diumenge, de maig 29, 2005
Ni a Berga ni enlloc: fora fatxes!
El President Maragall, la Mieras, els Mossos, la TV3 i tota una tirallonga de botiflers s'han afanyat a amagar els fets ocorreguts a Berga el passat divendres de Patum al recinte de les barraques. La versió oficial parla de baralla de joves, però les notícies que ens arriben des dels col·lectius socials de Berga apunten cap a una altra direcció: impunitat dels feixistes espanyols i passivitat de la policia autonòmica.
Des de Mataró Viu, volem manifestar la nostra ràbia continguda i la nostra solidaritat més sincera amb els amics, familiars del jove assassinat, Josep Maria Isanta, i a tots els berguedans compromesos amb el país, la cultura popular.
Ara i sempre: Cap agressió sense resposta!
Tot seguit us adjuntem una crònica de valoració dels fets penjada als fòrums de www.racocatala.com
La Patum més trista
Feia molts anys que no em llevava tan d'hora un diumenge de Patum. Habitualment, el dissabte hem plegat prou tard i aprofitem el llit al màxim, just per arribar a les dotze menys un minut a la plaça. Però, avui a dos quarts d'onze ja hi érem. Havia tornat a córrer una convocatòria per SMS, aquest cop per presionar el jutge que no alliberi demà mateix els assassins, com sembla que passarà.
Però, no teníem son, perquè ahir no vam sortir: la Patum s'havia suspès i els bars van tancar. La Plaça era plena de gent, amb el posat molt seriós, trist, indignat, impotent. Els berguedans no ens saludàvem amb l'alegria de les festes sinó donant-nos el condol els uns als altres. Els amics, els coneguts, els que sabíen qui era i els que el desconeixien. Els balcons de la Plaça éren plens de llençols amb crespons negres. Al balcó del segon pis de Cal Ros una pancarta "Isanta, mai t'oblidarem" i a la barana dues més "Berga, han matat en Pep: involucra't" i "Cap agressió sense resposta". Després se n'ha penjat una altra al balcó d'El Barato (actualment Bar Caracas) "Isanta, ni oblit ni perdó".
Quan ha arribat el seguici dels administradors amb l'Alcalde, els regidors i el president de la Generalitat la Plaça els ha dedicat una severa xiulada. Una xiulada que es feia més intensa al pas del Cap dels Mossos d'Esquadra, que ha hagut de sentir de tot. Algú els ha qualificat dels "Valents de la Rotonda" a causa de la seva negativa a intervenir en els fets fins que ja fou massa tard i al fet que van obligar a fer el test d'alcoholèmia a gent que duia en el seu cotxe ferits a l'hospital.La sortida de les autoritats al balcó de l'Ajuntament ha suposat una altra sorollosa xiulada. En aquesta ocasió, el Cap dels Mossos d'Esquadra, que sempre acompanya les autoritats al balcó, no ha tingut la valentia de sortir, certer que hauria sentit en forma de xiulets i insults el que pensa el poble de Berga d'aquest cos.
La Patum no ha sigut una festa sinó una expressió de dol. Patum per força. Ningu ballava, ningú saltava, ningú somreia ni feia broma. Les comparses feien el seu ball i prou. L'Àliga s'ha abstingut de saludar a l'Ajuntament, com és de costum, i això ha comportat una gran ovació. L'Ajuntament ha donat l'esquena al poble i avui el poble donava l'esquena a l'ajuntament. Van preferir donar per bona la versió dels Mossos però Berga sap què va passar. No va ser una baralla, va ser una ràtzia i els Mossos no van actuar per demostrar als "anarquistes i als independentistes" que són necessaris. No van actuar per despit, com a revenja per l'odi que a Berga se'ls hi té. Com si aquest odi hagués aparegut per art de màgia. Com si no fossin ells els culpables, amb les seva actitut fa molts mesos, d'aquesta animadversió. Berga sap qui són els culpables. Ho sap perquè són els mateixos que cada setmana provoquen aldarulls davant la covardia permanent i manifesta dels Mossos. I l'Ajuntament ha preferit els Mossos abans que no pas els berguedans i ja s'ho ha trobat.
Després dels gegants s'ha acabat La Patum: ni Nans Nous ni Tirabol. Totes les comparses s'han aplegat al mig de la Plaça i s'han fet uns minuts de silenci.Com ha deia un escrit que s'ha llegit de la comparsa dels Nans Nous, a la que pertanyia Pep Isanta: La Plaça és més plena que mai, però mai s'havia vist tanta buidor. Abans de marxar un amic em deia "No pensava que això ho arribés a veure mai."F.
