dilluns, de març 27, 2006
Acte de la CAL a Mataró: "Per un futur sense límits, Països Catalans"
Dijous 30 de març, a les 7 de la tarda, al Casal Aliança de Mataró (carrer Bon Aire, al costat de la Riera) la CAL ha organitzat un acte dins de la campanya que porta per títol "Per un futur sense límits, Països Catalans".
L'acte comptarà amb les intervencions de: Til Stegmann (catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Frankfurt), Jordi Gibergans (membre del Secretariat Nacional de la CAL) i Pere Mayans (membre de la CAL de Mataró).i l'actuació de POETRISTES, a càrrec d’en Titot, Marc Serrats i Albert Vila.
L'acte comptarà amb les intervencions de: Til Stegmann (catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Frankfurt), Jordi Gibergans (membre del Secretariat Nacional de la CAL) i Pere Mayans (membre de la CAL de Mataró).i l'actuació de POETRISTES, a càrrec d’en Titot, Marc Serrats i Albert Vila.
Til Stegmann(Barcelona, 1941) de pare i mare alemanys. És catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt i abans era professor a la Universitat de Berlín, des d'on havia organitzat les Setmanes Catalanes de Berlín el 1978.Fundador de la Biblioteca Catalana de la Universitat de Frankfurt el 1981, que ara té 30.000 volums en llengua catalana, i fundador de la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació Germano-Catalana) el 1983, així com de la Zeitschrift für Katalanistik (Revista d'Estudis Catalans) el 1988 que ja es publica fa 16 anys consecutius.L'any 1997 presenta en el si de la Comissió Europea el mètode EuroCom per a l'adquisició ràpida i simultània de competéncies lectores en totes les llengües romàniques. En 30 anys d'activitat assagística catalana Til Stegmann ha publicat uns 250 articles i contribucions i ha editat una trentena de llibres; escriu, en col.laboració amb la seva dona Inge, la gran Guia artístico-turística dels Països Catalans de 650 pàgines, en alemany: "Katalonien und die Katalanischen Länder (Barcelona, Balearen, Land València, Andorra, Nordkatalonien mit Rosselló)" que després també surt en català a l'Ed. Curial (1998).El seu llibre "Catalunya vista per una alemany", de 1988, ha arribat ara a la 13a edició. El ressó del teball i de les activitats del Prof. Dr. Til Stegmann a la premsa internacional sobrepassen les 800 referències, durant el període 1971-2003. Premi Isidre Bonsoms ja el 1972, rep la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990 i el Premi Memorial Cendrós el 1991.President d'honor de l'Associació Germano-Catalana el 1997.
Manifest "Per un futur sense límits, Països Catalans"
Un cop més, l'estat espanyol, amb la complicitat de la classe política catalana, pretén hipotecar el futur dels Països Catalans, negant la nostra existència com a poble i impedint-nos exercir el nostre legítim dret a l’autodeterminació, el dret de decidir per a nosaltres mateixos, sense interferències alienes. L’actual procés de negociació estatutària posa en evidència que la construcció nacional dels Països Catalans no pot fer-se mai de la mà de l'estat espanyol, un estat que esquartera el nostre territori, un estat que ens imposa una nació que no és la nostra, un estat que pretén dividir la nostra llengua i la nostra cultura.
Aquest no és el camí. Els nous estatuts no ens permeten avançar com a poble, ans al contrari, ens afermen més encara a un marc legal pensat per posar fi a la nostra identitat. Amb aquests estatuts no se’ns reconeix com a nació; es posa en dubte la unitat de la llengua catalana mitjançant el secessionisme lingüístic; el català resta supeditat a un fals bilingüisme que condueix a la substitució lingüística i que a la pràctica, dota l'espanyol d'una clara supremacia; la nostra economia segueix patint un espoli fiscal que en condiciona el creixement; la nostra veu com a poble continua sense estar present als organismes internacionals...
Som una nació i els Països Catalans són el nostre marc de decisió. Cal que ens autocentrem: deixem de mirar-nos des d'Espanya o des de França per començar a mirar-nos des del conjunt de la nació catalana. Cal que assumim de forma desacomplexada el nostre marc territorial, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Cal que actuem per fer del català l'única llengua oficial als Països Catalans, la llengua vehicular d'una societat cada dia més intercultural i diversa. I cal que la nostra veu se senti arreu, com la veu de qualsevol altra nació del món. L'hora dels estatuts, l'hora de demanar permís sobre què podem fer i qui podem ser, ja ha passat. És l'hora d'autodeterminar-nos, de prendre lliurement les nostres decisions, de lluitar, dia rere dia, per un futur de llibertat i de normalitat per al nostre poble.
