dijous, de juliol 07, 2005
FSMed: altermundisme o espectacle al servei del Poder?
“Un altre món és possible” ja és una frase tòpica que fins i tot subscriuen els qui detenen el poder. Els “altercapitalistes” són veritables llops amb pell de xai, que perverteixen els mots i defugen la lluita antagonista entre els pobles i el capital.
Per estar a l’aguait farem un balanç del Fòrum Social Mediterrani (FSMed), un esdeveniment que es presentà amb el lema “El Mediterrani, un mar de drets”, però que posà al descobert la tasca d’intoxicació ideològica i informativa a la qual hem d’enfrontar-nos els col·lectius socials anticapitalistes.
El proppassats 16-19 de juny el palau de fires de Montjuïc, Barcelona, acollí el FSMed.
Malgrat l’esforç que moltes persones i entitats organitzadores van fer en matèria d’infrastructures (traduccions simultànies, concerts, recinte firal...), hi havia una barrera de 30 € per accedir al recinte. Si pagar és trist, més decebedor és trobar-se que l’ambient predominant era de partits i sindicats institucionals catalanoespanyols, amb una absència destacada de l’esquerra independentista i del moviment alternatiu català. Els tons coloristes i d’excentricitat que aportaven l’abundant presència italiana, francesa i d’ONG, foren insuficients. L’omnipresència de les delegacions palestines i saharauís, tampoc va servir per amagar el fet que es tractava d’un acte patrocinat per l’Ajuntament tripartit de Barcelona, amb uns límits molt estrictes pel que fa a drets i llibertats fonamentals. Amb aquests avaladors és lògic que el català tornés a brillar per la seva absència en molts dels debats (tot i la traducció simultània...) o que es produïssin picabaralles entre marroquins i saharauís, o fins i tot, que les delegacions del Magrib contestatàries no obtinguessin el visat per desplaçar-se a Barcelona.
Emperò, el balanç del FSMesd és pobre perquè ha repetit la mecànica del Fòrum Social de Londres, d’allunyar els teixit resistent dels debats que més couen i defugir posicionaments ferms enfront del capital, que no fan altra cosa que perpetuar els plantejaments estatalistes i eurocentristes vigents. Aquestes divergències expliquen la incapacitat per plantar cara globalment al projecte neoliberal i antidemocràtic de Constitcuió europea i la insistència dels “altercapitalistes” francesos i italians a introduir pedaços i no pas a cercar solucions radicals.
La clau de volta per comprendre les insuficiències del FSMed ens la donà la delegació catalana independentista que assistí a la Trobada Internacionalista de Sokoa II, a Etxarri-Aranatz, els proppassats 16-18 de juny. A Sokoa II els col·lectius assistents a més de blasmar la globalització neoliberal també van denunciar “el paper de les ONG i de l’autoanomenat altermundisme com a perpetuadors de la dominació imperialista, ja que només pretenen fer més sostenible a través de petites reformes aquesta relació d’explotació i dominació al llarg del planeta”.
Mentre a Sokoa II els independentistes aprovaven resolucions a favor de la diversitat i de la igualtat de drets dels pobles del món, al FSMed hi predominà la propaganda d’ATTAC, que únicament oferia un receptari de fórmules econòmiques capaces d’arreglar el sistema.
Tot amb tot, gràcies a les persones més actives, s’aconseguí l’assemblea de moviments socials del FSMed de diumenge 19 de juny aprovés una convocatòria de mobilització contra la cimera euromediterrània “Barcelona+10” el 27 de novembre que ve. Caldrà tenir-ho ben present i treballar per definir una resposta en clau catalana. Aquesta trobada de caps d’Estat reeditarà la comèdia de la conferència intergovernamental de 1995, però amb un objectiu ben precís: establir una regió de lliurecanvi a la Mediterrània Sud, agregada a la UE i sota el control i la tutela francesa, la qual es contraposa als interessos alemanys d’expansió envers l’Est europeu i Turquia.
La resposta dels moviments socials catalans, no hauria de limitar-se a la contradicció primària de capital- treball i hauria d’enriquir les perspectives del moviment altermundista amb la pròpia experiència de lluita en defensa del territori, dels drets col·lectius dels pobles i de la dignitat de les persones.
Per estar a l’aguait farem un balanç del Fòrum Social Mediterrani (FSMed), un esdeveniment que es presentà amb el lema “El Mediterrani, un mar de drets”, però que posà al descobert la tasca d’intoxicació ideològica i informativa a la qual hem d’enfrontar-nos els col·lectius socials anticapitalistes.
El proppassats 16-19 de juny el palau de fires de Montjuïc, Barcelona, acollí el FSMed.
Malgrat l’esforç que moltes persones i entitats organitzadores van fer en matèria d’infrastructures (traduccions simultànies, concerts, recinte firal...), hi havia una barrera de 30 € per accedir al recinte. Si pagar és trist, més decebedor és trobar-se que l’ambient predominant era de partits i sindicats institucionals catalanoespanyols, amb una absència destacada de l’esquerra independentista i del moviment alternatiu català. Els tons coloristes i d’excentricitat que aportaven l’abundant presència italiana, francesa i d’ONG, foren insuficients. L’omnipresència de les delegacions palestines i saharauís, tampoc va servir per amagar el fet que es tractava d’un acte patrocinat per l’Ajuntament tripartit de Barcelona, amb uns límits molt estrictes pel que fa a drets i llibertats fonamentals. Amb aquests avaladors és lògic que el català tornés a brillar per la seva absència en molts dels debats (tot i la traducció simultània...) o que es produïssin picabaralles entre marroquins i saharauís, o fins i tot, que les delegacions del Magrib contestatàries no obtinguessin el visat per desplaçar-se a Barcelona.
Emperò, el balanç del FSMesd és pobre perquè ha repetit la mecànica del Fòrum Social de Londres, d’allunyar els teixit resistent dels debats que més couen i defugir posicionaments ferms enfront del capital, que no fan altra cosa que perpetuar els plantejaments estatalistes i eurocentristes vigents. Aquestes divergències expliquen la incapacitat per plantar cara globalment al projecte neoliberal i antidemocràtic de Constitcuió europea i la insistència dels “altercapitalistes” francesos i italians a introduir pedaços i no pas a cercar solucions radicals.
La clau de volta per comprendre les insuficiències del FSMed ens la donà la delegació catalana independentista que assistí a la Trobada Internacionalista de Sokoa II, a Etxarri-Aranatz, els proppassats 16-18 de juny. A Sokoa II els col·lectius assistents a més de blasmar la globalització neoliberal també van denunciar “el paper de les ONG i de l’autoanomenat altermundisme com a perpetuadors de la dominació imperialista, ja que només pretenen fer més sostenible a través de petites reformes aquesta relació d’explotació i dominació al llarg del planeta”.
Mentre a Sokoa II els independentistes aprovaven resolucions a favor de la diversitat i de la igualtat de drets dels pobles del món, al FSMed hi predominà la propaganda d’ATTAC, que únicament oferia un receptari de fórmules econòmiques capaces d’arreglar el sistema.
Tot amb tot, gràcies a les persones més actives, s’aconseguí l’assemblea de moviments socials del FSMed de diumenge 19 de juny aprovés una convocatòria de mobilització contra la cimera euromediterrània “Barcelona+10” el 27 de novembre que ve. Caldrà tenir-ho ben present i treballar per definir una resposta en clau catalana. Aquesta trobada de caps d’Estat reeditarà la comèdia de la conferència intergovernamental de 1995, però amb un objectiu ben precís: establir una regió de lliurecanvi a la Mediterrània Sud, agregada a la UE i sota el control i la tutela francesa, la qual es contraposa als interessos alemanys d’expansió envers l’Est europeu i Turquia.
La resposta dels moviments socials catalans, no hauria de limitar-se a la contradicció primària de capital- treball i hauria d’enriquir les perspectives del moviment altermundista amb la pròpia experiència de lluita en defensa del territori, dels drets col·lectius dels pobles i de la dignitat de les persones.