Mataró Viu

Els concerts del Live 8 i les mobilitzacions que durant la primera setmana de juliol s’estan duent a terme per rebutjar la reunió del G-8 a Gleneagles (Escòcia), han adobat el terreny per a consignes benèfiques que descarreguin la mala consciència de la ciutadania d’Occident envers la misèria que ha generat l’actual model econòmic de creixement desigual i antiecològic.

L’imperialisme, nord-americà o europeu, està encarnat pels governants dels Estats i pels gestors i directius de les companyies transnacionals, responsables d’haver arrasat el Planeta (guerres, fam, pobresa, destrucció, contaminació...). Però la ciutadania d’aquests països també és corresponsable de la perpetuació de la injustícia i, davant, d’això només hi ha dues sortides: rebel·lar-se i lluitar per l’establiment d’un nou model de relacions humanes, socials, culturals i ecològiques o bé resignar-se i beneir el Sistema (amb majúscules) fins a insensibilitzar-se davant l’horror i el patiment que infringeixen els “nostres” exèrcits de militars i executius grisos.

La incapacitat per donar una resposta global és consubstancial, respon a l’impuls inhumà de l’egoisme, del fet que s’avantposi el fet de “tenir” en comptes del fet de “ser” persones i saber compartir els béns materials i immaterials que som capaços de crear.
Aquesta xacra ha creat un model d’activisme amb pretensions redemptores i amb estètica alternativa, al qual cal referir-s’hi coma a “altercapitalisme”, que en comptes d’assenyalar a les causes dels problemes opta per fer-li el joc al poder i es limita a assenyalar les conseqüències dels actes de l’imperialisme.
Justament, això és el que han fet els artistes i promotors discogràfics amb l’espectacle LIVE8, que segons Roberto Delgado ha estat “una espectacular operació de propaganda amb l’objectiu de netejar la cara a l’imperialisme” amb l’excusa de la pobresa a l’Àfrica. Segons Delgado, s’ha pretès aïllar el moviment capitalista, ridiculitzant-lo numèricament i traient importància a la lluita als carrers enfront a la reunió del G-8 a Gleneagles. Les estrelles de la indústria musical anglosaxona, amb els diners de les companyies transnacionals opressores han organitzat un espectacle de consum televisiu, i alhora que s’autoproclamen com a salvadores del planeta, aboquen merda damunt de la gent que es mobilitza i justifiquen la repressió.
En aquest sentit s’han dirigit les crítiques de Bob Geldof contra “els idiotes violents” que posen en qüestió la legitimitat de les decisions que prenguin els 7 països més rics del món + Rússia (perquè encara conserva un gran arsenal d’armes nuclears).

És obvi, doncs, que amb el lema “Fem que la pobresa sigui història” s’ha pretès amagar la lluita de classes i l’antagonisme entre el moviment altermundista i l’ordre mundial vigent.

Però, per sort, la lluita no s’atura. D’una banda cal reportar les declaracions del Comitè per a l’Abolició del Deute del Tercer Món (CADTM), reprovant el LIVE8 perquè “qualsevol inciativa dirigida a lluitar contra la pobresa que no compti amb la participació dels més pobres és un fracàs”. Als Països Catalans, l’Observatori del Deute i la Campanya Qui deu a Qui també han aportat una veus crítica amb la propaganda que s’ha fet amb la condonció del deute selectiva i restingida. I, d’altra banda, les notícies del dimarts 6 i dimecres 7 ens parlen de forts enfrontaments, accions directes als accessos i autopistes, de trencament de les barreres de separació que aïllen els caps d’Estat de la marea humana que ha acudit a les mobilitzacions de rebuig. Tot i la repressió que s’està produint, de la qual en sabem poca cosa, a causa de l’hermetisme i la militarització informativa, és evident que s’han obert escletxes d’esperança. Des d’aquí, fem arribar la nostra solidaritat a totes les anticapitalistes i reafirmem que “Resistir és vèncer!”

Per últim, cal destacar la presència inesperada i pertorbadora de les accions armades de la resistència islàmica al centre neuràlgic de Londres. Igual que feren a Nova York i a Madrid, posen a tota la població (civils i militars, treballadors i executius) dins d’un mateix sac i povoquen massacres indiscriminades que són difícils de pair i que reforcen l’adhesió i la legitimitat d’organismes antidemocràtics com el G-8.
Des d’aquí, també volem expressar la nostra solidaritat amb els i les treballador(e)s anglesos i encoratjar-los a què exigeixin amb més fermesa que mai i com a primer pas per a la distensió i la pau, la retirada de les tropes de l’Iraq i l’Afganistan.