adjuntem les conclusions del IV Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, celebrat del 20 al 23 d'abril a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb la participació d'estudiants de diverses universitats catalanes. Enguany, la CEPC s'ha encarregat de la organització d'aquest IV Congrés

Els i les estudiants de Filologia catalana de les universitats dels Països Catalans reunits en el IV Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana Maria Aurèlia Capmany celebrat a Tarragona els dies 20, 21, 22 i 23 d’abril acordem:

1. Denunciar les agressions polítiques que la nostra llengua i cultura pateixen arreu del territori i les polítiques lingüístiques autonòmiques incoherents i poc fermes per a l’assoliment de la normalització de la llengua catalana.

2. Denunciar el procés de Bolonya i el projecte de reforma universitària proposat per la subcomissió d’Humanitats presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Madrid, Ángel Gabilondo, que pretén eliminar la titulació de Filologia catalana. Ens oposem frontalment a aquest projecte perquè suposaria l’enaltiment de la Filologia hispànica en detriment de la resta. És inacceptable que es retiri del sistema universitari d’un país l’estudi de la llengua i la literatura pròpies.

3. Denunciar la submissió de la universitat al vaivé de les lleis del mercat. Aquesta ha de ser un organisme de recerca i educació independent.

4. Denunciar la progressiva espanyolització de les plataformes de difusió cultural catalanes, com s’ha vist a la Fira del Llibre de Guadalajara i com es pretén fer a la de Frankfurt. La literatura catalana és aquella escrita en llengua catalana.

5. Denunciar el genocidi lingüístic de l’estat francès, que ni tan sols reconeix l’existència al seu territori d’altres llengües, i la passivitat de la Diputació General d’Aragó en el ple reconeixement de la llengua catalana.

6. Demanar l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó.

7. Reclamar el tractament igualitari de totes les llengües i literatures.

8. Exigir la prevalència de les veus de la comunitat científica per sobre dels interessos polítics.

Tarragona, 22 d’abril de 2005

divendres, de maig 06, 2005

 

XERRADA A TIANA: LLEI DE PARELLES GAIS I LESBIANES

Xerrada – conferècia
les NOVES LLEIS DE PARELLES GAIS I LESBIANES
a càrrec de JOSEP-ANTON RIUS advocat del Casal Lambda .
Dimecres 11 de maig , a les 20h biblioteca CAN BARATAU de TIANA.
Organitza: Col·lectiu Cultural les Rieres Montgat Tiana

dijous, de maig 05, 2005

 

JORNADES PEL DRET D'AUTODETERMINACIÓ

LES NACIONS SENSE ESTAT I EL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ
Arenys de Mar -Arenys de Munt, maig de 2005
Jornades d'anàlisi de la situació de cadascuna de les nacions objectes d'estudi i l'estratègia a seguir per aplicar el dret a l'autodeterminació.
Dijous 5 de maig, a Arenys de Mar. Auditori Edicifi Clisay a les 19.30
BRETANYA> Yann Choucq (jusrista i advocat, membre del CONSEU)> KURDISTAN> Manuel Martorell (periodista i escriptor especialista en l'Orient Mitjà i el poble Kurd)> Josep Creus (membre del CIEMEN)> presentador: Aureli Argemí (president del CIEMEN i membre del FOCDA)
Dijous 12 de maig, a Arenys de Mar. Auditori Edifici Calisay a les 19.30
QUEBEC> Josep Sort (Dr. en Ciències Polítiques i Socials, professor de la URL i de la UAB)
GIBRALTAR> Joan Roy (cap de puiblicacions del Grup Dossier. Actua en representació de l'oficina de premsa del Govern de Gibraltar)> presentador: Raimon Escudé (jurista i membre del FOCDA)
Dijous 19 de maig, a Arenys de Munt. Sala Municipal a 19.30
PAÍS BASC> Elena Beloki (membre de l'esquerra abertzale) i Martín Aramburu (politòleg)> CÒRSEGA> Tomàs Callau (Secretari de l'Associació Còrsega-Catalunya)> presentador: Jaume Soler (regidor d'Arbúcies)
Dijous 26 de maig, a Arenys de Mar. Auditori Edifici Calisay a les 19.30
POBLE AMAZIC> Mohand Tilmatine (professor de llengua i cultura amazigues de la Universitat de Cadis)> CATALUNYA> Carles Castellanos (lingüista, professor de la UAB i membre del FOCDA) i Jaume Renyer (jurista i president del FOCDA) > presentador: Agustí Barrera (historiador i membre del MAPA)
Organitza: FOCDA i MAPA

This page is powered by Blogger. Isn't yours?