dijous, de novembre 24, 2005
El PP crida, el tripartit obeeix
Arran dels fets esdevinguts en la Botifarrada a la hispanitat d’enguany celebrada a Mataró, una militant de Maulets ha estat cridada a declarar per “ultraje a España” amb motiu de la crema d’una bandera espanyola.
Un cop més, aquest sistema mal anomenat “democràtic” s’ha posat en evidència negant un dret fonamental com és la llibertat d’expressió. Això sí, ho fa de manera selectiva, ja que només són reprimides aquelles persones, organitzacions,... no afins amb les línies ideològiques dominants. Això explica que grups feixistes puguin actuar amb total impunitat i que les seves agressions no siguin ni perseguides ni condemnades.
De la mateixa manera s’explica el fet que l’encesa d’una bandera espanyola sigui l’única penada per la llei. Quina classe d’estat necessita protegir els seus símbols d’aquesta manera? Doncs aquell que sap que és rebutjat, que és feble, sense arguments vàlids que el legitimi, que necessita d’una llei per protegir-se, en definitiva, que no es pot defensar per si sol (la crema de qualsevol altra bandera d’aquest estat no és delicte).
Recentment, una militant de Maulets ha hagut d’anar a declarar com a imputada als Jutjats de Mataró per un suposat “ultraje a españa”, ja que va ser qui va firmar les instàncies presentades a l’ajuntament per als permisos per celebrar la Botifarrada. És aquest l’únic motiu pel qual ara mateix es troba ficada en aquest procés. I va ser el propi ajuntament qui va anar a denunciar aquests fets als jutjats. Algú que no estigui al corrent de la vida política de Mataró es podria imaginar que és el Pp qui governa, però no. És el tripartit qui governa (i es fan dir d’esquerres i catalanistes).
Tampoc hem d’oblidar, però, la feina que van fer alguns mitjans de comunicació locals, els quals no es van cansar d’eclipsar l’èxit de la Botifarrada amb aquest fet (i això que s’hi van esforçar molt...) i de demanar que se’n busquessin els responsables
Cal afegir la recent llei de civisme promoguda per l’ajuntament de Mataró, la qual prohibeix i multa encartellar en llocs no adequats, és a dir, fora de cartellera. Però aquestes no existeixen, aconseguint així reduir encara més l’espai de participació, difusió d’actes, activitats,... i el que és més alarmant, d’expressió.
Animem el jovent català a no caure en la intoxicació mediàtica en la que intenten criminalitzar l’esquerra independentista, i a sumar-se a la lluita per enderrocar aquesta Europa del capital i la guerra i construir una mediterrània de pobles i persones lliures.
Assemblea de Maulets de Mataró
Alerta Solidària
[El jovent prenem la paraula>> independència : revolució]
Esperem que en féu la màxima difusió possible: [+info : 651 47 92 80]
República i Guerra Civil a Malgrat de Mar
Aquest cicle s'inicià amb la presentació, el passat 20 de novembre, al Centre Cultural, del llibre "Malgrat 1930-1940: els anys silenciats. República, guerra, revolució i dictadura a un poble del Maresme"de la historiadora Sònia Garangou Tarrés, fruit de la 6a. Beca d'Investigació "Vila de Malgrat de Mar".
El llibre de Sònia Garangou, que ja es pot adquirir a les llibreries, serà, sens dubte, un referent imprescindible per entendre uns anys difícils de la història de Malgrat. L'autora, que ha entrevistat més de 50 persones i ha consultat la documentació disponible de diferents arxius (locals, comarcals, nacionals, estatals), ens ofereix el treball de més de dos anys de dedicació. L'estudi reprodueix 40 imatges fotogràfiques, 35 documents i conté 20 quadres explicatius, 6 annexos i un índex onomàstic amb més de mil noms.
27 de novembre de 2005
La segona república. Una visió general
Anna Sallés
Malgrat, l'any 1930, estava perfectament "sintonitzat" amb el que passava arreu del país. Cadascun dels "grans" esdeveniments de l'època són viscuts intensament al nostre poble. Hem demanat a Anna Sallés, professora d'història de la Universitat Autònoma de Barcelona i autora de diversos treballs sobre l'època, que ens situï a la Segona República amb la intenció que puguem entendre millor el que va passar al nostre poble.
No li hem demanat tant que ens faci un "resum", com que ens doni algunes claus per entendre millor el període. Voldríem preguntar-nos què va passar i perquè, i, en la mesura del possible, arribar a algunes conclusions.
18 de desembre de 2005
Guerra i revolució: els comitès
Josep Maymí
Un dels temes més controvertits de la guerra civil espanyola de 1936-39 a la reraguarda republicana és la qüestió dels comitès antifeixistes. Josep Maymí va estudiar en profunditat els Comitès Antifeixistes de Salt i Orriols, segurament dels mes temuts de les comarques gironines.
Sens dubte, sense la revolució que s'inicia com a reacció a l'alçament de l'exèrcit contra la república no podrem entendre res del que va passar. Maymí coneix la realitat del nostre poble perquè ha estat tutor del llibre de Sònia Garangou. Volem que ens expliqui la seva visió dels fets i de per on van les recerques sobre el paper del comitès. Es tracta, com s'ha dit, d'un grup d'incontrolats, o podem pensar que hi hagué alguna cosa més?
15 de gener de 2006
I després del 31 de gener de 1939, què?
Taula rodona amb la participació de diverses persones que van viure els fets.
Volem donar veu als protagonistes de l'època perquè ens expliquin què va passar després de l'entrada dels "nacionals" al nostre poble el 31 de gener de 1939. La taula rodona serà moderada per Sònia Garangou Tarrés
19 de febrer de 2006
La repressió i l'exili.
Francesc Vilanova Vila-Abadal
Després de la guerra va arribar la repressió. Comencem a conèixer, amb noms i cognoms, totes aquelles persones que van ser represaliades, moltes de les quals dissortadament no estan entre nosaltres. El llibre de Sònia Garangou desmunta un dels tòpics existents al nostre poble: que després de la guerra va venir la "pau" i que no hi va haver repressió.
Francesc Vilanova, autor de diversos treballs sobre l'exili republicà, autor d'un llibre recent sobre el franquisme, centrarà la seva exposició en què va significar la fi de la guerra per al país. Li hem demanat que ens parli breument de dos personatges de relleu nacional vinculats a la nostra població i que van patir l'exili: Francesc Arnau i Cortina i Salvador Armendares.
dimarts, de novembre 22, 2005
Salamanca mon amour
Ja s'ha aprovat la llei de retorn dels papers de la Generalitat republicana incautats i dipositats a l'Arxiu de Salamanca.
Tot i els cants de sirena de ZP i del tristpartit català, hi ha quatre observacions que des de MATARÓ VIU creiem que cal fer sobre el tema:
1.- Els béns, els papers i la documentació, de persones particulars, partits i sindicats NO es tornen als seus propietaris si aquests no especifiquen exactament què els van robar i justifiquen la seva propietat. (tela!)
2.- La Generalitat haurà de pagar una còpia de tots els papers que es tornin, perquè quedi dipositada a l'Arxiu de Salamanca. Si això hi sumem que fins ara ja s'havia pagat des de Catalunya la catalogació i el microfilm d'una gran part dels papers de la Generalitat...podem dir allò de "cornuts i a pagar el beure".
3.- Els ajuntaments, entitats i particulars de les "altres comunidades autónomas" s'hauran de fotre, a no ser que hi hagi "voluntat política".
4.- La llei afegeix la creació d'un "Centro de la Memoria Histórica" a la ciutat de Salamanca, suposem que en compensació a l'espanyolisme imperant en aquella "villa" pel pretès sacrifici de desprendre's d'una documentació incautada com a botí de guerra (quins collons!).
Sembla mentida, però amb l'estatutet i quatre paperots encara hi ha catalans que es fan palles amb el "talante" de ZP. La realitat és tan miserable que sembla que els catalans i les catalanes siguem un poble de rucs...
dimarts, de novembre 15, 2005
Presenten un curs d'Esperanto i el documental "The Take" a Premià de Mar
- Passi de video amb la pel·lícula documental The take (La toma), sobre les empreses autogestionades a l'Argentina, organitzat pel Sindicat de Treballadors de Premià CNT/AIT
dimarts, de novembre 08, 2005
París 2005 > L'espurna que encén la flama
El neoliberalisme empresona els pobles i les persones. Queda ben lluny el triomfalisme del referèndum del passat febrer de 2005, en què els polítics de dretes i d'esquerres es donaren la mà prometent-nos les glòries d'una Europa triomfant . Ara bé, la Constitució Europea, que en molts estats de la UE encara és en tràmit d'aprovació i que, gens casualment, fou rebutjada massivament a França, els ha petat als morros. Fet i fet, és aquesta norma la que estableix les directrius polítiques que s'apliquen des de Brussel·les, les quals estan generant desigualtats i desestructuració als barris populars de les grans ciutats europees.Callarem altre cop quan a finals de novembre Barcelona aculli la cimera Euromediterrània BCN + 10 ? Esperem que no. Desitgem que sigui molta gent la que manifesti el seu rebuig en les mobilitzacions previstes pel dia 27 de novembre en pro d'una Mediterrània dels drets i dels pobles lliures.
Per si algú en té dubtes, els aldarulls populars que s'estan produint a moltes localitats de l'Estat francès, són la constatació d'un sol fet: el capitalisme neoliberal s'ensorra. És qüestió de temps. Els joves que avui s'encaren als gendarmes del sistema, són (ara més que mai) l'espurna que encén la flama.
Per aprofundir en les causes i per parlar d'allò que passa a l'Estat francès, hi ha dos actes programats a la nostra ciutat, Mataró, que són veritablement interessants:
--> Dijous 10 de novembre a les 18.00 h.- a Can Palauet, el Moviment Educatiu del Maresme (MEM) organitza una xerrada amb el títol " Polítiques d'integració a Europa. Desacords i consensos" a càrrec de Danilo Martuccelli (investigador del Centre de Recerques Sociològiques de França).
--> Dissabte 12 de novembre a les 20.00 h.- al Casal Fèlix Cucurull, Maulets ha organitzat una tertúlia amb Marta Serra, jove independentista de Perpinyà i experta en demografia, i després es projectarà la pel·lícula "L'Odi" dirigida per Mathieu Kassovitz.
diumenge, de novembre 06, 2005
Tertúlia sobre Manuel de Pedrolo
"Manuel de Pedrolo, 15 anys després" és el títol de la tertúlia que ha organitzat el Casal Fèlix Cucurull (c. d'Amàlia 16 baix, Mataró), el proper dijous 17 de novembre a les 19.00 de la tarda.L'acte serà una invitació a rellegir Pedrolo i comptarà amb la participació de l'editor de El Llamp, Enric Borràs, que va conèixer personalment un escriptor dels més prolífics de la literatura contemporània.
dissabte, de novembre 05, 2005
Reclamen el dret d'Autodeterminació i qüestionen el servilisme dels Estatuts
Una trentena de persones han assistit a l’acte públic “On anem amb l’Estatut?”, organitzat divendres 4 de novembre a la sala de Can Palauet de Mataró.La CUP, que el passat 11 de setembre ja va donar a conèixer el seu rebuig a la perpetuació de l’Estat espanyol de les autonomies, ha refermat el seu compromís de lluita pel reconeixement del dret d’Autodeterminació i ha organitzat un acte públic amb Quim Soler i Aleix Cardona, per tal d’oferir a la ciutadania nous elements i punts de vista, que són silenciats als grans mitjans de comunicació.
Quim Soler, membre del Secretariat Nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), ha desglossat els articles de les propostes de reforma dels estatuts autonòmics de València i del principat de Catalunya i ha advertit que en relació a la llengua no anirem gaire lluny atès que “són estatutets” limitats per l’actual Constitució espanyola. Ha comentat que en l’estatut principatí hagués estat interessant desenvolupar en l’articulat la fórmula del català com a llengua comuna de relació i d’integració i que s’han comès badades com no considerar com a catalans i catalanes aquelles persones que, per exemple, viuen a Perpinyà. Segons Quim Soler aquest relaxament de l’exigència en l’àmbit de la llengua, ha servit per destapar la màscara als partits institucionals, amb la qual cosa es referma la necessitat, que hi hagi entitats, com la CAL, que apostin per enfortir el treball pel país des de la societat civil, desplegant una acció política de base i unitària.
Aleix Cardona, regidor independent d’ERC a Prats de Lluçanès ha iniciat la seva intervenció aclarint que hi havia dos possibles punts de partida: un, considerar que hi ha un sentiment nacional català compatible dins la nació espanyola, i l’altre, considerar que som un nació i que com a tal ha de prendre les seves decisions de forma sobirana.
Ha ressaltat l’ambivalència de les paraules de Jaume Renyer, membre del FOCDA i de la direcció d’ERC que abans del 30 de setembre plantejà la inclusió del Dret d’Autodeterminació i la seva invulnerabilitat com a dues condicions mínimes de caràcter polític per evitar que la reforma estatutària no esdevingui una mera reordenació administrativa de competències entre l’Estat i la Generalitat. Actualment, però, tota la classe política catalana, incloent ERC, s’ha agenollat a la idea d’encaixar els Països Catalans dins d’Espanya i d’arraconar qualsevol temptativa de fer política independentista.
Ara bé, això s’explica, segons Cardona, perquè ens trobem davant d’una gran operació d’Estat, destinada a ressituar l’Estat espanyol sorgit de la transició postfranquista en el nou escenari internacional. Aquesta operació d’Estat, tot indica que passarà per una nova estructuració “federalitzant” i per la instrumentalització del nacionalisme català com a element desactivador del projecte independentista del País Basc. Aquest darrer punt, és el que explicaria l’ambigüitat calculada amb què treballen els dirigents d’ERC, que ha renunciat públicament i explícita a fer una política independentista. De tot plegat ha subratllat que cal determinar quina és la nostra opció: la nova Espanya en la qual ens volen encaixar des del PSOE fins a la patronal CECOT o bé l’opció de la independència, que tot i ser difícil no és en cap cas inabastable.
L’acte ha comptat amb diverses intervencions del públic i, finalment, l’organització de l’acte s’ha clos amb la informació que una jove mataronina, militant independentista, ha estat imputada per “ultraje a la bandera de España” arran de la botifarrada contra la hispanitat que el passat 12 d’octubre va congregar 3.000 persones a la plaça de l’Ajuntament, i s’ha demanat que tothom s’impliqui en les mobilitzacions i actes de solidaritat que es programin.
dijous, de novembre 03, 2005
Guerra Civil i franquisme: memòria i justícia històrica
El grup comarcal d'Amnistia Internacional al Maresme ha organitzat una xerrada sobre la Guerra Civil i el Franquisme el proper dimarts 8 de novembre, a les 19:30 h.- a la Biblioteca Pompeu Fabra (Mataró)
Ponents:
- Carlos Jiménez Villarejo
- Manel Perona (ARMHC)
- Margarida Colomer, historiadora i membre del Centre d'Estudis sobre
les èpoques franquista i democràtica (CEFID)
- Xavier Ramírez, activista d'Amnistia Internacional
AI-Maresme
dimecres, de novembre 02, 2005
Salvem la riera d'Arenys de Munt
Per donar ressò a la lluita per la preservació de la darrera riera de sorra maresmenca que travessa un nucli urbà, la gent gent que se l'estima i la vol el més natural possible, ha obert un bloc a www.salvemlariera.org que a més de les darreres novetats intenta recollir testimonis de gent que vol que no se soterri la riera.
