dijous, de maig 26, 2005
NOU ORDRE MUNDIAL, IMPUNITAT I TORTURES
La presentació de l’Informe Anual d’Amnistia Internacional ha servit per posar llum a les greus vulneracions dels Drets Humans que es produïren durant el 2004. La imposició violenta del Nou Ordre Mundial, amb el neoliberalisme com a dogma i amb l’hegemonia dels EUA i les disputes dels blocs regionals emergents com la UE, posen de relleu la tragèdia que pateixen molts pobles i molts col·lectius de persones.
A Catalunya, tal i com recull l’Avui, també s’han produït vulneracions dels drets humans i relata el cas del mosso d'esquadra acusat de torturar Jordi Vilaseca Cantacorps, jove de Torà detingut el 2003, els maltractaments al marroquí Driss Zraidi per part d'un altre mosso d’esquadra, o la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures a independentistes catalans l'any 1992.En el capítol internacional, destaquen les conseqüències de l’ocupació de l’Iraq, que també va denunciar el dictamen emès pel Tribunal Internacional sobre l’Iraq, reunit a Barcelona els passats dies 16, 17, 18 i 19 de maig. Destaquem els testimonis de l’horror i les informacions relatives a les tortures i abusos sexuals comesos per les tropes ocupants.
Finalment, us convidem a llegir les declaracions d’Irene Khan, secretària d’Amnistia Internacional (AI), recollides per Gara.
AI critica als EUA per haver obert la veda de la impunitat
La secretària general d’AI va criticar l'arrogància dels Estats Units, que valent-se de la seva «qualitat de superpotència» incompleix les lleis i tractats internacionals. L'acusa en cas de ser el model per a d’altres Governs que apliquen «polítiques de por i inseguretat en nom de la guerra contra el terrorisme».
Donostia 26/05/05.
«Estats Units, en la seva qualitat de superpotència política, militar i econòmica sense rival al món, marca la pauta del comportament dels governs al món. Quan el país més poderós del món es burla de l'Estat de Dret i dels drets humans, està donant permís perquè altres països cometin abusos amb impunitat i audàcia». Aquest és un extracte de les declaracions que la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan, va fer durant la presentació de l'informe anual, “L’estat dels drets humans al món”, que va presentar ahir a Londres.
Khan va criticar durament el líder de l'ordre mundial, els Estats Units, per representar un «exemple negatiu» per a la resta del món. «Quina autoritat moral li pot quedar a EUA després dels escàndols com el de Guantànamo i Abu Ghraib?», es va preguntar aquesta bengalí.Khan va assegurar que EUA «s'ha emprat a fons per restringir l'aplicació dels Convenis de Ginebra i redefinir la tortura (...) ha tractat de justificar l'ús de tècniques d'interrogatori coercitives, la pràctica de mantenir “detinguts fantasma” (persones que es troben detingudes en règim d'incomunicació no reconeguda) i el lliurament de presoners a tercers països on se sap que es practica la tortura».
També va qualificar la base nord-americana a Cuba del «gulag del nostre temps» i va deplorar que «un any després del qual el Tribunal Suprem dictaminés el dret dels detinguts a sol·licitar que es revisin els seus casos, no s'ha donat ni un només cas» en aquest sentit.
Així mateix, Khan va arremetre contra l'ONU, perquè segons la seva opinió, «s'ha convertit en un fòrum on es mercadeja amb els drets humans». La secretària general d'AI va assenyalar la passivitat d'aquesta organització respecte a les greus violacions de drets a nombrosos països. L'any passat la Comissió de Drets Humans de l'ONU «va deixar d'analitzar el cas d'Iraq, va ser incapaç d'adoptar mesures sobre Txetxènia, Nepal o Zimbabwe i va guardar silenci sobre Guantànamo», va denunciar.Una altra mostra d'aquesta indolència és el conflicte de Darfur, on no només el Govern sudanès «va trair els drets de la seva pròpia gent», sinó que les Nacions Unides van fer «ben poc i van intervenir massa tard» per evitar la catàstrofe, va asseverar la secretària general d'AI. Amb aquest cas es va mostrar especialment dura, ja que va acusar al Consell de Seguretat de «ser ostatge dels interessos petroliers de la Xina i del comerç d'armes de Rússia» per no haver estat capaç d'unir voluntats alhora de frenar la matança a Darfur.
Igualment, a Haití es va permetre ocupar de nou «posicions de poder a individus responsables de greus violacions de drets humans» després de la crisi que va forçar la sortida del poder del president Jean Bertrand Aristide.
També va qüestionar l'eficàcia de les polítiques dels governs per fer front al «terrorisme» a costa de reduir els drets civils. Segons va advertir, «atemptats com els del 11-M a Madrid o la matança en una escola de Beslan són alguns dels exemples que va deixar l'últim any com prova de què EUA i els seus aliats persisteixen en estratègies ineficaces contra el terrorisme».
El «doble llenguatge» de la UE
Khan també va denunciar el «doble llenguatge» de la Unió Europea que, d'una banda, aposta per la via diplomàtica amb països com Iran, Xina i Egipte, i, per una altra, es «manté en silenci» davant de la situació a Guantànamo o les tortures comeses a la presó iraquiana d'Abu Ghraib per part de soldats nord-americans.«La tortura és probablement el pitjor que pot fer-li una persona a una altra» i la seva pràctica «representa tornar als temps medievals», va subratllar la responsable d'AI.Per millorar aquesta situació AI proposa una remodelació de les Nacions Unides. Entre altres desafiaments caldria «condemnar els abusos contra els drets humans (...), però subratlla amb fermesa la responsabilitat que tenen els governs d'enjudiciar els responsables dins dels límits de l'Estat de dret». Els membres del Consell de Seguretat s'haurien «de comprometre a no utilitzar el vet en casos de genocidi, crims de guerra o altres abusos a gran escala».
A Catalunya, tal i com recull l’Avui, també s’han produït vulneracions dels drets humans i relata el cas del mosso d'esquadra acusat de torturar Jordi Vilaseca Cantacorps, jove de Torà detingut el 2003, els maltractaments al marroquí Driss Zraidi per part d'un altre mosso d’esquadra, o la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar Espanya per no haver investigat les denúncies de tortures a independentistes catalans l'any 1992.En el capítol internacional, destaquen les conseqüències de l’ocupació de l’Iraq, que també va denunciar el dictamen emès pel Tribunal Internacional sobre l’Iraq, reunit a Barcelona els passats dies 16, 17, 18 i 19 de maig. Destaquem els testimonis de l’horror i les informacions relatives a les tortures i abusos sexuals comesos per les tropes ocupants.
Finalment, us convidem a llegir les declaracions d’Irene Khan, secretària d’Amnistia Internacional (AI), recollides per Gara.
AI critica als EUA per haver obert la veda de la impunitat
La secretària general d’AI va criticar l'arrogància dels Estats Units, que valent-se de la seva «qualitat de superpotència» incompleix les lleis i tractats internacionals. L'acusa en cas de ser el model per a d’altres Governs que apliquen «polítiques de por i inseguretat en nom de la guerra contra el terrorisme».
Donostia 26/05/05.
«Estats Units, en la seva qualitat de superpotència política, militar i econòmica sense rival al món, marca la pauta del comportament dels governs al món. Quan el país més poderós del món es burla de l'Estat de Dret i dels drets humans, està donant permís perquè altres països cometin abusos amb impunitat i audàcia». Aquest és un extracte de les declaracions que la secretària general d'Amnistia Internacional, Irene Khan, va fer durant la presentació de l'informe anual, “L’estat dels drets humans al món”, que va presentar ahir a Londres.
Khan va criticar durament el líder de l'ordre mundial, els Estats Units, per representar un «exemple negatiu» per a la resta del món. «Quina autoritat moral li pot quedar a EUA després dels escàndols com el de Guantànamo i Abu Ghraib?», es va preguntar aquesta bengalí.Khan va assegurar que EUA «s'ha emprat a fons per restringir l'aplicació dels Convenis de Ginebra i redefinir la tortura (...) ha tractat de justificar l'ús de tècniques d'interrogatori coercitives, la pràctica de mantenir “detinguts fantasma” (persones que es troben detingudes en règim d'incomunicació no reconeguda) i el lliurament de presoners a tercers països on se sap que es practica la tortura».
També va qualificar la base nord-americana a Cuba del «gulag del nostre temps» i va deplorar que «un any després del qual el Tribunal Suprem dictaminés el dret dels detinguts a sol·licitar que es revisin els seus casos, no s'ha donat ni un només cas» en aquest sentit.
Així mateix, Khan va arremetre contra l'ONU, perquè segons la seva opinió, «s'ha convertit en un fòrum on es mercadeja amb els drets humans». La secretària general d'AI va assenyalar la passivitat d'aquesta organització respecte a les greus violacions de drets a nombrosos països. L'any passat la Comissió de Drets Humans de l'ONU «va deixar d'analitzar el cas d'Iraq, va ser incapaç d'adoptar mesures sobre Txetxènia, Nepal o Zimbabwe i va guardar silenci sobre Guantànamo», va denunciar.Una altra mostra d'aquesta indolència és el conflicte de Darfur, on no només el Govern sudanès «va trair els drets de la seva pròpia gent», sinó que les Nacions Unides van fer «ben poc i van intervenir massa tard» per evitar la catàstrofe, va asseverar la secretària general d'AI. Amb aquest cas es va mostrar especialment dura, ja que va acusar al Consell de Seguretat de «ser ostatge dels interessos petroliers de la Xina i del comerç d'armes de Rússia» per no haver estat capaç d'unir voluntats alhora de frenar la matança a Darfur.
Igualment, a Haití es va permetre ocupar de nou «posicions de poder a individus responsables de greus violacions de drets humans» després de la crisi que va forçar la sortida del poder del president Jean Bertrand Aristide.
També va qüestionar l'eficàcia de les polítiques dels governs per fer front al «terrorisme» a costa de reduir els drets civils. Segons va advertir, «atemptats com els del 11-M a Madrid o la matança en una escola de Beslan són alguns dels exemples que va deixar l'últim any com prova de què EUA i els seus aliats persisteixen en estratègies ineficaces contra el terrorisme».
El «doble llenguatge» de la UE
Khan també va denunciar el «doble llenguatge» de la Unió Europea que, d'una banda, aposta per la via diplomàtica amb països com Iran, Xina i Egipte, i, per una altra, es «manté en silenci» davant de la situació a Guantànamo o les tortures comeses a la presó iraquiana d'Abu Ghraib per part de soldats nord-americans.«La tortura és probablement el pitjor que pot fer-li una persona a una altra» i la seva pràctica «representa tornar als temps medievals», va subratllar la responsable d'AI.Per millorar aquesta situació AI proposa una remodelació de les Nacions Unides. Entre altres desafiaments caldria «condemnar els abusos contra els drets humans (...), però subratlla amb fermesa la responsabilitat que tenen els governs d'enjudiciar els responsables dins dels límits de l'Estat de dret». Els membres del Consell de Seguretat s'haurien «de comprometre a no utilitzar el vet en casos de genocidi, crims de guerra o altres abusos a gran escala».
