dimecres, d’abril 05, 2006
ÈRIC BERTRAN, UN EXEMPLE DE DIGNITAT DAVANT DE L'ESPANYOLISME
Entrevista de Núria Navarro (El Periódico 05/04/06) a ÈRIC BERTRAN, ESTUDIANT D'ESO: "Només vaig dirigir un correu a 'Atenció al Client'" • Aquest noi va demanar l'etiquetatge en català i el van portar a l'Audiència Nacional
Nascut a Barcelona (1990). Viu a Lloret de Mar. Demà presenta el seu llibre a Òmnium Cultural. Èric Bertran té 15 anys, és voluntari de la Creu Roja, practica vela i estudia cinc idiomes. Fins aquí, el fill que qualsevol mare voldria tenir. Però, per alguns, ha efectuat amenaces. Fa un any va demanar a través d'un correu l'etiquetatge en la seva llengua i en va passar de tots els colors. El cas va arribar fins a l'Audiència Nacional. Ara ho explica tot a Èric i l'Exèrcit del Fènix (Proa).-
Nascut a Barcelona (1990). Viu a Lloret de Mar. Demà presenta el seu llibre a Òmnium Cultural. Èric Bertran té 15 anys, és voluntari de la Creu Roja, practica vela i estudia cinc idiomes. Fins aquí, el fill que qualsevol mare voldria tenir. Però, per alguns, ha efectuat amenaces. Fa un any va demanar a través d'un correu l'etiquetatge en la seva llengua i en va passar de tots els colors. El cas va arribar fins a l'Audiència Nacional. Ara ho explica tot a Èric i l'Exèrcit del Fènix (Proa).-
--Tot va començar amb un berenar.--Sí. Berenant, vaig veure que l'envàs de llet no estava en català. Em vaig preguntar per què i vaig decidir enviar-hi un correu. Només vaig dirigir un correu al departament d'Atenció al Client dels supermercats DIA.
--Al correu deia que era el cap de l'organització Exèrcit del Fènix.--Així vaig batejar la web en què quatre amics comentàvem notícies sobre la llengua i sobre Catalunya.
--I deia que, si no li responien, "vindria tota la seva organització i..."--"... ho demanaria de manera menys simpàtica". En aquest any he après altres formes de dir les coses, però d'això a ser una amenaça terrorista... ¡Al correu, que vaig escriure en castellà perquè m'entenguessin, sortia la meva adreça!
--Si no l'arriba a contestar ningú, ¿què hauria fet?--¡Si ni tan sols me'n recordava, ja! Simplement el vaig enviar i no hi vaig donar més importància. Al cap de sis dies jo estava en pijama, a punt d'anar al llit, i es va presentar a casa la Guàrdia Civil. A l'entrar a la meva habitació, el primer comentari va ser: "Mira, una bandera catalana, ¡ja el tenim!". ¿Sap per què tenia aquella bandera?
--¿Per sentiment?--Perquè me la va regalar el meu oncle després del Catalunya-Brasil. Però a la meva habitació, que és petitona, hi havia 10 agents i al passadís, 5 més. Em van registrar la paperera plena de mocadors, van mirar els bolis per dins, van llegir el meu diari personal...
--¿Què va passar després?--Em van prendre declaració a Blanes, fent-me bromes sobre si era Harry Potter... Però els mateixos que feien broma, van posar a l'expedient que era un nen violent i que l'Exèrcit del Fènix era l'inici d'un grup terrorista molt perillós. Si tan perillós era, ¿per què em van deixar anar?
--Un matís. ¿Com definiria vostè un terrorista?--Com la persona que mata o té intenció de matar.
--L'angoixa va anar creixent.--Sí. Potser el pitjor moment va ser a l'Audiència Nacional. Sabia que no em podien fer res, però tot era molt surrealista... ¡Al nen que va portar la dinamita d'Astúries per a l'11-M no el van jutjar com a terrorista! La fiscal, entre altres coses, em va dir que era massa intel.ligent, i que aquest tipus d'intel.ligències "s'ha de controlar per no descarrilar...".
--¿La seva família és independentista?--Els meus pares són catalans. Parlem en català. Ni tan sols tenim el burro enganxat al cotxe...
--Doncs hi ha qui el descriu com "el fill de Josu Ternera...".--Fins i tot va córrer el rumor que jo havia posat les bombes a Hipercor... ¡Si no havia nascut!
--¿Com van reaccionar els amics?--He hagut de canviar d'institut.
--¡Què diu ara!--Molts alumnes van acceptar malament la meva història i hi va haver professors que van prendre partit... El conductor de l'autocar em va dir que el que havia passat no era res comparat amb el que ell em faria. La direcció del centre no va fer res; el consell comarcal, tampoc...
--Vostè va recórrer a Maragall i no en va rebre resposta.--No. ¡I és el meu president! Gairebé em tanquen vuit anys en un reformatori per fer la feina que ell no fa i que hauria de fer: defensar el català. No voldrà que ho ignori quan hi hagi eleccions... Jo vull una democràcia democràtica.
--¿Què vol dir?--Que tanquin diaris o il.legalitzin un partit a Euskadi no és democràtic. Castigar algú per cremar una bandera espanyola i no fer-ho per cremar-ne una de catalana, tampoc.
--Escolti, ¿tan important és tenir un tetrabric de llet en català?--Per a mi, sí. No és un problema per a estats d'Europa amb llengües amb menys parlants que el català. ¿Per què aquí sí? Simplement per la poca dignitat que tenim els catalans. Som un país amb polítics nacionalistes que estan en contra de l'etiquetatge en català. ¿Això és normal? Anem rebent atacs i ens costa reaccionar.
--Bé, ara tenim l'Estatut.--És un Estatut ideal per a Espanya, molt covard. Alguns partits han posat un preu molt baix a Catalunya. I jo no li poso preu.
