Mataró Viu

Dimecres 20 de juliol es va fer la primera reunió de persones i col·lectius socials interessats a crear una pàgina web alternativa.

Hi varen assistir gent d’Alella, El Masnou i Mataró. Hi va haver coincidència en la necessitat de dotar els col·lectius i les entitats d’eines de contrainformació i es va decidir que l’abast de la pàgina havia d’ésser comarcal.

Hi ha una persona disposada a fer el disseny gràfic. Una altra persona, que va assistir a la reunió amb un ordinador, s’ha ofert per realitzar la programació i va exemplificar com podria funcionar de manera funcional una pàgina descentralitzada i que afavoreixi l’autopublicació.

Es va decidir que la pàgina web serà el “Portal dels moviments socials de la comarca” i que, inicialment, tindrà els següents apartats: agenda, fòrums, enllaços, correus, blocs, una columna de publicació oberta i un cos central amb cròniques i informacions destacades. En un començament tots els membres de l’equip de redacció tindran claus d’accés per modificar la pàgina, si bé es repartirà la feina de manteniment per apartats. D’altra banda, tots els col·lectius disposaran d’una clau d’accés per l’apartat d’agenda i altres que puguin sorgir.

S’acordà presentar el projecte i disseny del portal en una nova convocatòria de reunió, oberta a tots els col·lectius i persones interessades, que es farà al Casal Fèlix Cucurull de Mataró (c.d’Amàlia 16 baixos) el proper dimecres 14 de setembre de 2005 a les 20.00 h.- del vespre. Aquell mateix dia s’escollirà el nom del portal.

CLAM PER ATURAR EL CREIXEMENT RESIDENCIAL

ELS COL·LECTIUS SOCIALS TOPEN AMB L’ARROGÀNCIA DEL GOVERN TRIPARTIT DE MATARÓ


El Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró de dijous 7 de juliol va tornar a mostrar el tarannà arrogant dels membres del govern tripartit de Mataró. Al llarg dels 50 punts de l’ordre del dia van anar acudint diferents col·lectius de la ciutat, alguns varen poder parlar i d’altres ni tan sols entraven dins dels paràmetres assumible per l’oposició de dretes. En qualsevol cas els regidors i les regidores, es limitaren a escoltar estoicament, però tot seguit retornaven als tràmits tècnics, la qual cosa esgotà el temps i la paciència dels i les assistents; no en va, el pla acabà a dos quarts d’1 de la matinada.

La CNT es va presentar al ple amb uns cartells on s’hi llegia “La llibertat d’expressió no té preu”, per denunciar la multa de 120€ que els ha imposat l’Ajuntament, igual que a la CUP, en virtut de la normativa de convivència ciutadana, que curiosament no preveu l’habilitació d’espais de lliure expressió per a les entitats. Potser és que sobrem?

Tot i l’esforç per allargar innecessàriament els temes a debat, cal destacar que hi hagué intervencions que aportaren una mica de llum a la inoperància i l’elitisme del govern, com ara els 15.000€ gastats per l’IMPEM en un convit a empresaris del ram turístic en una “jornada de debat”... o el fet que a data d’avui Prohabitatge tan sols ha gestionat la instal·lació de 2 ascensors en edificis vells de la ciutat, quan la demanda real és de centenars!

Quan ja era tard, va intervenir, dins del prec formulat per CIU, el company de Tierra Verde Joan Sánchez. Primer va lamentar les traves a la participació en el ple i després va denunciar l’incompliment de la promesa donada per l’Alcalde i la regidora de Ciutat Sostenible, Quiti Guirao, de tancar la planta de tractament de residus del carrer Galícia. Aquesta planta amuntega les escòries residuals de la incineradora i Tierra Verde va demostrar que això tenia greus prejudicis per a la salut del veïnat. Alhora va denunciar els jocs de mans que hi ha al darrera de la concessió dels terrenys municipals on està ubicada la planta i va proposar la creació d’una comissió d’investigació i seguiment. Tot i no respondre directament, ni l’Alcalde, ni la regidora varen assumir cap responsabilitat i es van limitar a dir que en un temps “indeterminat” la planta es traslladarà a una altra població, com si la solució “sostenible” fos enviar la merda algú altre!

Finalment, a tres quarts de 12 de la nit, després que els col·lectius d’escoles de música, que havien acudit al ple per manifestar el malestar davant la gestió “amiguista” i deslleial de la Casa de la Música impulsada pel PMC, la sala va quedar pràcticament buida: els 26 regidors, 5 periodistes i els 20 membres de la CUP, Codesema, l’Alternativa Vecinal de Mataró (AVdM), Unió de Pagesos i del casal de joves Xerinola.

CIU va formular un prec sobre “el futur urbanístic de la ciutat”, on interrogà directament al regidor d’urbanisme, Arcadi Vilert, per saber quin era el sostre d’habitants previst pel govern. Tot seguit es van alternar les 4 intervencions dels col·lectius que integren la Xarxa per un Mataró Habitable.

Xavier Safont, de la Unió de Pagesos, va prendre la paraula i va denunciar el tripartit d’haver trencat del l’equilibri territorial debatut en anterior plans urbanístics i va remarcar que l’existència d’un espai agrari és vital per a la supervivència de la pagesia.

Pere Boix, del col·lectiu ecologista Codesema, va resumir les reflaxions i aportacions de la Xarxa d’Entitats i tot seguit va denunciar les martingales del PAUM, que un cop es retirà també es retirà la promesa de l’Alcalde d’obrir un debat ciutadà, sense que això hagi suposat una modificació del plantejament especulatiu i de creixement sense límit. Boix va predir que si el govern no modifica el seu tarannà, toparà amb l’oposició ferma de les entitats de la Xarxa.




Carme Polvillo, de la CUP, va centrar la seva intervenció en remarcar la manca de participació ciutadana i en l’actitud poc atenta del govern envers les entitats, que tinguin o no representació institucional mereixen ésser escoltades. En aquest punt va exemplificar-ho amb la negació del dret a parlar a les noies del casal Xerinola de Cerdanyola (que varen repartir manifestos i desplegar una pancarta). Finalment, va demanar que es paralitzessin tots els projectes de creixement residencial si abans no es garantia la impliació ciutadana en una decisió tant determinant pel futur de la ciutat.

Antonio Ruiz, d’AVdM, va destacar la importància de garantir un equilibri entre els sectors productius de la ciutat i que cal donar preeminència a la participació democràtica de la ciutadania.

La intervenció del regidor Vilert es va limitar a respondre a les qüestions de CIU, ignorant les demandes anteriors de paralització del creixement residencial i d’obrir un debat transparent i particiatiu. Vilert va dir que no entenia perquè algú es podia esgarrifar si Mataró assolia la xifra de 145.000 en els propers anys, atès que això ja estava previst en plans urbanístics anteriors i va sentenciar la posició del tripartit: el “creixement és indeterminat i no podem donar una xifra”, a qui volen enganyar?

Els concerts del Live 8 i les mobilitzacions que durant la primera setmana de juliol s’estan duent a terme per rebutjar la reunió del G-8 a Gleneagles (Escòcia), han adobat el terreny per a consignes benèfiques que descarreguin la mala consciència de la ciutadania d’Occident envers la misèria que ha generat l’actual model econòmic de creixement desigual i antiecològic.

L’imperialisme, nord-americà o europeu, està encarnat pels governants dels Estats i pels gestors i directius de les companyies transnacionals, responsables d’haver arrasat el Planeta (guerres, fam, pobresa, destrucció, contaminació...). Però la ciutadania d’aquests països també és corresponsable de la perpetuació de la injustícia i, davant, d’això només hi ha dues sortides: rebel·lar-se i lluitar per l’establiment d’un nou model de relacions humanes, socials, culturals i ecològiques o bé resignar-se i beneir el Sistema (amb majúscules) fins a insensibilitzar-se davant l’horror i el patiment que infringeixen els “nostres” exèrcits de militars i executius grisos.

La incapacitat per donar una resposta global és consubstancial, respon a l’impuls inhumà de l’egoisme, del fet que s’avantposi el fet de “tenir” en comptes del fet de “ser” persones i saber compartir els béns materials i immaterials que som capaços de crear.
Aquesta xacra ha creat un model d’activisme amb pretensions redemptores i amb estètica alternativa, al qual cal referir-s’hi coma a “altercapitalisme”, que en comptes d’assenyalar a les causes dels problemes opta per fer-li el joc al poder i es limita a assenyalar les conseqüències dels actes de l’imperialisme.
Justament, això és el que han fet els artistes i promotors discogràfics amb l’espectacle LIVE8, que segons Roberto Delgado ha estat “una espectacular operació de propaganda amb l’objectiu de netejar la cara a l’imperialisme” amb l’excusa de la pobresa a l’Àfrica. Segons Delgado, s’ha pretès aïllar el moviment capitalista, ridiculitzant-lo numèricament i traient importància a la lluita als carrers enfront a la reunió del G-8 a Gleneagles. Les estrelles de la indústria musical anglosaxona, amb els diners de les companyies transnacionals opressores han organitzat un espectacle de consum televisiu, i alhora que s’autoproclamen com a salvadores del planeta, aboquen merda damunt de la gent que es mobilitza i justifiquen la repressió.
En aquest sentit s’han dirigit les crítiques de Bob Geldof contra “els idiotes violents” que posen en qüestió la legitimitat de les decisions que prenguin els 7 països més rics del món + Rússia (perquè encara conserva un gran arsenal d’armes nuclears).

És obvi, doncs, que amb el lema “Fem que la pobresa sigui història” s’ha pretès amagar la lluita de classes i l’antagonisme entre el moviment altermundista i l’ordre mundial vigent.

Però, per sort, la lluita no s’atura. D’una banda cal reportar les declaracions del Comitè per a l’Abolició del Deute del Tercer Món (CADTM), reprovant el LIVE8 perquè “qualsevol inciativa dirigida a lluitar contra la pobresa que no compti amb la participació dels més pobres és un fracàs”. Als Països Catalans, l’Observatori del Deute i la Campanya Qui deu a Qui també han aportat una veus crítica amb la propaganda que s’ha fet amb la condonció del deute selectiva i restingida. I, d’altra banda, les notícies del dimarts 6 i dimecres 7 ens parlen de forts enfrontaments, accions directes als accessos i autopistes, de trencament de les barreres de separació que aïllen els caps d’Estat de la marea humana que ha acudit a les mobilitzacions de rebuig. Tot i la repressió que s’està produint, de la qual en sabem poca cosa, a causa de l’hermetisme i la militarització informativa, és evident que s’han obert escletxes d’esperança. Des d’aquí, fem arribar la nostra solidaritat a totes les anticapitalistes i reafirmem que “Resistir és vèncer!”

Per últim, cal destacar la presència inesperada i pertorbadora de les accions armades de la resistència islàmica al centre neuràlgic de Londres. Igual que feren a Nova York i a Madrid, posen a tota la població (civils i militars, treballadors i executius) dins d’un mateix sac i povoquen massacres indiscriminades que són difícils de pair i que reforcen l’adhesió i la legitimitat d’organismes antidemocràtics com el G-8.
Des d’aquí, també volem expressar la nostra solidaritat amb els i les treballador(e)s anglesos i encoratjar-los a què exigeixin amb més fermesa que mai i com a primer pas per a la distensió i la pau, la retirada de les tropes de l’Iraq i l’Afganistan.

Dimecres 27 de juliol a les 18:00 h.- de la tarda, el Sindicat de Treballador(e)s de Premià - CNT/AIT, realitzarà una xerrada sobre precarietat laboral a la sala d'actes de la biblioteca Jaume Perich de Premià de Dalt (Riera de Sant Pere, 88) .

Convoca: Sindicat de Treballadors de Premià i Baix Maresme CNT/AIT.
Apartat de correus 187 08330 Premià de Mar (Barcelona) cnt_premia@hotmail.com

Maulets: "La cultura i el jovent no estan en venda"

El concert que es celebrarà el dimarts 5 de juliol al Parc Central de Mataró, organitzat per una suposada fundació social d’una empresa tèxtil, recentment establerta a la ciutat, es presentada, tant per l’empresa, com per l’Ajuntament i el mitjans de comunicació, com una gala solidària, en què segons ells mateixos, els beneficis que s’obtinguin seran destinats a necessitats socials, més concretament als espais juvenils de la capital del Maresme.


Davant aquest fet, Maulets, el jovent independentista i revolucionari, tenim diverses consideracions a aportar:

No creiem que una institució com l’Ajuntament, en teoria governada per forces autoanomenades progressistes, hagi de fer el paper galdós i submís envers a aquesta empresa, només interessada en vendre samarretes i pantalons, i no pas, amb les necessitats socials del jovent mataroní. Un acte, que només es pot titllar d’oportunista, per presentar-se a la societat com una cosa que mai seran.


Es aquest el model d’intervenció social que té previst el govern municipal? El model de deixar que el capital decideixi on han d’anar la seva presumpta solidaritat. Quin és el veritable motiu d’aquest concert? Queda ben evident la complicitat entre poder i capital, per ajudar-se entre ells, la complicitat de tapar-se mútuament les vergonyes dels seus errors i interessos.


No creiem que aquesta hagi de ser la política d’intervenció social, tant a nivell juvenil com cultural, de l’Ajuntament, totalment venut als capricis de les polítiques neoliberals més agosarades. No és d’esquerres aquell govern, que deixa al capital que dicti l’oci del jovent i on han d’invertir els diners. No és catalanista aquell govern que patrocina espectacles a la nostra ciutat, on la llengua catalana no hi serà present.


Demanarem explicacions al govern municipal, de quin ha sigut i serà el seu paper en aquest espectacle, de quins recursos municipals hi destinarà: infrastructura i logística, agents del servei municipal de policia, membres de la brigada municipal de manteniment, servei de neteja...


Animen a la societat mataronina, en especial al jovent a investigar, qüestionar, assabentar-se o interessar-se de quines són les polítiques culturals i juvenils de la versió mataronina del tripartit catalanista i d’esquerres. A tenir una visió crítica, per veure les autèntiques mancances que tenim a nivell juvenil i cultural, de quina és la intervenció municipal en els espai joves, i de quin tracte i recursos reben les persones que hi treballen per desenvolupar dinàmiques positives pel jovent i la ciutat.