dimecres, de juny 14, 2006
Solidaritat amb la Drogueria
LA DROGUERIA, CAL TXEPES I CAL MOTXO DESALLOTJATS!
El Centre Social Okupat i Autogestionat la Drogueria ha esta desallotjat aquesta matinada. Després d’anul·lar l’ordre del dia 26 per manca d’efectius, el dia 7 de juny la jutgessa va decretar una ordre de desnonament amb data oberta.
A les sis del matí, unitats dels Mossos d’Esquadra, acompanyats de la Policia Local, han fet efectiu el desallotjament de la Drogueria. Han vingut deu furgones dels mossos, a petar de terroristes uniformats amb els seus cascos i porres per només dos de nosaltres que dormiem a casa nostra. No imàginavem que la manca d’efectius es referís a això...
Juntament amb aquest desallotjament, també han sigut desallotjades les dues vivendes okupades situades a la mateixa illa de Can Cruzate, totes dues en edificis propietat de l’Ajuntament.
El desallotjament de les dues vivendes ha estat realitzat de forma il·legal. La jutgessa havia decretat una ordre de desallotjament cautelar per Cal Motxo. Aquesta ordre però, no ens havia esta comunicada impedint de fet, la possibilitat d’interposar un recurs. Per cal Txepes, el desallotjament s’ha fet sense cap tipus d’odre judicial. S’ha de tenir en compte, a més, que la setmana passada una persona havia prestat declaració al jutjats i que el procés havia quedat pendent de judici.
L’actuació d’avui, confirma el que nosaltres hem denunciat durant els quatre anys de vida del Centre Social. l’Estat de dret, la justícia i la democràcia; ara i aquí, són només paraules que amaguen un sistema basat en la dictadura dels diners. Algú ens pot acusar de repetir-nos, però si ens repetim, és perquè sempre passen les mateixes coses.
El dia 18 de juny, amb el referèndum, assistirem a un altre acte d’aquesta representació teatral que és, la democràcia burgesa. ¿Quin sentit pot tenir per nosaltres participar, en un sentit o un altre, en aquest referèndum; si un cop i una altra l’Estat demostra que les seves lleis són paper mullat?
El dret a l’habitatge ens és negat quan se’ns desallotja de casa nostra, il·legalment i amb nocturnitat. El dret d’associació ens és negat quan l’Ajuntament opta per desallotjar i destruir el projecte associatiu que hem desenvolupat durant els últims quatre anys a la Drogueria. El dret a la llibertat d’expressió ens és negat, quan l’Ajuntament envia a la policia local a que arrenqui els cartells de les diverses activitats que realitzem, just després que nosaltres els haguem penjat, per tal de silenciar la nostra veu.
Avui hem perdut un Centre Social i dues vivendes, però no les ganes de viure i de continuar lluitant. Nosaltres continuarem apostant pel treball de base, horitzontal assembleari i autònom per visibilitzar i denunciar els abusos de poder que afecten la ciutat, el territori i les nostres vides. Nosaltres continuarem apostant per l’acció directa, per construir noves formes de relació i convivència, de pensament i treball, oposant-nos a l’individualisme i la passivitat a la que ens intenta obligar el Sistema.
Amb el desallotjament dels Centres Socials, l’Ajuntament pretén acabar amb un problema, però nosaltres contestem que això només acaba de començar i que els seus problemes es multiplicaran. La nostra lluita va més enllà de l’espai físic dels edicifcis buits que ens acullen, continuarem lluitant i adoptant els mitjans que en cada moment pensem necessàris per canviar aquesta realitat gris i avorrida. No tenim pressa.
Alguna gent ens pregunta i ara que farem? Nosaltres també preguntem a tota la gent que hem participat, d’una forma o una altra, de la Drogueria: i ara que farem?
L’existència d’un Centre Social com la drogueria ha marcat un abans i un després en la vida de moltes persones. Nosaltres pensem, que disposar d’espais col·lectius autogestionats on trobar-nos, és una necessitat que continua existint. Així doncs cridem a qui en tingui ganes a treballar, per poder aconseguir més espais alliberats per Mataró.
El Centre Social Okupat i Autogestionat la Drogueria ha esta desallotjat aquesta matinada. Després d’anul·lar l’ordre del dia 26 per manca d’efectius, el dia 7 de juny la jutgessa va decretar una ordre de desnonament amb data oberta.
A les sis del matí, unitats dels Mossos d’Esquadra, acompanyats de la Policia Local, han fet efectiu el desallotjament de la Drogueria. Han vingut deu furgones dels mossos, a petar de terroristes uniformats amb els seus cascos i porres per només dos de nosaltres que dormiem a casa nostra. No imàginavem que la manca d’efectius es referís a això...
Juntament amb aquest desallotjament, també han sigut desallotjades les dues vivendes okupades situades a la mateixa illa de Can Cruzate, totes dues en edificis propietat de l’Ajuntament.
El desallotjament de les dues vivendes ha estat realitzat de forma il·legal. La jutgessa havia decretat una ordre de desallotjament cautelar per Cal Motxo. Aquesta ordre però, no ens havia esta comunicada impedint de fet, la possibilitat d’interposar un recurs. Per cal Txepes, el desallotjament s’ha fet sense cap tipus d’odre judicial. S’ha de tenir en compte, a més, que la setmana passada una persona havia prestat declaració al jutjats i que el procés havia quedat pendent de judici.
L’actuació d’avui, confirma el que nosaltres hem denunciat durant els quatre anys de vida del Centre Social. l’Estat de dret, la justícia i la democràcia; ara i aquí, són només paraules que amaguen un sistema basat en la dictadura dels diners. Algú ens pot acusar de repetir-nos, però si ens repetim, és perquè sempre passen les mateixes coses.
El dia 18 de juny, amb el referèndum, assistirem a un altre acte d’aquesta representació teatral que és, la democràcia burgesa. ¿Quin sentit pot tenir per nosaltres participar, en un sentit o un altre, en aquest referèndum; si un cop i una altra l’Estat demostra que les seves lleis són paper mullat?
El dret a l’habitatge ens és negat quan se’ns desallotja de casa nostra, il·legalment i amb nocturnitat. El dret d’associació ens és negat quan l’Ajuntament opta per desallotjar i destruir el projecte associatiu que hem desenvolupat durant els últims quatre anys a la Drogueria. El dret a la llibertat d’expressió ens és negat, quan l’Ajuntament envia a la policia local a que arrenqui els cartells de les diverses activitats que realitzem, just després que nosaltres els haguem penjat, per tal de silenciar la nostra veu.
Avui hem perdut un Centre Social i dues vivendes, però no les ganes de viure i de continuar lluitant. Nosaltres continuarem apostant pel treball de base, horitzontal assembleari i autònom per visibilitzar i denunciar els abusos de poder que afecten la ciutat, el territori i les nostres vides. Nosaltres continuarem apostant per l’acció directa, per construir noves formes de relació i convivència, de pensament i treball, oposant-nos a l’individualisme i la passivitat a la que ens intenta obligar el Sistema.
Amb el desallotjament dels Centres Socials, l’Ajuntament pretén acabar amb un problema, però nosaltres contestem que això només acaba de començar i que els seus problemes es multiplicaran. La nostra lluita va més enllà de l’espai físic dels edicifcis buits que ens acullen, continuarem lluitant i adoptant els mitjans que en cada moment pensem necessàris per canviar aquesta realitat gris i avorrida. No tenim pressa.
Alguna gent ens pregunta i ara que farem? Nosaltres també preguntem a tota la gent que hem participat, d’una forma o una altra, de la Drogueria: i ara que farem?
L’existència d’un Centre Social com la drogueria ha marcat un abans i un després en la vida de moltes persones. Nosaltres pensem, que disposar d’espais col·lectius autogestionats on trobar-nos, és una necessitat que continua existint. Així doncs cridem a qui en tingui ganes a treballar, per poder aconseguir més espais alliberats per Mataró.
* * *
Comunicat de suport de la CUP de Mataró
* * *
La CUP demana explicacions per les irregularitats del desallotjament de La Drogueria i denuncia el projecte especulatiu dissenyat per l'Ajuntament a Can Cruzate
Dilluns 12 de juny, a les 6 del matí, un fort desplegament dels Mossos d'Esquadra i de la policia municipal han executat la sentència judicial que ordenava el desallotjament del CSOA la Drogueria, però que també ha servit per desnonar els dos habitatges “okupats”, coneguts com a Cal Motxo i Can Txepes.
Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Mataró volem fer les següents consideracions:
- L'okupació dels immobles de l'illa de Can Cruzate, propietat de l'empresa municipal PUMSA, ha posat en evidència la manca d'espais destinats a usos socials al centre de Mataró. PUMSA i el govern municipal, han perferit que les cases restin buides i obviar el dret a l'habitatge i la tasca social que s'hi ha desenvolupat. Considerem totalment innecessari el desallotjament en el moment actual, quan encara no hi ha un projecte per a l’illa de Can Cruzate. Què hi guanya la ciutat deixant buits i inutilitzats uns edificis que no tenen cap ús definit?
- Tot i que la sentència judicial només feia referència a l'immoble okupat de la Drogueria, els Mossos en una actuació de dubtosa legalitat han tirat pel dret i han desallotjat les dues vivendes del Carreró (núm. 26 i 28), la qual cosa posa en evidència la pressa que té el tripartit municipal per enderrocar els edificis (alguns amb una singularitat arquitectònica irrepetible) i començar l'operació especulativa dissenyada per a l'illa urbana de Can Cruzate. Cal destacar que es va haver de parar els peus als Mossos d’Esquadra quan començaven a destruir l’edifici històric de La Drogueria.
- El desplegament i l'actuació policial, durant el desallotjament i al llarg del dia, han estat desmesurats i fora de lloc. S'ha provocat un gran ensurt entre el veïnat, s'han produït situacions de violència gratuïta per part dels cossos policials (cops, puntades de peu...) i, a la tarda, dues persones que "presumptament acudien a la concentració de protesta" han estat identificades a l'estació de tren i retingudes pels Mossos i “fitxades preventivament” en una actuació clarament il·legal. L’actuació policial d’ahir només aporta crispació i ostentació gratuïta de força en un moment en què no és necessaria. La funció dels cossos policials és evitar la violència o generar-la? La CUP comparteix la sensació d'indefensió manifestada per molts ciutadans i ciutadanes i davant l'actuació policial i exigeix explicacions a Ramon Bassas, regidor de Seguretat de l'Ajuntament.
- Finalment, la CUP se solidaritza amb els i les membres del col·lectiu del CSOA la Drogueria i dels habitatges okupats de Cal Motxo i Can Txepes, i anima el jovent i la ciutadania a seguir lluitant per fer efectiu el dret a un habitatge i a espais de sociabilitat al marge de la lògica especulativa del capital.
Mataró, 13 de juny de 2006
