dimarts, de maig 02, 2006
El CSOA La Drogueria està amenaçat de desallotjament
La Drogueria naixia com a centre social okupat i autogestionat ara farà quatre anys. La voluntat de construir un espai, on desenvolupar diferents projectes autònoms de contraposició i crítica al sistema capitalista i a les institucions polítiques que el sostenen; va dur a un grup de persones a okupar l'immoble -abandonat des de feia 14 anys- al carrer Santa Maria número 20 de Mataró. Un edifici propietat de l'Ajuntament.
El dia a dia del Centre Social i el treball dels diversos projectes i col•lectius que en formen part no ha estat, en cap cas, una tasca fàcil. Hemr ehabilitat l'espai -molt degradat per culpa de la deixadesa de l'Ajuntament- s'ha donat cobertura a l'organització de moltes activitats i hem treballat i ho continuem fent per adquirir una consciència crítica respecte nosaltres mateixes i la realitat que ens envolta.
Nosaltres hem apostat pel treball de base, horitzontal i assembleari pervisibilitzar i denunciar els abusos de poder que afecten la ciutat, el territori i les nostres vides. Volem construir noves formes de relació i convivència, de pensament i treball, oposant-nos a l'individualisme i la passivitat a la que ens intenta obligar el Sistema. És en el marc de l'okupació on hem anat desenvolupant aquests projectes de vida política activa a la nostra ciutat.
La Drogueria es veu afectada pel PEMU 6 (pla especial de millora urbanística) que abarca tota l'illa de cases anomenada de Can Cruzate. Aquest pla hereta la intenció d'enderrocar l'illa de cases, que com tots sabem ha estat un tema polèmic per l'alt valor històric que representa. Ara l'especulació truca a la porta de la Drogueria en forma de citació judicial. L'Ajuntament, amb la intenció de silenciar aquelles persones que s'hi oposen i destruir els nostres mitjans de lluita, engega un procés contra el Centre Social. En aquest procés es vol determinar qui ha de tenir la possessió de l’immoble, el seu propietari legal – o sigui l'Ajuntament –o bé les persones que durant quatre anys li hem estat donant vida. Nosaltres no tenim cap dubte de quin serà el veredicte de la (in)justícia, com no tenim cap dubte que especuladors, jutges i polítics són diverses cares de la mateixa moneda.
L'Ajuntament engega un procés per “desaucio por impago” d'aquesta forma intenta negar la veritable naturalesa de la nostra acció, assimilant-nos a un llogater que no paga. Nosaltres no som llogaters,mai hem firmat cap contracte. La nostra lluita és contra la propietat privada, neguem la legitimitat de l'ajuntament a apropiar-se de l'espai públic en nom d'una falsa representació de la ciutadania, quan en realitat defensen els interessos dels rics i poderosos.
L'Ajuntament davant del conflicte polític, que posem sobre la taula, opta per recórrer als tribunals obviant un cop més l'arrel del problema. Davant d'aquells que lluiten contra la desigualtat, l'Ajuntament del tripartit “catalanista i d'esquerres”, opta per la repressió pura i dura en comptes de treballar per eliminar la font de desigualtat. Volem aprofitar el moment d'inestabilitat que se'ns ocasiona per posar de manifest no només la opacitat entorn el projecte d'idees d'aquesta illa, sinó també l'opacitat que demostren les institucions entorn dels projectes d'urbanisme i territori. No ens faran creure en les seves penoses polítiques d'urbanisme, d'habitatge o participació, sempre a anys llum de la realitat. Ells són els principals especuladors, Els qui, al cap i a la fi, legitimen i perpetuen el creiexement urbanístic, la destrucció del medi i la imparable pujada del preu del sòl.
Com a veïns i veïnes, com a joves, com a mataronins i mataronines qüestionem i volem arrencar aquesta màscara on s'amaga el poder polític. Veiem que la societat capitalista precaritza les nostres vides esclavitzant a les famílies, a la gent gran, i al jovent....... sembla ser que una espurna ens fa brillar els ulls quan veiem que som capaces d'obrir espais amb les nostres pròpies mans, sense dependre de cap llei, de cap imposició, de cap polític professional. Sembla ser que tenim coses a dir i ha explicar i volem fer els nostres projectes realitat. Per a uns l'okupació és un fi, per unes altres és només un mitjà, una eina per canviar la societat. El que és per tots igual, tant pel que okupa, com pel masover, pel llogater, o el que està hipotecat, -i d'aquí ningú se n'escapa- és que tots som víctimes de la violència immobiliària. I cal organitzar-nos per aturar-la!
Bé, per últim dir que de la Drogueria no marxarem, esteu totes convidades a participar de l'espai, i de les accions de protesta per evitar el desallotjament.
