dimecres, de maig 25, 2005
Globalització i crisi del tèxtil: Mediterrània vs. Xina ?
La globalització neoliberal només mira els beneficis i està exempta de responsabilitats socials i ecològiques. El tèxtil de Mataró està vivint una situació equivalent a la de molts països de la Mediterrània. La crisi del sector no pot amagar la realitat d'explotació que s'ha sustentat amb el vist-i-plau de polítics i que durant anys ha afavorit els guanys dels empresaris. Aquests són els agents responsables de la subcontractació, de l'economia submergida i de l'explotació de gènere. Ara, al·ludint a l'entrada de productes barats de la Xina, la seva solució és tancar l'empresa-taller o bé incrementar l'explotació.
Davant dels prejudicis i dels tòpics dels qui pengen les culpes als "xinesos", us convidem a fer una reflexió col·lectiva per encarar una resposta popular de totes les persones que vivim i treballem a Mataró enfront de la passivitat institucional i de l'explotació patronal.
Visiteu l'informe "L'economia submergida en un context local. El cas de la indústria tèxtil de Mataró", elaborat per Pere Jódar i Ramon Alòs que trobareu a http://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdfhttp://www.iec.es/institucio/societats/ACSociologia/Publicacions/PDF/numero1_1995/5.pdf
I per tenir una idea global del problema, llegiu aquest article que hem traduït del francès:
Tèxtil, tempesta als països mediterranis . Marroc, Tuníssia i la Turquia davant de la competència xinesa.
El tèxtil xinès fa tremolar els països de la mediterrània. La fi de les quotes amenaça a països com el Marroc, Tuníssia i Turquia, que exporten el 90% de la seva producció cap a Europa. És impossible, en efecte, que competeixin amb costos de producció de la Xina, deu vegades menys elevats.
La fi de les quotes sobre les exportacions de teixits xinesos pesa com una llosa sobre les economies països del contorn mediterrani. "Un terç, aproximadament, de les ocupacions de la zona estan en risc i severament afectades" per aquesta competència, considera Jean-François Limantour, president del Cercle euromediterrani dels dirigents del tèxtil-indumentària, una associació que agrupa industrials i distribuïdors de la regió.El sector del tèxtil-indumentària constitueix la primera empresa industrial de gairebé la totalitat dels països de la zona, amb 7 milions d’empleats directes. A Tuníssia i a Marroc, més de 200.000 persones són respectivament empleades en el teixit (entre una meitat i un terç de les ocupacions de la indústria). A Turquia, un milió d’assalariats treballen al sector (un quart de les ocupacions industrials). Aquests tres països exporten 90% de la seva producció cap a Europa, gairebé sense drets de duana.
Impossible de competir amb la XinaSi els països del contorn mediterrani han assentat la seva activitat des de fa dos o tres anys, "s'han debilitat respecte al període recent ja que l'última fase de supressió de les quotes (acabada el 1r de gener) ha afectat a productes que figuraven al primer rang de les seves exportacions com les T-shirts, els productes de gènere de punt o els pantalons", explica Gildas Minvielle, economista a l’Institut francès de la moda. Així entre gener i febrer, les exportacions marroquines de tèxtil han caigut un 22% respecte a l’any precedent, tal i com indicà el passat 25 d'abril a Rabat Mohamed Tazi, director general de l’Associació marroquina de les indústries del tèxtil i la indumentària.
"És una qüestió perduda de bell antuvi, perquè aquests països no poden discutir sobre els costos.", considera François-Marie Grau, director dels assumptes econòmics internacionals de la Unió francesa de les indústries de la indumentària (UFIH). "El salari d’una obrera de confecció a Marroc o a Tuníssia són 200 euros per mes, en canvi a la Xina oscil·la entre 20 o 25 euros" subratlla el Sr. Limantour. L’única estratègia per sortir-se’n és "passar de la subcontractació a la contractació", és a dir a la fabricació de productes acabats, explica Sr Grau. Una altra estratègia possible és "fabricar petites sèries en terminis molt curts, això que els xinesos no poden fer a causa del gran volum de la seva producció", segons el Sr. Grau.
Marroc, Egipte i Tuníssia han reclamat una ajuda tècnica de la Unió Europea per plantar cara als productes xinesos, va indicar el passat 27 d'abril el ministre tunisenc d’Indústria en una entrevista al diari marroquí L’Economiste. “Li hem demanat que prengui un mínim de mesures de salvaguarda (...)". M. Chelbi ha subratllat igualment la importància d’un ajut de la UE a la formació del tèxtil. Ja que per fabricar productes d’alta gamma, es necessita molta experiència, ha dit. "També cal que puguem participar en els programes europeus d'Investigació i Desenvolupament al sector del tèxtil-indumentària, als quals no tenim accés actualment”, ha lamentat el ministre tunisenc.
Impossible de competir amb la XinaSi els països del contorn mediterrani han assentat la seva activitat des de fa dos o tres anys, "s'han debilitat respecte al període recent ja que l'última fase de supressió de les quotes (acabada el 1r de gener) ha afectat a productes que figuraven al primer rang de les seves exportacions com les T-shirts, els productes de gènere de punt o els pantalons", explica Gildas Minvielle, economista a l’Institut francès de la moda. Així entre gener i febrer, les exportacions marroquines de tèxtil han caigut un 22% respecte a l’any precedent, tal i com indicà el passat 25 d'abril a Rabat Mohamed Tazi, director general de l’Associació marroquina de les indústries del tèxtil i la indumentària.
"És una qüestió perduda de bell antuvi, perquè aquests països no poden discutir sobre els costos.", considera François-Marie Grau, director dels assumptes econòmics internacionals de la Unió francesa de les indústries de la indumentària (UFIH). "El salari d’una obrera de confecció a Marroc o a Tuníssia són 200 euros per mes, en canvi a la Xina oscil·la entre 20 o 25 euros" subratlla el Sr. Limantour. L’única estratègia per sortir-se’n és "passar de la subcontractació a la contractació", és a dir a la fabricació de productes acabats, explica Sr Grau. Una altra estratègia possible és "fabricar petites sèries en terminis molt curts, això que els xinesos no poden fer a causa del gran volum de la seva producció", segons el Sr. Grau.
Marroc, Egipte i Tuníssia han reclamat una ajuda tècnica de la Unió Europea per plantar cara als productes xinesos, va indicar el passat 27 d'abril el ministre tunisenc d’Indústria en una entrevista al diari marroquí L’Economiste. “Li hem demanat que prengui un mínim de mesures de salvaguarda (...)". M. Chelbi ha subratllat igualment la importància d’un ajut de la UE a la formació del tèxtil. Ja que per fabricar productes d’alta gamma, es necessita molta experiència, ha dit. "També cal que puguem participar en els programes europeus d'Investigació i Desenvolupament al sector del tèxtil-indumentària, als quals no tenim accés actualment”, ha lamentat el ministre tunisenc.
